Anàlisi d'obres mestres: Manet (Dinar Campestre) i Goya (3 Maig)

El Dinar Campestre (Le Déjeuner sur l'herbe)

Édouard Manet, influenciat pels artistes venecians del segle XVI i per Velázquez durant el seu viatge a Espanya, va crear obres de temàtica espanyola, com El guitarrista espanyol. Amb la mort del seu pare, va adoptar una actitud més rebel, fent ús de la presència reiterada del nu femení en els seus quadres. Va experimentar amb el tractament de la llum i l’impacte d’aquests cossos. El Dinar Campestre, creat el 1863, és un oli sobre tela d'estil realista impressionista, una escena costumista que es troba al Musée d’Orsay.

Descripció Formal

La composició està estructurada en 3 plans horitzontals: a sota, una panera amb fruites; al centre, una dona nua que mira l'espectador i 2 homes vestits; darrere, una altra dona vestida amb roba interior en un rierol. Les 3 escenes estan incloses en un triangle compositiu format per la perspectiva lineal, amb el punt de fuga al tros de cel. Crítics han assenyalat una manca d’unitat i certa dispersió en els diferents elements, especialment en l’escena central on els personatges semblen aïllats del món, sense mirar-se entre ells. Manet integra les figures al paisatge, evitant l’ús del clarobscur i les línies molt definides que destaquen el fons i augmenten el volum. La representació plana es veu reforçada per la gradació tonal del color tant en la llum com en l'ombra. Reprodueix l'ombra dels arbres i aconsegueix transparentar el rierol amb la tonalitat del verd. Com a contrapunt lumínic, utilitza el negre i el blanc com a colors predominants en les figures centrals.

Context i Significació

L'escena quotidiana mostra en primer terme el germà de Manet (el del bastó), el seu futur cunyat i Victorine Meurent nua mirant a l’espectador. La dona del rierol és desconeguda. L'obra va ser rebutjada al Saló oficial del 1863 per la nuesa de la dona. Els referents principals són El judici de Paris de Rafael i El concert campestre de Ticià. L'obra mostra la influència dels clàssics, dominada per la pintura veneciana i el barroc espanyol, especialment per Velázquez. Va esdevenir un referent pels impressionistes pel seu tractament de la llum i el color.

El Tres de Maig de 1808

• Obra: El Tres de Maig de 1808
• Autor: Francisco Goya
• Cronologia: 1814
• Estil: Neoclàssic-Romàntic
• Tècnica: Oli sobre tela
• Tema: Històric-Al·legòric

Descripció Formal

La llum il·lumina els personatges de l’esquerra i deixa en la penombra els soldats de la part dreta, reforçant la diferenciació dels dos grups. La figura amb els braços oberts, que sembla encarar-se als soldats, esdevé el focus central de l’obra, al voltant del qual es distribueixen les altres figures. La línia de l'horitzó alta fa que l’espectador es converteixi en un protagonista més. Goya descriu l’expressió dels personatges a partir d’escorços violents i amb una sàvia descripció. La gamma cromàtica és reduïda (ocre, negre, blanc, groc i vermell), i les pinzellades llargues i obertes potencien el dramatisme.

Temàtica i Significació

L'escena se situa a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid, des d’on és visible la caserna del Conde-Duque, l'arquitectura de la qual es dibuixa al fons de la composició. La inclusió en l’escena d’una dona i d’un frare és un tret de versemblança en la construcció de l’escena, perquè les dones s’havien afegit a la lluita i van ser també víctimes de la repressió, i perquè aquella nit va ser afusellat l’eclesiàstic Francisco Gallego y Dávila.

Models i Influències

No se sap quina va ser la funció exacta dels quadres pintats per Goya (referint-se probablement a aquest i El Dos de Maig). Algunes hipòtesis suggereixen que havien de servir com a decoració d’un arc de triomf aixecat amb motiu del retorn de Ferran VII al tron d’Espanya, o per commemorar els fets del 2 de maig.