Anàlisi de les Obres Mestres de la Pintura: Estils i Influències

El Dinar Campestre

Estil: a mig camí entre el realisme i l'impressionisme. Característiques:

• Pinta a l'aire lliure
• Pinta a base de taques
• No hi ha clarobscurs
• Pinzellada solta
• Colors plans

Ell no es considera impressionista, però els impressionistes el consideren el seu mestre i el precursor de l'impressionisme del moment.

Influències: Impressionistes i Picasso, que va fer una sèrie de pintures basant-se en aquesta obra.

El 3 de maig de 1808

L’estil de Goya és inclassificable si el que volem és inscriure’l dins un corrent pictòric. Tot i que cronològicament pertany al neoclassicisme, les seves obres disten molt de seguir les regles clàssiques. Ell forja el seu propi estil, personal, fora de regles acadèmiques i cànons contemporanis.

Goya és una barreja: per tema i per forma presenta aspectes precursors del Romanticisme (visió subjectiva de la realitat, triomf dels sentiments, força expressiva del color...); però d’altra banda, pel seu tipus de pinzellada (solta, ràpida, llarga, en taques, independent del dibuix...) es podria classificar dins l’Impressionisme.

El Jurament dels Horacis

El Jurament dels Horacis és una pintura neoclàssica, un estil que sorgí com a reacció dels excessos del Barroc i el Rococó i que responia als gustos de la burgesia revolucionària. Es caracteritzava per l’evocació de la racionalitat, l’equilibri i l’harmonia dels temps grecoromans, i rebutjava l’ornamentació supèrflua, cercant en canvi les versions simplificades de l’època grega.

Aquesta obra de David resumeix perfectament els trets de la pintura neoclàssica: composicions ordenades i equilibrades, on la tendència per a situar els personatges és a fer-ho en un únic pla. El predomini del dibuix sobre el color (ús de tons freds), la inexistència de la decoració supèrflua, l’aplicació de la perspectiva lineal i la representació d’escenes i accions de caràcter heroic o moralitzant.

Llibertat Guarant del Poble

El Romanticisme és un moviment artístic nascut a França durant el primer terç del segle XIX que rebutja l’ordre i el materialisme burgès, així com la industrialització. Les seves característiques principals són:

• La valoració del sentiment i la passió per sobre de la raó
• La reivindicació de l’individualisme
• Els sentiments i la imaginació
• La identificació amb els processos revolucionaris i els moviments nacionalistes de l’època
• El gust per tot allò llunyà i exòtic

La pintura romàntica es caracteritza pel predomini del color sobre la línia, per unes pinzellades lliures, ràpides i pastoses, per la utilització de la llum per accentuar el cromatisme (gran valor expressiu), per incorporar figures convulses i gestos dramàtics a les composicions, de caràcter dinàmic, pel culte al paisatge... Els temes representats mostren l’interès pels fets històrics contemporanis.

Mare de Déu de les Roques

Pintura del Cinquecento:

• La pintura del Cinquecento consolida la tècnica de la pintura a l'oli, amb nous suports com la tela.
• S'utilitza el clarobscur, que defineix els contorns de les figures a través de zones il·luminades i ombrejades. Perspectiva aèria.

Matrimoni Arnolfini

L'obra és una pintura dels Països Baixos, de l'Europa protestant. Al cristianisme s'hi formaren diferents corrents: cristianisme catòlic romà, cristianisme catòlic ortodox i el cristianisme protestant, que no accepten l'autoritat del Papa i centren el seu culte en el text de la Bíblia. És una pintura de gènere, que representa una escena quotidiana. Està feta a l'oli sobre fusta, i és una pintura molt detallista, plena de detalls formals.

Le Moulin de la Galette

Impressionisme.

El Naixement de Venus

Renaixement a Itàlia del Quattrocento, en concret escola florentina, on la pintura és molt dibuixística i plasma temes mitològics en ambients naturals.

Sol Naixent Impressió

L’impressionisme és un corrent pictòric francès que sorgeix a finals del segle XIX, com a reacció en contra de l’art acadèmic. Es considera el punt de partida de l’art contemporani. Els pintors impressionistes retrataven objectes d’acord amb la impressió que la llum produeix a la vista, i no segons la suposada realitat objectiva.

L’impressionisme mostra una preponderància dels colors primaris, usats sense cap barreja. Els tons foscos, en canvi, no són usuals. Els impressionistes van ser també els primers en postular els principis del contrast cromàtic, que suposa que cada color és relatiu als colors que l’envolten.

Llavors, per resumir, diem que l’impressionisme intenta plasmar més que qualsevol altra cosa, la llum i els efectes d’aquesta en els paisatges i els moments agradables de la vida, sense treure importància d’allò que reflecteix.

Verge de la Cadernera

Cinquecento, el centre artístic és Roma.

Renaixement:

Difusió d'idees humanistes, elements de cultura clàssica grega i romana, temes mitològics i cos desullat i religiosos, pintura a l'oli, perspectiva lineal.

Neoclàssicisme:

Modes de l'antiga Grècia i Roma, caràcter heroic i moralitzador, racionalitat i equilibri, rebutja decoració.

Romanticisme:

Rebuig dels models de l'antiga Grècia i Roma, model d'edat mitjana, exalta sentiments i amor a la llibertat i nacionalisme.

Realisme:

XIX, escenes de vida quotidiana, denúncia de problemes socials.

Impressionisme:

XIX retraten la llum que produeix a la vista, no la realitat objectiva, colors primaris.

Goya:

30 de març de 1746, Fuendetodos 16 d'abril de 1828, Burdeos, França

1a etapa: Viatja a Roma per estudiar el Barroc italià. Es casa amb Josefa Bayeu, germana de dos famosos pintors que li faciliten la seva instal·lació a la cort. Pinta temes populars, costumistes, i crítica satírica.

1785 es converteix en pintor del rei Carles III i més tard el pintor que feia retrats a Carles IV.

2a etapa: 1792, en un viatge a Andalusia, es posa malalt i es queda sord. La crisi personal influeix en la seva pintura: pessimisme i actitud conservadora.