Anàlisi d'obres mestres: Van Eyck, Chartres i Santa Sofia

El Matrimoni Arnolfini (Jan van Eyck, 1434)

Fitxa tècnica i context històric

• Gènere: Pintura retratística.
• Estil: Gòtic flamenc (Primitius flamencs).
• Autor: Jan van Eyck.
• Data: Cap a 1434.
• Comitents: Giovanni Arnolfini i Giovanna Cenami (comerciants italians a Bruges).
• Ubicació actual: National Gallery de Londres.

El context històric és la Borgonya del segle XV, un període de gran desenvolupament econòmic i cultural als Països Baixos, on una burgesia adinerada començava a encarregar obres d'art que reflectissin el seu estatus i la seva vida privada.

Anàlisi formal de l'obra pictòrica

L'obra, tot i no ser arquitectònica, es pot analitzar formalment. La seva composició espacial és centrada i simètrica, organitzada al voltant de l'eix marcat pel mirall del fons i la llum del sostre, que estructura l'habitació en un espai únic i íntim.

• Espai interior: L'escena transcorre a l'interior d'una alcova burgesa, representada amb una perspectiva precisa. Les línies de les bigues del sostre i les lloses de fusta del terra convergeixen, creant una gran profunditat.
• Alçat: L'habitació es percep com un espai reduït i acollidor.
• Il·luminació: Natural i suau, entra per la finestra de l'esquerra i il·lumina les figures amb un realisme que modela les textures.
• Decoració i simbolisme: Rica en detalls i objectes carregats de simbolisme, com el llit, els cortinatges, l'escombreta o el rosari.
• Tècnica i materials: Oli sobre taula, aplicat amb pinzells molt fins. Això permet a Van Eyck aconseguir una precisió i un detall gairebé microscòpics, una textura llisa i colors intensos i lluminosos.

Funció i significat

La funció principal de l'obra era servir com a document o certificat visual del matrimoni entre les dues figures, un retrat commemoratiu que atestava la unió i l'estatus social de la parella.

• Funció pràctica i social: Actuava com a testimoni de l'enllaç. La signatura de Van Eyck ("Johannes de eyck fuit hic") sobre el mirall el situa com a testimoni presencial.
• Funció didàctica: Transmet, a través d'un simbolisme complex, els valors del matrimoni cristià burgès:
  • Fidelitat (el gos).
  • Puresa (el mirall sense taca i el rosari).
  • Fecunditat desitjada (les estatuetes al llit, les fruites a la finestra).
• Significat profund: Celebració del sagrament del matrimoni com a fonament de la família i la societat burgesa, elevant una escena domèstica a la categoria d'acte sagrat, tot mostrant el poder econòmic i la pietat dels comitents.

Catedral de Notre-Dame de Chartres

Fitxa tècnica i context (Gòtic clàssic)

• Tipologia: Edifici religiós (Catedral).
• Estil: Gòtic clàssic.
• Cronologia: Construcció ràpida entre 1194 i 1220.
• Autors: Desconeguts (pràctica comuna).
• Promotors: Bisbe, monarquia, burgesia local i gremis.
• Ubicació: Chartres, França.

El context històric està marcat per la possessió de la relíquia de la Sancta Camisa (la túnica de la Verge), que atreia multitud de pelegrins, i per la competència entre ciutats per erigir les catedrals més grans i sumptuoses.

Anàlisi formal de l'arquitectura

La catedral presenta una planta de creu llatina amb tres naus de sis trams, un ampli transsepte i una capçalera molt desenvolupada, amb doble girola i cinc capelles radials. Aquesta solució s'hereta de les esglésies de pelegrinatge per facilitar el trànsit de fidels.

• Exterior:
  • La façana occidental conserva el Pòrtic Reial romànic i està flanquejada per dues torres de diferent estil i alçada.
  • L'alçat de la nau s'articula mitjançant un sistema d'arbotants i contraforts amb pinacles, que contraresten els empentes de les voltes i alliberen els murs per als vitralls.
• Interior:
  • L'alçat es divideix en tres nivells: l'arcada, el trifori (galeria cega) i el claristorí (amb immensos vitralls).
  • La coberta es resol amb voltes de creueria quadripartita. Els elements de suport són pilars compostos.
• Il·luminació: Abundant, però tamisada i acolorida pels vitralls, creant una atmosfera transcendent.
• Decoració: Predominantment escultòrica (portades i capitells) i pictòrica a través de les vidrieres, que constitueixen un dels cicles més complets del gòtic.
• Material: Pedra tallada.

Funció, didàctica i simbolisme

La funció principal de la catedral és religiosa: és la seu del bisbe i el lloc central del culte a la Verge i la seva relíquia.

• Funció social: Acollida de pelegrins i potent símbol del prestigi de la ciutat i de la unitat de la comunitat (clergat, noblesa, gremis i burgesos van contribuir al seu finançament).
• Funció didàctica: Primordial. Les escultures i, especialment, les vidrieres, amb el seu extens programa iconogràfic, eren una "Bíblia en pedra i vidre" per als fidels majoritàriament analfabets.
• Significat: L'edifici és una representació de la Jerusalem Celestial i el camí de salvació. La llum acolorida que inunda l'interior simbolitza la presència de Déu, concebuda com a Lux Nova (Llum Nova) en l'imaginari gòtic.

Basílica de Santa Sofia (Hagia Sofia)

Fitxa tècnica i context (Art Bizantí)

• Tipologia: Temple (Originalment església cristiana ortodoxa).
• Estil: Art bizantí (Obra cabdal).
• Cronologia: Construïda entre 532 i 537.
• Comitent: Emperador Justinià.
• Arquitectes: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet (matemàtics).
• Ubicació: Constantinoble (actual Istanbul, Turquia).
• Materials: Maó, marbre i mosaics.

Anàlisi formal i estructura

Santa Sofia presenta una fusió de creu grega amb planta basilical de tres naus. L'espai central el defineix un quadrat de 31 metres de costat.

• Suport de la cúpula: Quatre grans pilars sostenen la cúpula mitjançant arcs torals i petxines, una innovació que permet passar de la forma quadrada de la base a la circular de la cúpula.
• Planta: Inclou un nàrtex amb cinc portes i un absis semicircular a la capçalera.
• Alçat:
  • A la part inferior, grans contraforts i murs de maó.
  • Al centre, el tambor de la cúpula amb 40 finestres d'arc de mig punt.
  • A la part superior, la cúpula central semiesfèrica i les dues semicúpules laterals.
• Modificacions posteriors: Després de la conquesta otomana (1453), s'hi van afegir quatre minarets als costats.
• Interior: Dividit en dos pisos: la planta baixa (homes) i el matroneu o tribuna superior (dones). Les naus estan separades per columnes amb capitells corintis compostos.

Il·luminació, decoració i funció

La llum entra abundantment per les 40 finestres de la cúpula, creant un efecte celestial. Els murs i voltes estaven originalment recoberts de mosaics daurats amb temes religiosos i imperials.

• Funció original: Religiosa i de representació del poder imperial.
• Simbolisme: La cúpula representa la volta celeste, i la llum que hi entra simbolitza la divinitat.
• Evolució: Després de 1453, es va convertir en mesquita, i els mosaics foren coberts. Avui és un museu que reflecteix la convivència de diverses cultures.

La seva estructura amb cúpula sobre petxines va ser una innovació que va influir profundament en l'arquitectura bizantina, islàmica i occidental.