Anàlisi d'Obres Mestres: Dalí, Picasso i Kandinsky
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,92 KB
La Persistència de la Memòria: Dalí i el Temps
La Persistència de la Memòria, creada per Salvador Dalí el 1931, és una obra realitzada amb la tècnica d'oli sobre tela, amb unes dimensions de 24 cm x 33 cm. Actualment, es troba al Museu d'Art Modern (MoMA) de Nova York.
Context Històric i Revolució Artística
Pintada en ple període de revolució artística, Dalí va crear La Persistència de la Memòria en un moment històric complex: a Espanya, hi havia la II República i la Guerra Civil, mentre que als Estats Units, el Crac del 29 havia desencadenat una profunda crisi econòmica. Dalí volia capturar el poder dels somnis i la imaginació en aquest context turbulent.
Estil Surrealista i Elements Simbòlics
L'obra té un estil surrealista, moviment que va sorgir el 1924 de la mà d'André Breton, i està plena de rellotges desfets i paisatges onírics. Els rellotges tous representen el pas del temps i la flexibilitat de la realitat, evocant la sensació d'un somni del qual mai es vol despertar. L'escena està ambientada a Cadaqués, on es pot veure el penya-segat del Cap de Creus.
- Un rellotge està ple de formigues, impedint veure l'hora.
- El segon rellotge, en canvi, marca les 7 h.
- El tercer rellotge es troba sobre la branca d'un arbre i marca les 6 h.
Al centre del quadre, hi ha el seu autoretrat, conegut com el “Gran Masturbador”, on es distingeix un nas, una llengua i pestanyes, i a sobre hi ha un quart rellotge amb l'hora poc visible.
Composició i Estructura Visual
La composició està tancada, amb una estructura asimètrica. Una línia d'horitzó divideix el quadre en dues parts: la superior, amb més llum i tons blaus, i la inferior, amb més foscor i ocres. Una línia diagonal guia la vista cap a la branca i les roques, creant un contrast entre línies rectes i corbes que representen estabilitat i inestabilitat. Hi ha una major concentració d'objectes al costat esquerre que al dret.
Elements Plàstics i Simbolisme Profund
Els elements plàstics s'articulen amb una llum tenebrista en primer pla, amb dos focus: un a la part superior dreta i un altre que il·lumina les roques amb una llum blanca intensa. La profunditat es manifesta amb perspectiva lineal i diferents colors que apropen o allunyen. L'expressió és limitada, mostrant l'univers oníric de l'artista. El moviment és escàs, representat per les línies corbes dels rellotges. Tot i això, el quadre és estàtic, amb un contrast marcat entre el paisatge i els objectes més durs.
Funció, Interpretació i Angoixa del Temps
La seva funció és estètica i reflexiona sobre el pas del temps, buscant evocar somnis i generar sensacions a través de l'obra. Dalí vol representar la relativitat del temps i la persistència de la memòria a través dels rellotges que es fonen. Les formes dures, com el paisatge, representen l'estabilitat, mentre que els elements tous, com els rellotges, simbolitzen la vida i el temps efímer. L'angoixa de Dalí pel pas del temps es reflecteix clarament en el quadre. Els insectes es relacionen amb la descomposició i la por infantil. També s'inspira en un formatge Camembert fos i en la por de perdre Gala.
Influències Artístiques de Dalí
Dalí es va inspirar en André Breton i André Masson per l'estil surrealista, i en la pintura holandesa pel seu detallisme.
El Guernica: Picasso, Guerra i Pau
El Guernica de Pablo Picasso és una obra monumental, amb unes dimensions de 349 cm × 776 cm, realitzada amb la tècnica d'oli sobre tela. És una obra abstracta i al·legòrica, amb estils cubista i expressionista. Va ser pintada el 1937 i es troba al Museu Reina Sofia de Madrid.
Context Històric i Propòsit Antibel·licista
Realitzat en plena Guerra Civil Espanyola, El Guernica va ser pintat com una protesta contra el bombardeig de la ciutat de Guernica, un esdeveniment clau de la guerra. Picasso volia mostrar al món el patiment de la guerra i expressar el seu dolor pel poble basc. El 1937, amb motiu de l'Exposició Internacional de París, Picasso va crear aquesta obra per simbolitzar l'horror de la guerra.
Estil: Cubisme i Expressionisme
Aquesta obra és d'estil cubista i expressionista. És expressionista pel patiment que evoca la guerra; les figures distorsionades i els colors foscos et fan sentir com si estiguessis enmig del caos bèl·lic, situades sobre un escenari arquitectònic angoixant.
Composició, Estructura i Dinamisme
La composició de l'obra és simètrica i tancada al centre, però amb els laterals oberts. L'eix de simetria es troba a la paret blanca al centre del quadre. Dos"pilars vertical" laterals, un toro (esquerra) i una dona amb els braços alçats (dreta), equilibren la composició. A més, hi ha una estructura de tríptic interrelacionada i formes triangulars que dinamitzen l'escena. Les figures, de tractament cubista, expressen una gran profunditat emocional. El joc de corbes, rectes, blancs i negres, contribueix al dinamisme de l'obra.
Elements Plàstics i Cromatisme Dramàtic
Predomina el dibuix en blanc i negre, amb alguns matisos de gris, creant un efecte cromàtic. Cossos i rostres deformats expressen dramatisme, amb una il·luminació artificial que suggereix un ambient nocturn, il·luminant les figures i deixant l'entorn en ombres.
Simbolisme i Missatge Universal
El Guernica és més que una simple pintura; és un símbol de pau i justícia. Picasso converteix cada figura en un símbol, despullant el quadre del color per destacar el seu simbolisme i el seu caràcter testimonial. Guernica denuncia la guerra i homenatja les seves víctimes, com la dona en flames (símbol de la ciutat assetjada) o el guerrer caigut amb una flor d'esperança. El cavall representa la tragèdia del poble i el nen mort, la innocència perduda. És un crit antibel·licista i un homenatge a la vida i la pau, viscut des de l'angoixa compartida amb les víctimes.
Influències Artístiques de Picasso
Picasso es va inspirar en La Matança dels Innocents de Guido Reni. També recorda el frontó grec del Temple de Zeus.
Composició IV: Kandinsky i l'Abstracció
La Composició IV va ser creada per Wassily Kandinsky el 1911. Mesura 159,5 cm x 250,5 cm i és una obra monumental d'art abstracte, realitzada amb la tècnica d'oli sobre tela. Es troba a Düsseldorf.
Context Històric i Origen de l'Abstracció
Realitzada el 1911, en plena revolució artística, La Composició IV va ser pintada en un moment de gran canvi en l'art, formant part de les primeres avantguardes. En un context de Primera Guerra Mundial i Revolució Russa, i en un període conegut com la Pau Armada, previ a la Primera Guerra Mundial, on ja hi havia tensió. Kandinsky va estudiar a Alemanya i s'hi va quedar a causa dels esdeveniments a Rússia; posteriorment, amb l'aparició del Nazisme a Alemanya, ell es va mudar a París.
L'Art Abstracte de Kandinsky: Pioner
És una obra d'estil abstracte, com es pot observar clarament en el quadre, amb línies, formes i colors abstractes. Aquest estil sorgeix el 1910, com un llenguatge visual on s'expressen idees i emocions a través de colors, formes i línies. Kandinsky és considerat el pioner d'aquest estil.
Elements Visuals i Interpretació Lliure
En aquest quadre, s'hi poden intuir elements com dos genets lluitant sobre un arc de Sant Martí. També s'hi intueix un poble amb muntanyes, arbres i un castell al centre. Hi ha molts colors, i destaquen les línies negres rectes i corbes al mig del quadre.
Composició, Estructura i Harmonia
Aquesta pintura abstracta mostra una divisió en tres parts. A la dreta, hi ha línies esmolades i dinàmiques que expressen un moviment violent. Al centre, dues línies verticals i una gran forma blava. A l'esquerra, la tranquil·litat es transmet per les formes suaus i l'harmonia cromàtica.
Elements Plàstics i Ús del Color
Predominen les línies i pinzellades diluïdes, amb colors brillants i plans distribuïts uniformement. El negre destaca per delimitar formes i estructurar l'espai. La llum s'aconsegueix mitjançant colors càlids per a les zones brillants i colors freds per a les ombres, sense clarobscur tradicional.
Funció, Filosofia i Llegat Artístic
La seva funció és estètica i comercial, explorant nous llenguatges visuals. Kandinsky, pare de l'art abstracte, desafia la necessitat de representar la realitat.
Interpretació i Llibertat Creativa
Les formes i colors no són figuratius, però s'hi poden intuir elements com un arc de Sant Martí, cavalls, llances, un castell o el sol. La llibertat interpretativa és clau; Kandinsky evitava títols que poguessin influir en la interpretació de l'espectador. L'artista no imposa temes, sinó que permet que emergeixin en la ment de l'espectador. La música i la pintura es vinculen mitjançant l'associació lliure d'idees i emocions.
Influències i Llegat
Kandinsky, influenciat per Wagner, va trobar en la música una font d'inspiració per a la llibertat compositiva. Ha inspirat artistes no figuratius com Pollock i Kline.