Anàlisi d'Obres Mestres: L'Enterrament d'Ornans i La Llibertat Guiant al Poble

L'enterrament d'Ornans de Gustave Courbet

Fitxa Preliminar

Nom de l'obra: L'enterrament d'Ornans

Autor: Gustave Courbet

Data: 1849-1850 (Exposat al Saló de 1850)

Estil: Realisme

Ubicació Original: Saló de 1850

Ubicació Actual: Museu del Louvre, París

Relació amb un conjunt: Els picapedrers i El taller del pintor

Descripció Tècnica

• Tècnica: Oli
• Dimensions: Grans
• Suport: Tela
• Tipologia: Figurativa

Breu Descripció

Moment en què els assistents a un enterrament al poble natal de l'artista es disposen a dir l'últim adeu al difunt.

Anàlisi Formal

• Dibuix i Color: Predomini del color per sobre de la línia.
• Colors: Gamma cromàtica molt reduïda (negre), trencada pel blanc dels clergues i escolanets.
• Llum: La llum de la tela és real, situa l'escena a trenc d'alba.
• Pinzellada: Solta i pastosa.
• Eixos de Composició: Simetria, ordre i horitzontalitat.
• Línies Compositives: Composició geomètrica (rectangular), té el seu centre en l'acció que té lloc a l'única obertura existent a la línia dels penya-segats.
• Centre Pictòric: Es correspon amb el centre del quadre, que és el lloc on està enterrat el cos.
• Perspectiva: És aèria i ve donada pel clarobscur i els diferents plans on estan les figures i el fons amb penya-segats.
• Plans: Pel que fa als personatges, hi ha diferents plans: en un primer pla es troba el gos, els familiars i els macers; en segon pla, la resta de persones al darrere; en tercer pla, els penya-segats.
• Anatomia i Proporcions: Són reals, sense cap intenció de mostrar les anatomies dels personatges.
• Vestits: Amb roba de dol, vestimenta negra.
• Expressió: Rostres de desconsol, personatges plorant com l'home del centre que s'eixuga les llàgrimes amb un mocador, també el capellà.
• Moviment: No n'hi ha, hieratisme.
• Temps: Referencial (vol expressar amb el màxim naturalisme un enterrament).

Detallisme i Elements Secundaris

Realisme i detallisme en les robes dels presents. Pocs elements secundaris a destacar, com la creu que porta un capellà o els gestos d'alguns personatges.

Anàlisi i Estudi Posterior

Relació amb altres obres de l'autor

L'estudi, El taller del pintor i La font (tots ells representen fets quotidians).

Relació amb altres obres de l'època o estil

L'enterrament del comte d'Orgaz (mateix tema), L'Àngelus de Millet i Les espigolaires (fets quotidians).

Característiques de l'estil: Realisme

(Veure apunts sobre el Realisme)

Innovacions

Primer pintor a representar un enterrament d'algú desconegut per la gent, d'una manera molt real.

Influències

Els mestres holandesos (Hals i Rembrandt), venecians com Veronese i espanyols com Murillo i Velázquez, a més de pintors com Millet i Rousseau.

Context i Interpretació

Gènere: Fet quotidià

L'artista va plasmar un assumpte quotidià, com és l'enterrament d'un camperol, sense cap tipus d'interès per als pintors tradicionals. Aquesta tela fou duta a terme al poble natal de l'artista, el qual utilitzà com a models familiars, amics i veïns. En l'extrem dret del quadre destaquen les seves tres germanes.

Significació Iconològica

La presència del gos en primer terme i tan a la vora de la fossa és paradigmàtica en aquest sentit. Els personatges estan col·locats sense cap jerarquia. La posició en primer pla del gos ja indica la poca importància del difunt al quadre.

Finalitat i Funció

Finalitat

Estètica, plasmar un esdeveniment social amb el màxim realisme possible. També és commemorativa i de denúncia (propaganda negativa).

Relació de l'obra amb l'època

Època de positivisme filosòfic, l'aparició de la fotografia i la difusió de la premsa escrita. La realitat passa a ser el centre de les preocupacions i l'artista es va comprometre en la vida política.

Aportacions

Va influir molt en artistes com Monet i Picasso.

La llibertat guiant al poble de Delacroix

Fitxa Preliminar

Nom de l'obra: La llibertat guiant al poble

Autor: Eugène Delacroix

Clients: Rei Lluís Felip

Data: 1830

Estil: Romanticisme francès

Ubicació Original: Saló de París

Ubicació Actual: Museu del Louvre, París

Relació amb un conjunt

Inicialment s'exposà al Saló de París i actualment està amb la resta de quadres del museu de París.

Descripció Tècnica

• Tècnica: Oli
• Suport: Tela
• Dimensions: Grans dimensions
• Tipologia: Figurativa

Breu Descripció

Insurrecció popular que va tenir lloc a París, en la qual és representada la Llibertat com una dona semidespullada.

Anàlisi Formal

• Dibuix i Color: Predomini del color per sobre del dibuix.
• Colors: Repetició dels colors de la bandera francesa (vermell, blau i blanc), blaus i vermells ressaltant les tonalitats ocres i grises laterals.
• Llum: Llum violenta i irreal, amb dos focus lumínics: un lateral que il·lumina les figures i l'altre darrere del paisatge.
• Pinzellada: Solta, segura i pastosa.
• Eixos de Composició: Asimetria, desordre i verticalitat.
• Línies Compositives: Composició piramidal, figures dins una piràmide ascensional, el vèrtex de la qual és la bandera francesa.
• Centre Pictòric: Es correspon amb el centre del quadre, que és la dona (la Llibertat).
• Perspectiva: Aèria, amb unes taques fosques al fons que creen una sensació de profunditat.
• Plans: En un primer pla es troba la dona (la Llibertat) amb les persones que l'envolten, i en segon pla hi ha la multitud del fons i les torres de la catedral de Notre-Dame.
• Anatomia i Proporcions: Estan ben proporcionades i amb unes anatomies molt marcades i similars a les naturals.
• Vestits: Apareixen diverses vestimentes com el barret (símbol revolucionari) i la gent va vestida de camperol o de burgès.
• Expressió: Gestos de passió i de fúria propis d'una guerra.
• Moviment: Escena plena de moviment i tensió, la majoria de les figures avancen cap a l'espectador.
• Temps: Curt.

Detallisme i Elements Secundaris

Hi ha un gran detallisme en l'expressió i els rostres dels personatges i en els seus vestits. Com a elements secundaris, només caldria destacar les torres de la catedral de Notre-Dame que es veuen al fons.

Anàlisi i Estudi Posterior

Relació amb altres obres de l'autor

La barca de Dante, La matança de Quios i Grècia sobre les ruïnes de Missolonghi (que representen el mateix tema, però a Grècia).

Relació amb altres obres de l'època o estil

El rai de la Medusa de Géricault i El monjo mirant vora el mar de Friedrich.

Característiques de l'estil: Romanticisme

(Veure apunts sobre el Romanticisme)

Innovacions

Primera composició política moderna.

Influències

Delacroix admira Miquel Àngel (color), Rubens (vitalitat i profusió decorativa) i l'escola veneciana.

Context i Interpretació

Gènere: Històric

Amb aquesta tela, el seu autor feia referència a les tres onades revolucionàries que hi va haver a París durant l'any 1830, i que provocaren la caiguda de l'últim rei francès de la família dels Borbons, Carles X, i la coronació de Lluís Felip d'Orleans, representant de la monarquia liberal.

Significació Iconològica

L'escena fa referència als fets del dia 28, que fou quan es produïren els combats decisius. En el quadre, la dona semidespullada representa la Llibertat i el barret com a símbol revolucionari.

Finalitat i Funció

Finalitat

Propagandística, però amb el temps anirà prenent un sentit més commemoratiu d'aquells fets.

Relació de l'obra amb l'època

(Veure apunts sobre el context històric del Romanticisme)

Aportacions

Ha influït en pintors posteriors com Renoir, Seurat, Van Gogh i Cézanne.