Anàlisi de les obres mestres de Miquel Àngel i El Greco

Capella Sixtina

La Volta de la Capella Sixtina

Miquel Àngel (1475-1564)

Cronologia: 1508-1512

Estil: Renaixement (Cinquecento)

Tècnica: Fresc

Suport: Mur; 13,7m x 39m

Localització: Capella Sixtina del Vaticà, Roma

Referents Històrics

El saqueig de Roma per les tropes de l'emperador Carles V (1527) marca la fi de la fase culminant del Renaixement i inicia una època de turbulències polítiques i religioses marcada per la Reforma Protestant i la greu crisi política que comporta.

Estil

Miquel Àngel no es considerava un pintor, era sobretot un escultor. Per tant, formalment el seu dibuix-pintura conserva el moviment i la força que inspira la seva escultura.

Miquel Àngel pinta més de 300 cossos humans en una seqüència unitària, organitzada i emmarcada en un sistema de marcs articulats, representant el principi de la humanitat.

Descripció

Hi ha 5 requadres petits i 4 de grans. El primer requadre petit: Separació de la llum i les tenebres. El segon requadre gran: La Creació dels Astres. El creador apareix en dues imatges diferents i simultànies: l'una vista de front i l'altra d'esquena. Aquest gir es veu exaltat per la presència del disc solar.

3r requadre petit: La Separació de les Aigües. Figura de Déu amb braços estesos cap al davant i amb els palmells oberts.

4t requadre gran: Creació d'Adam. Cor d'onze àngels. Déu s'acosta al món desolat i buit d'Adam. La mà esquerra d'Adam, que sembla que es mou, i la dreta de Déu, que té el dit índex en extensió, són símbol de la creació.

5è requadre petit: Creació d'Eva. Representa Déu de perfil fent sortir Eva.

6è requadre gran: Pecat i Expulsió del Paradís. Exposa al mateix temps els episodis de la temptació, on la serp cargolada a l'arbre té cap i tors de dona, i l'expulsió dels primers pares. Contrasta la bellesa dels nus abans del pecat amb la vergonya que mostren els cossos després del pecat.

7è requadre petit: Sacrifici de Noè. Ofereixen en sacrifici animals.

8è requadre petit: Diluvi Universal. Uns refugiats troben la salvació en un terreny més elevat, la barca al mig, la tenda que emergeix de les aigües amb el grup de refugiats. Pel seu dramatisme i falta d'unitat, és un preludi del Judici Final.

9è requadre petit: Noè Ebri. Representa Noè nu, que es va embriagar de manera involuntària del vi de la seva vinya, ja que era llaurador. Unes figures tapen la seva nuesa.

Descripció Registres Laterals

Als registres i en correspondència amb els requadres petits, trobem tota una sèrie de monumentals figures masculines i femenines (profetes i sibil·les) en variades actituds: 7 profetes.

Aquestes figures estan assegudes en un seient de marbre. Cadascuna té dos acompanyants jovenets "putti", dos joves nus "ignudi" que pengen al sostre garlandes i medallons daurats. Sumant en total 20 "ignudi".

Anàlisi Formal

Elements Plàstics

En quant al color, direm que en els frescos s'estableix una harmonia i equilibri entre els colors càlids: rosats, marrons, grocs, que ressalten sobre els freds: blaus, verds, grisos i violeta (colors litúrgics).

Composició

La composició és unitària, és a dir, preval el conjunt de les pintures per sobre de la individualitat de cadascuna.

Interpretació

Temàtica

7 profetes que apareixen a l'Antic Testament i 5 sibil·les.

En definitiva, a la volta de la Capella Sixtina s'hi desenvolupa un immens programa iconogràfic del món cristià i del pagà que resumeix la història de la salvació, des de la creació del món i de l'home fins als prolegòmens de la vinguda de Crist.

Contingut i Significació

Volta de la Capella Sixtina, que el papa Juli II li confia el 1508. Per primera vegada, la concepció doctrinal és la de l'artista, que realitza l'obra en total llibertat i soledat.

A la volta va realitzar un programa humanístic-religiós, que expressa la fusió de la teologia hebrera i la cristiana amb les idees neoplatòniques. Creació d'Eva que simbolitza la creació de l'Església.

Funció

Una funció religiosa-humanística: manifest de les idees neoplatòniques; i política, ja que el seu programa va agradar al seu patrocinador Juli II (qui estava en guerra contra les tropes estrangeres i heretges) volia donar a entendre, mitjançant aquestes metàfores teològiques, el seu triomf sobre els enemics.

L'enterrament del Comte d'Orgaz

El Greco (Domínikos Theotokópoulos; 1541-1614)

Cronologia: 1586

Estil: Renaixement - Manierisme

Tècnica: Oli

Suport: Tela 4,8m x 3,6m

Localització: Església de Santo Tomé, Toledo

Referents Històrics

Després del saqueig de Roma per les tropes de l'emperador Carles V (1527), es marca la fi de la fase culminant del Renaixement i s'inicia una època de turbulències polítiques i religioses marcada per la Reforma Protestant i la greu crisi política que comporta (guerres de religió).

La Contrareforma catòlica (Concili de Trent 1545-63) va ser la resposta de l'Església romana i va comportar el trencament definitiu de la unitat del cristianisme occidental.

Estil

L'enterrament del Comte d'Orgaz és una pintura renaixentista de finals del segle XVI, per tant, és manierista. El manierisme s'aplica a l'art del segle XVI posterior al Renaixement i anterior al Barroc. Els trets estilístics manieristes: la densitat dels quadres tendeix a impulsar les figures cap a dalt, l'espai perd la seva coherència, les figures de canons, tonalitats fredes, pinzellada llarga, il·luminació irreal, intensitat expressiva que apareix en els rostres.

Descripció

Representa l'enterrament de Gonzalo d'Orgaz, mort el 1323. A la part baixa i en primer lloc a l'esquerra està Jorge Manuel (fill del pintor), que ens introdueix a l'escena. Després, a l'esquerra, hi ha un franciscà amb l'hàbit gris metàl·lic.

Anàlisi Formal

Elements Plàstics

És una pintura a l'oli, colors vius. En el quadre es defineixen dues parts: la terra i el cel. Hi ha nexes d'unió, com la creu de l'esquerra del rector de Santo Tomé, la mirada al cel del sacerdot i l'àngel.

En la part terrenal, es veu un equilibri entre el dibuix i el color.

En aquesta pintura predominen els colors de gamma freda (blaus, grisos) com a símbol d'intemporalitat.

Aquests colors s'utilitzen de forma arbitrària, ja que són molt vibrants i no es corresponen amb la realitat.

Composició

És tancada. A la meitat terrenal, els personatges estan pintats a la manera del fris. Les línies es poden assenyalar: una horitzontal sobre els caps dels nobles, personatges verticals de les figures de la part baixa.

Les figures són de canons allargats a la part celestial, donant sensació d'espiritualitat.

Interpretació

Temàtica

És un tema religiós. S'inspira en una llegenda del segle XIV entorn del Comte d'Orgaz. Segons la qual, al seu enterrament hi assistirien els dos sants: Sant Esteve i Sant Agustí, mentre que la seva ànima puja al cel.

En la part terrenal, a l'esquerra i al primer pla, podem veure el seu fill, que estableix un llaç d'unió entre el món de l'art i el de l'espectador.

Contingut i Significació

L'any 1570, Andrés Núñez, rector de Santo Tomé, va guanyar el seu plet enfront dels habitants de la ciutat d'Orgaz, que havien suspès el pagament anual de productes naturals acordat per l'església de Santo Tomé, reedificada pel seu senyor, el Comte d'Orgaz.

Funció

Religiosa i persuasiva d'un dels temes importants de la Contrareforma catòlica: el paper dels sants i el valor de les bones obres per a la salvació de l'ànima. Les mans que assenyalen el miracle potencien l'acció il·lustrativa del quadre.