Anàlisi d'Obres Surrealistes: Miró i Cristòfol

INTERIIOR HOLANDES:

Nom:

Interior Holandès

1;Autor:

Joan Miró

Cronologia: 1928;Técnica: Oli sobre tela;Estil: Surrealista;Tema: Una versió adaptada d’una altra que s’anomena “llaüt”.;Localització actual: Moma de NY.

Autor:

Joan Miró va ser un dels artistes catalans contemporanis més importants i reconeguts del s. XX. L’any 1920 va viatjar a París on va quedar impressionat pel gran nombre de moviments artístics d’avantguarda. Aquesta estada a París va tenir una gran influència en la seva etapa de formació, que va culminar amb la formació de la famosa obra “La Masia”.A partir del 1924 es va unir al moviment surrealista i a partir d’aquell moment la seva pintura va incorporar un llenguatge de signes propis (una dona, un estel, una lluna,... ) amb els quals va construir un univers personal i poètic. Durant la Guerra Civil Espanyola la seva pintura va reflectir la violència del conflicte armat. Uns anys més tard Miró s’instal·la a Mallorca, i no només s’interessa per la pintura sinó també pel treball ceràmic i escultòric els quals va aplicar als seus particulars llenguatges iconogràfics. 

ANÀLISI FORMAL:

En quant a descripció formal, Miró situa com a eix central de la composició el personatge masculí que toca el llaüt. A partir d’aquesta figura principal es distribueixen al seu voltant els altres elements: el gos, el gat, la taula, la dona, la finestra amb paisatge... I altres formes secundaries de manera que s’aconsegueix un moviment centrípet.En aquesta obra es poden identificar molts dels trets de l’estil , llenguatge que Miró va utilitzar en la seva trajectòria: formes vagament orgàniques suren en l’espai, traços negres vigorosos que travessen les taques de colors, elements naturals (insectes) i d’abstractes (asteriscos), així que també hi ha un ric cromatisme en que destaquen els colors primaris (vermell, blau, groc) i també el blanc i el negre.Un altre aspecte important és el fet que no s’apliquen les lleis de la perspectiva a l’espai. No obstant això, l’artista juga amb la teoria dels colors, segons la qual les tonalitats càlides (groc, vermell i marró) apropen aquests objectes a l’espectador, mentre que les tonalitats fredes (verd i blau) l’allunyen. En aquest sentit divideix els fons pictòric en dues franges: una de verd i una de ocre, i així permet crear una certa profunditat a l’espectador. Amb tot això Miró aconsegueix transformar una obra amb un cert ordre i una composició rigorosa en un quadre que transmet una sensació dinàmica i alegre, i aconsegueix un dels millors exemples de l’automatisme surrealista.
temàtica podem dir que és la primera tela de la famosa sèrie que Miró va pintar després de visitar Holanda al 1928. En aquests quadres, l’artista reinterpreta amb el seu llenguatge particular de formes i signes els coneguts interiors pels seus mestres holandesos del s. XVII. En aquesta obra Miró pren com a referència el tocador de llaüt de Hendrick Sorgh. La iconografia principal del qual és el músic tocant el llaüt, la dona, la taula, el gos, el gat, la finestra i el quadre de la paret; aquestos elements són respectats pel pintor català malgrat la tradició formal que fa del quadre formal.L’any 1928 Miró va exposar bona part de la seva obra a la galeria de Bernheim de París i ho va vendre tot, la critica el va considerar un dels artistes més importants del moment.
En quant a models i influencies, la pintura de Miró és una de les més importants de l’art contemporani, tan mateix cal remarcar el nom de dos artistes els treballs dels quals van ser un punt de referència per a l’artista català. El primer artista s’anomena André Masson, amic i company de Miró, de qui va adquirir l’important concepte d’automatisme, és a dir, el procés pel qual la expressió lliure, ràpida i fluida deslliurada de qualsevol control exercit per la raó, esdevé el mètode principal de les seves obres. El segon autor és Kandinsky que en la seva evolució artística en el camp de la extracció, utilitza formes suaument corbades i orgàniques que evoquen en un món microscopi. Un món que va fascinar a J. Miró, i que mai no va negar la influència que aixó havia tingut en la seva obra.L’aportació de Miró al Surrealisme va se possiblement la més important de totes perquè el seu propòsit d’assolir la llibertat creativa sempre es va mantenir fidel al principi surrealista bàsic de fer més important a l’inconscient per damunt de la raó. No obstant, Miró va aconseguir crear una personalitat pròpia gràcies a la seva particular iconografia inspirada en el primitisme i a les innovacions que va fer en el camp de l’abstracció. 

NIT DE LLUNA

Títol: Nit de lluna;Autor: Leandre Cristofol;Datació: 1935;Estil: Surrealista;Tema: Al·legòric;Localització: Museu Nacional d’Art de Catalunya (BCN).Técnica: fusta i fusta pintada.Leandre es va traslladar a Lleida amb tan sols 14 anys per aprendre l’ofici de fuster. Aquesta activitat li despertar l’interés per l’art i l’any 1933 exposà per primer cop a Lleida.De forma autodidàctica la seva obra es va centrar en l’experimentació personal en l’àmbit no figuratiu vinculat a la poètica surrealista.L’any 36 participà en l’exposició lògica fobista i al 38 en dues mostres surrealistes a París i a Tokyo. La Guerra Civil suposà una aturada en el seu treball escultòric fins al 52, quan va viatjar a París amb una beca que aconseguí. 5 anys més tard repen la seva feina de caràcter experimental, una aportació de gran importància per l’art català que li fou reconeguda l’any 1983 amb la creu de St. Jordi i l’any 1990 amb el premi nacional de les arts plàstiques.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Col·loca sobre una base rodona de fusta un ou de sargir (tipus de fusta) i un tust per ficar, fet també en fusta. Cada objecte destaca per la seva puresa formal,m sense ornamentació afegida. Per altra banda cal denotar que malgrat que com a objectes durs puguin tenir una certa relació, aquí en l’obra s’integren en una nou context totalment aliè que els desproveeix de la seva funció pràctica. El títol de l’obra reforça aquesta idea en proposar una lectura d’aquests dos elements com a contraposició entre la rigidesa i la línea recta del fust (arbre) i la mobilitat i la línia corba de l’ou (lluna). Els quals es retallen sobre un horitzó imprecís. D’aquesta manera l’art és capaç de compondre un interessant joc de contrastos tot i la senzillesa formal i la descontextualització dels elements.En aquesta obra artística també només hi ha dos elements i repeteix el joc de contrastos en la composició feta en fusta suro i agulles de cap mentre que l’altre element està fet de fusta d’olivera i és una eina que els cistellaires feien servir per partir les canyes en tires de forma petita i arrodonida. 

Tematica:

dues vies: la primera en la qual l’artista connecta amb el llenguatge del Surrealisme partint de formes orgàniques sorgides d’una relaxació deliberada del control de la raó, amb tot això, dóna a la forma una dimensió lírica i li dóna un contingut simbòlic personal.
Nit de Lluna va ser una de les obres presentades per l’artista a l’exposició logicofobista que organitzà el grup “Amics de l’art nou” l’any 1936. La peça tal i com explica l’artista esdevé un retrat matern: on ell afirma “va arribar un moment en que vaig veure que els perdia i vaig pensar que si feia una composició amb un fust d’aquests amb que filava la mare i un ou de sargí mitges tindria amb allò un record de la meva mare”. De la mateixa manera va veure que un esberlador de fusta d’olivera li guardaria el record del seu pare. Així doncs “nit de lluna”(mare) i “l’aureola”(pare) són dos obres en homenatge íntim de Leandre Cristofol als seus pares. La transformació dels objectes quotidians en objectes poètics es relaciona amb els ready-made dels Dadaistes de Marçel Duchamp, malgrat que en les seves escultures Cristofol s’aparta del no significat de les obres de Duchamp, per esdevenir segons paraules del mateix artista: “ una intuïció d’amor envers d’allò que et crida l’atenció”. Aquesta actitud l’acosta més a les obres escultòriques que Joan Miró realitzava en aquells anys. Sota l’influencia del moviment surrealista. També es pot relacionar l’obra de Cristofol amb els poemes objecte de l’escriptor i artista plàstic Joan Brossa.