Anàlisi d'Obres de Mozart: 'A Vous Dirai-je Maman' i Sonata Facile

A Vous Dirai-je Maman: Tema i Variacions

Introducció

Mozart va escriure aquesta obra com a homenatge a la seva mare, inspirada en una cançó popular francesa. És un tema amb variacions on la melodia es toca 12 vegades amb canvis en elements musicals (ritme, melodia, harmonia...). Aquí analitzem el tema i les variacions 4, 5 i 8.

Característiques

El compàs és 2/4 (binari simple). La pulsació és regular, excepte al final de frase i amb algun ritardando a les variacions 5 i 8. El tempo (no indicat a la partitura) és similar, excepte a la variació 8, que és una mica més lenta. Ventall rítmic de blanca a corxera, amb predomini de negra amb puntet. La peça és força homorítmica. A la variació 4 predominen fragments de negres i semicorxeres. Trobem alguna síncope. A la variació 5 hi ha una variació rítmica amb notes a contratemps i síncopes. Segons el timbre, és una obra instrumental per a piano solista (instrument de corda percutida de teclat, anomenat pianoforte en aquella època).

Forma Musical i Harmonia

És un tema amb variacions, forma molt usada al llarg dels segles. El tema té una forma binària reexpositiva (la secció 2 repeteix el tema A). Esquema: A8-B8-A8. Principi tètico i final masculí (al tema) i femení a les variacions. L'àmbit melòdic és de Do5 a Fa1. Línia melòdica per graus conjunts. Hi ha trinos al final de les frases. La variació melòdica afegeix notes de pas, retards, anticipacions, brodadures, floritures i acords desfets. Tonalitat principal de Do Major, mantinguda a les variacions excepte a la 8, on hi ha una variació harmònica a Do menor. Hi ha cromatismes i cadències autèntiques. La textura és polifònica, amb homofonia al tema. Les variacions 4 i 5 presenten melodia acompanyada i textura contrapuntística amb contrapunt imitatiu.

Conclusió

L'audició és molt coneguda i és un clar exemple de la forma tema amb variacions. Mozart tracta aquest tema d'una manera senzilla però emotiva, demostrant la seva genialitat.

Sonata Facile de W. A. Mozart

Introducció

Mozart va compondre en tots els gèneres possibles i té 17 sonates recopilades en dos llibres per a piano. Aprofitava bé l'expressivitat dinàmica d'aquest instrument amb el seu nou mecanisme. És una sonata molt famosa que utilitza un llenguatge senzill i que va ser anomenada petita sonata per a principiants, dedicada a un alumne seu.

Característiques

Ritme amb compàs de 4/4 (quaternari simple). El ritme està marcat per una pulsació regular. Indicació de tempo Allegro (ràpid), el tempo habitual dels primers moviments de la sonata. Ventall rítmic de negra, corxera i semicorxera. Hi ha notes a contratemps, però no simples. Timbre: interpretació solista instrumental per a piano (pianoforte), molt popular pel seu volum sonor i les possibilitats de canvis dinàmics (forte, piano). Aquest instrument va ser una gran aportació del classicisme, substituint el clave barroc.

Forma Musical i Harmonia

És el primer temps d'una sonata per a piano que segueix l'estructura de forma sonata en tres seccions: Exposició (1-28) amb desenvolupament (29-41) i reexposició (41-73). Les seccions segueixen una forma global binària dividida per punts de repetició. En 1-28 trobem la presentació del tema A (Do Major), format per dos materials contrastats (A1, A2). Es presenta primer un acord desplegat del primer grau amb notes llargues i en sentit ascendent. Aquest tema A té principi tètico i final femení. Després trobem el pont, un fragment modulant que porta al V grau. El tema B (14-26) té una gran riquesa rítmica, acompanyat de corxeres en acord desplegat. El ritme harmònic és lent, amb alternances del I i V grau. Hi ha diferents parts de B indicades a la partitura amb progressions. Té un principi tètico i final masculí amb una coda. Hi ha acords triades en inversions i acords de sèptima. L'exposició de la sonata presenta el tema A, manté la tonalitat principal, condueix la música cap a la dominant i acaba amb un procés cadencial. Del compàs 29 al 31 trobem funcions de desenvolupament de material temàtic transformat i fragments amb modulacions tornant a Do Major. Aquí trobem progressions modulants a Sol menor, La Major i Re menor, anotades a la partitura amb escales completes i acords desplegats. L'inici és tètico amb final femení. Trobem notes de pas, brodadures, trinos... (42-73). Mozart presenta el tema A en Fa Major, repetit de manera idèntica, per després presentar B en la tonalitat principal. Principi tètico i final femení. Línia melòdica mixta i àmbit extens. Dinàmica variada fortepiano. En harmonia, trobem baix d'Alberti com a acompanyament típic de l'època, diferenciat del baix continu barroc.

Textura

Polifònica a dues veus amb melodia acompanyada, on predomina la melodia superior.

Conclusió

Mozart va ser un compositor que va comprendre molts gèneres musicals i va saber expressar la bellesa del classicisme.