Anàlisi d'Obres Mestres de la Pintura: De Goya a Renoir

Dinar Campestre

Autor: Manet

Cronologia: 1863, Revolució Industrial

Localització: Museu d'Orsay (París)

Tècnica: Oli

Suport: Tela

Tema: Dos artistes i les seves models fent una pausa per dinar. Hi ha una teoria que diu que un és el germà de Manet (el del bastó) i l'altre és un escultor. La dona despullada és la model preferida de Manet, que es diu Victorine Meurent.

A París, es feia un saló d'art oficial un cop a l'any, on els artistes exposaven les seves obres i els clients les podien veure i comprar. Aquesta obra va ser rebutjada, però es va exposar al saló dels rebutjats.

Com que s'hi representava una dona nua i no era un tema mitològic, va escandalitzar bastant i també va ser criticada per la tècnica, ja que no seguia les normes academicistes.

Per altra banda, va haver-hi grans artistes que el van agafar com a model, innovador de l'art. Es va començar a parlar d'avantguardes (estils que tenen una durada curta però estan a primera línia de l'art en aquest moment).

Funció: Aconseguir exposar-lo al saló oficial i vendre'l. També volia renovar el llenguatge pictòric, un llenguatge pictòric nou fora de l'academicisme.

El 3 de maig de 1808

Autor: Francisco de Goya (Fuendetodos, Espanya): 1746 - 1828

Cronologia: 1814, Revolució Francesa

Estil: Difícil de classificar, cronològicament Neoclàssic

Tècnica i suport: Oli sobre tela

Localització: Museu del Prado (Madrid)

Tema: Històric. Ens mostra els fets reals que succeïren a Madrid el 3 de maig de 1808 i amb els quals s’inicià la Guerra del Francès: els afusellaments per part de les tropes franceses als rebels espanyols, acció situada a la muntanya del Príncipe Pío.

Significat: Crit universal contra l'horror, la irracionalitat i la crueltat de la guerra. És un nou concepte de pintura històrica que introdueix Goya, allunyant-se de la visió heroica tradicional i substituint-la per la crítica de la realitat. El pintor mostra els fets amb una gran expressivitat per tal de mostrar el seu sentiment i punt de vista personals: es ressalta el patiment de les víctimes, més il·luminades (bé), mentre que els soldats es mostren inexpressius i a la part fosca (mal).

El Jurament dels Horacis

Autor: Jacques-Louis David

Cronologia: Últim terç del segle XVIII (1784), Neoclassicisme

Estil: Neoclàssic

Tècnica i suport: Oli sobre tela

Dimensions: 3,30 m x 4,25 m

Localització: Museu del Louvre (París)

Tema: El tema del quadre és de caràcter històric i llegendari: mostra l’instant en què els germans Horacis, enfrontats amb els germans Curiacis pel domini de la Itàlia Central, juren al seu pare defensar la pàtria.

Significat: L’elecció de l’autor per aquest moment, més que per tractar un fet històric o una llegenda, és per transmetre un missatge moralitzant: l’exaltació de l’honor, l’auto-sacrifici, la lleialtat, etc., per tal de ressaltar el deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria. Conflicte entre el deure i sentiment, i entre l’heroïcitat masculina contra la sensibilitat femenina.

Llibertat guiants del poble

Autor: Eugène Delacroix (Sant Maurise de Chalencon, França): 1798 - 1863

Cronologia: 1830, caiguda de Napoleó

Estil: Romanticisme

Tècnica i suport: Oli sobre tela

Localització: Museu del Louvre (París)

Tema: Històric. Mostra una de les barricades aixecades a París durant les Tres Jornades Glorioses, que van tenir lloc els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830. Van provocar la fugida del darrer monarca absolutista francès, donant pas a la monarquia liberal de Lluís Felip d’Orleans. Per tal de plasmar els fets, Delacroix combina el realisme i l’al·legoria. El realisme es fa present en la representació de tots els grups socials que hi van participar: el proletariat, la burgesia, el camperol, la joventut i fins i tot el mort il·luminat que representa el sacrifici anònim. Tots guiats per la Llibertat, representada per una figura femenina que sosté la bandera francesa.

Mare de Déu de les Roques

Autor: Leonardo da Vinci

Cronologia: 1483-1486

Tema: Religiós

Tècnica i suport: Oli sobre taula

Estil: Renaixentista

Localització: Musée du Louvre (París)

Simbolitza el misteri de l'Encarnació a través de les figures de Maria, Crist i Sant Joan. Figures divines, banyades en una llum suau. L'escena apareix per primera vegada en un paisatge amb roques.

Aquesta nova iconografia tindrà molta popularitat, com ho demostra el nombre de còpies contemporànies de la taula.

Matrimoni Arnolfini

Fitxa tècnica

Títol de l'obra: Matrimonio Arnolfini, 1434

Autor: Jan Van Eyck

Jan Van Eyck va ser un pintor flamenc que va néixer a Maaseik al 1390 i va morir el 1441 al comtat de Flandes.

Tècnica: Oli sobre fusta

Tema: Retrat o escena costumista, no és transcendental

Ubicació: National Gallery, Londres

És un retrat que ens mostra el dia del casament d'aquesta parella. Hi veiem símbols de riquesa en el vestit de pell de l'home, l'estora bordada de la dona, el gos de companyia, el mobiliari, el sostre de fusta, etc. També està ple de símbols religiosos: el matrimoni cristià protestant, el gos, que és símbol de fidelitat, ja que és un animal dependent i representa la fidelitat del matrimoni; les sabates del terra de la dona, així podem deduir que ella està descalça i això és símbol de puresa, compromís i fe. També ens podem fixar en la làmpada, on hi ha només una espelma encesa, i si hi fem una lectura religiosa, la llum representa Déu, que beneeix la unió. El ventre de la dona està arrodonit, podria estar embarassada, i és símbol de fertilitat. Per últim, sobre el mirall hi ha escrit en la paret "Jan Van Eyck estava aquí", referint-se a que ell era el testimoni del casament.

Le Moulin de la Galette

Autor: Auguste Renoir

Data: 1876

Localització: Museu d'Orsay (París)

Tècnica i suport: Oli sobre llenç

Estil: Pintura impressionista

La obra representa un dels molts balls que tenien lloc al "Moulin de la Galette" en el barri de Montmartre, un dels més famosos i bohemis de París. La escena té lloc a l'exterior i apareixen nombrosos personatges, homes i dones, xerrant uns i ballant altres, sota una llum que es projecta a través de les copes dels arbres.