Anàlisi d'Obres Mestres del Renaixement: El Greco i Miquel Àngel

Anàlisi d'Obres Mestres del Renaixement: El Greco i Miquel Àngel

L'Enterrament del Senyor d'Orgaz

Fitxa Tècnica

• Autor: El Greco (Doménikos Theotokópoulos) (Creta 1541 - Toledo 1614)
• Datació: 1586
• Material: Oli
• Suport: Tela
• Mides: 480 cm x 360 cm
• Ubicació: Església de Santo Tomé, Toledo
• Estil: Renaixement - Manierisme
• Funció: Religiosa

Anàlisi de l'Obra

L'obra fa referència a l'enterrament del pietós comte d'Orgaz (segle XIV), en ocasió del qual, i segons explica la tradició, van baixar del cel sant Esteve i sant Agustí per dipositar-lo ells mateixos a la tomba en reconeixement de les seves virtuts.

Es divideix en dos registres principals: l'inferior o terrenal i el superior o celestial.

Registre Inferior (Terrenal)

En el registre inferior, veiem en un primer terme un nen – Jorge, el fill d'El Greco – (A) que assenyala l'escena principal. Aquesta escena presenta sant Esteve – vestit amb dalmàtica brodada d'or i seda, amb l'escena del seu martiri per lapidació – (B) i sant Agustí – amb casulla i mitra brodades també d'or i seda – (C), els quals sostenen el senyor d'Orgaz – vestit amb una lluent armadura – (D) per enterrar-lo.

A l'esquerra, dos frares (E) conversen. A la dreta, hi ha el mossèn de Santo Tomé, Andrés Núñez (F), que va encarregar l'obra i la contempla, i l'antic sacerdot que llegeix el ritual de la litúrgia dels difunts (G).

En un segon terme, una filera d'homes vestits amb la sobrietat de negre amb coll blanc (H), que marcava l'estètica austera de Felip II, contempla l'escena, tret d'un personatge – es creu que podria ser l'autoretrat d'El Greco – (I) que mira cap a l'espectador.

Registre Superior (Celestial)

El registre superior es comunica lleument amb l'inferior a través de les teies – símbol de la fe – (J) i de la creu processional de la dreta (K). Al mig, un àngel sosté entre els núvols l'ànima del comte (L) per fer-la arribar, entre la Mare de Déu (M) i sant Joan Baptista (N) – que intercedeixen per ell –, a la presència de Crist (O).

Característiques Artístiques

• Predomini del color sobre la línia.
• Colors pujats de to.
• Deformació de les figures, sobretot en el registre superior.
• Llum irreal, especialment en el registre superior.
• No utilització de la perspectiva tradicional, però amb una gran coherència espacial.

La Volta de la Capella Sixtina

Fitxa Tècnica

• Autor: Miquel Àngel (Michelangelo Buonarroti)
• Datació: 1508 - 1512
• Estil: Renaixement (Cinquecento)
• Escola: Romana
• Tècnica: Fresc
• Suport: Mur; 13.7 m x 39 m
• Localització: Capella Sixtina del Vaticà, Roma

Anàlisi i Context

Es tracta d'un fresc sobre mur on destaquen els colors litúrgics de la missa (verd i violeta). És una obra amb un fort caràcter dibuixístic.

Pel que fa a la llum, aquesta obra té una llum pròpia i artificial. En referència a l'espai tridimensional, l'autor utilitza una perspectiva teològica. L'expressivitat de les figures representades és la típica dels passatges de la Bíblia.

Les línies compositives bàsiques presenten una simetria entre cada passatge representat.

Encara que pràcticament fou obligat a acceptar l'encàrrec del papa Juli II de pintar la volta de la Capella Sixtina perquè fos recordat, Miquel Àngel s'hi va dedicar en cos i ànima. Durant quatre anys no va fer gaire cosa més que pintar la volta. La pintura representa personatges en diversos passatges de la Bíblia o també reprodueix figures històriques lligades al Llibre, com ara els avantpassats de Crist.

El significat de l'obra no ha estat esbrinat del tot. Alguns autors han estimat la possibilitat que aquest papa volgués reflectir les seves aspiracions de poder polític.