Anàlisi d'Obres Mestres: De l'Impressionisme al Romanticisme

Impressió, sol ixent

Autor: Claude Monet, feta l'any 1872, utilitzant l'oli sobre tela d'estil impressionista.

Descripció formal

Monet prescindeix dels criteris de presentació convencionals de perfilar i detallar els objectes. Tota la pintura és fruit de pinzellades brillants i dinàmiques, aconseguint una sensació d'esbòs. Pel que fa als colors, hi predomina un blau grisenc de la tènue boira, que en paral·lel contrasta amb l'ataronjat del sol; això ho fa ja que l'autor coneix la llei del contrast simultani, fent que les dues tonalitats es vegin amb més intensitat en ajuntar dues tonalitats complementàries.

Temàtica

Mostra una vista plàcida del port de Le Havre, on l'autor va passar la seva infància. Ell recorre a un dels temes preferits de l'època: la representació de reflexos de la llum a l'aigua. L'autor té un interès per captar la influència de l'aire i de la natura en l'atmosfera; això fa, per exemple, que no es puguin distingir les embarcacions del fons.

La nit estelada

Autor: Vincent van Gogh, feta l'any 1889, oli sobre tela i estil postimpressionista.

Descripció formal

Divideix la tela en dues parts: la inferior, on pinta una vista llunyana d'un poble sota unes muntanyes, i la superior, on destaca la brillantor dels astres al cel. Es troben unides per xiprers que trenquen verticalment la imatge del quadre. Aquesta separació es reforça en com el pintor ha presentat els objectes: la ciutat és representada amb figures geomètriques simples (quadrats, rectangles...) i els arbres de forma circular però repetitives per mostrar ordre i tranquil·litat. En canvi, els xiprers i el cel desperten una sensació inquietant de caos i vitalitat fruit d'una pinzellada dinàmica i sinuosa. Predominen el verd, el groc, el taronja i, sobretot, el blau. Els colors pretenen transmetre la visió interior de la realitat de l'artista; aquesta llibertat es percep sobretot en el cel, on el groc i el blanc permeten a l'autor mostrar una gran lluminositat. Les línies negres que marquen el contorn de les cases, arbres i muntanyes ajuden l'artista a dominar la mescla cromàtica.

Temàtica

Tenint en compte que Van Gogh la va pintar al sanatori i, segons el que va dir, el quadre es basa en el seu poble natal a Holanda, l'obra s'ha d'interpretar des de la vessant emocional de l'artista. En aquest sentit, i sabent que per a l'artista la mort no era abominable, es pot arribar a entendre el quadre com a redempció espiritual de l'artista representada pels xiprers, arbre associat als cementiris.

Església de la Madeleine

• Autors: Pierre-Alexandre Vignon (1763-1828) i Jean-Jacques-Marie Huvé (1783-1852)
• Cronologia: 1806-1842
• Tipologia: Església
• Material: Pedra
• Estil: Neoclàssic / Neobarroc

L'església fou construïda per Pierre-Alexandre, un dels principals arquitectes neoclàssics a França. Va estudiar arquitectura amb Claude-Nicolas i l'any 1805 col·labora amb Jean-Thomas en la construcció del Castell de Malmaison per a l'emperadriu. L'any 1806, Napoleó li encarrega la realització d'un temple i construeix l'església. Després de la seva mort, la va continuar Jean-Jacques, que va fer totes les obres de l'interior.

Descripció formal

S'eleva a la manera d'un temple clàssic sobre un podi al qual s'accedeix per una escalinata. La seva tipologia correspon amb la d'un temple perípter monòpter de planta regular. El pòrtic octàstil està format per columnes de 20 m, molt esveltes, un fris amb decoració en relleu i un frontó triangular obra de Lemaire. El sostre es tanca amb una coberta de dos aiguavessos. L'espai es divideix en tres trams quadrats coronats per cúpules sobre petxines. Aquestes vuit columnes separen la nau d'una galeria de circulació.

Entorn, funció i significat

Entorn: Es troba en un dels extrems de l'eix viari transversal que travessa la Place de la Concorde, tancat a l'altre extrem pel Palau Bourbon.

Funció i significat: Era una església, però amb els esdeveniments del temps l'edifici fou transformat en temple. Amb l'arribada de Napoleó al poder, passa a tenir una funció commemorativa. A partir del 1842, quan l'ús cívic es trasllada a l'Arc del Triomf, recupera la funció religiosa. Aquesta funció explica altres relleus que decoren el frontó.

Models i influències

L'arquitectura neoclàssica va prendre com a referència la cultura de la Grècia i la Roma antigues. La tipologia del temple, amb un gran pòrtic i frontó, esdevingué un model molt habitual. Vignon prengué com a model el temple de la Maison Carrée.

Eros i Psique

• Cronologia: 1787-1793
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Marbre
• Estil: Neoclassicista
• Tema: Mitològic

Antonio Canova va ser l'escultor amb més èxit del Neoclassicisme. La seva carrera va començar com a picapedrer; les primeres escultures que va crear van tenir un aire viu i naturalista.

Descripció formal

Expressa el rigor de l'art neoclàssic i mostra l'ideal de bellesa masculí i femení de l'època. Els dos cossos juvenils tracen una aspa, determinada per les ales del déu grec, el centre de la qual passa entre els llavis dels dos amants.

Temàtica

Reflecteix el final de la història narrada per l'escriptor llatí Apuleu al llibre L'ase d'or. Eros, déu de l'amor, es va enamorar de Psique, filla d'un rei d'Àsia. La intensitat del moment escollit per l'autor fa que el gest anecdòtic d'un petó es converteixi en imatge paradigmàtica de l'amor. Pensada per decorar la sala de Lord Cawdor, l'escultura va arribar a mans de Napoleó després que fos robada del seu emplaçament original pel general Murat.

Models i influències

Des d'un punt de vista monogràfic i formal, l'obra de Canova té com a referent el món clàssic, que ell havia estudiat a través de l'estatuària. L'obra va exercir una gran influència sobre els integrants del moviment neoclàssic, principalment gràcies al prestigi i la fama internacionals.

El jurament dels Horacis

• Cronologia: 1784
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 3,30 x 4,25 m
• Estil: Neoclàssic
• Tema: Literari

Jacques-Louis David

Va ser un pintor francès que va influir decisivament en el desenvolupament de l'estil neoclàssic, sent considerat el més prominent pintor de l'època. En la dècada del 1780, la seva cerebral aproximació a la pintura històrica va marcar el canvi de gust, que es va allunyar de la frivolitat del rococó i va evolucionar cap a la severitat i l'austeritat, connectant amb el clima moral dels darrers anys de l'Antic Règim. Més endavant, David va esdevenir un partidari actiu de la Revolució Francesa i amic de Maximilien de Robespierre, convertint-se en el dictador de les arts sota la República.

Jacques-Louis David va néixer a París, al si d'una família benestant, el 30 d'agost de 1748. Quan tenia al voltant de nou anys, el seu pare va morir en un duel, i la seva mare el va deixar sota la cura d'uns oncles arquitectes, els quals li van proporcionar una excel·lent educació al Collège des Quatre-Nations, tot i que mai no va ser un bon estudiant; tenia un tumor que li dificultava la parla i sempre estava enfeinat dibuixant.

Descripció

És la particularitat que el pintor mostra amb més força en aquesta obra. L'espai es torna teatral gràcies a l'ús de la llum, fet que recorda a Caravaggio, i que procedeix de la part esquerra del quadre. Al ritual del jurament de les espases es pot observar una gran tensió i també l'energia de les figures masculines, que contrasten amb el desconsol més passiu del grup de figures femenines que, dintre de la composició, amb els seus caps junts, formen una piràmide. Cal ressaltar les línies compositives rectes i fermes per als homes i corbades per a la representació de les dones. La figura fosca del fons que està amb els nens és el punt que reflecteix un tipus de sentiment propi de l'època.

El fons del quadre està dividit en tres parts gràcies a la inclusió de tres arcs; cadascun d'ells serveix de marc per als personatges, amb dos grups als arcs laterals i un personatge principal més destacat al central. Aquesta composició narrativa ja havia estat emprada per Giotto i Perugino als frescs de Santa Maria Magdalena, a Florència. La perspectiva se centra en les mans de la figura central del pare que, a més a més, realitza l'acció principal en el jurament dels seus fills: el sosteniment de les espases. L'oposició de línies es troba entre la verticalitat de les columnes que formen els arcs i les horitzontals de les rajoles del paviment; seguint aquestes línies es troba el punt de fuga de la composició: la mà del pare que sosté les tres espases.

Models i influències

David va tenir una gran quantitat de deixebles, la majoria dels quals es van incorporar als estils del realisme i, sobretot, del romanticisme. Sens dubte, Ingres, alumne de David des de molt jove, va ser un seguidor dels ensenyaments del mestre. El jurament dels Horacis també va servir d'inspiració al compositor italià Bernardo Porta (1758-1829), amic del pintor, que l'any 1800 va escriure la seva òpera Els Horacis.

La Llibertat guiant el poble

• Cronologia: 1830
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 2,6 x 3,25 m
• Estil: Romàntic
• Tema: Al·legòric i històric

Eugène Delacroix

Fou el pintor francès més destacat del moviment romàntic. Deixeble de Géricault, va centrar la seva formació en la còpia dels vells mestres del Louvre, especialment de Rubens i de l'escola veneciana. Va viatjar a Anglaterra l'any 1825, on va quedar entusiasmat per la pintura anglesa de Gainsborough. L'any 1832 va visitar el Marroc, on va descobrir la lluïssor de la llum i dels colors dels paisatges i va adquirir una rica i variada imatgeria visual. Quan va tornar a França, va tenir encàrrecs per pintar i decorar edificis públics i, al final de la seva carrera, va ser el pintor de murals més conegut.

Descripció formal

Estructura la composició a partir d'un triangle en què la bandera tricolor de França ocupa el vèrtex superior i els cossos morts, al primer terme, ocupen la base. La figura femenina esdevé l'eix central en relació amb el qual es distribueixen els altres personatges. Hi ha una gran mobilitat que imprimeix a l'escena, donant més importància a la línia corba i elevant lleugerament la figura principal. Per això aconsegueix que l'acció s'adreci directament vers l'espectador i el fa participar de l'escena. Al fons s'intueix la silueta d'alguns edificis de París, així com les dues torres de Notre-Dame, un detall que permet situar l'escenari dels fets. L'obra està dominada per tonalitats fosques i ocres. L'autor ha supeditat les funcions naturalistes del color i de la llum a la seva voluntat de crear un dinamisme intern.

Temàtica

Transforma en al·legoria els fets revolucionaris que es van produir a París els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 i que van posar fi al regnat borbó a França. La finalitat era remarcar l'esperit combatiu i de rebel·lia que va unir el poble francès. La burgesia porta el barret de copa alta i un fusell; la classe menestral, amb camisa blanca, un barret i un sabre a la mà; i els joves, que simbolitzen el futur, estan armats.

Models i influències

L'obra recull la influència de diferents creadors: la força dinàmica de Rubens, la terribilità de Miquel Àngel, el clarobscur de Caravaggio i el tractament del color de l'escola veneciana. Va ser un dels pintors principals de la temàtica exòtica, que vesteix una gran riquesa cromàtica.