Anàlisi de tres obres mestres: El crit, Amor i Psique, i Els afusellaments del 3 de maig

El crit, d'Edvard Munch

Cronologia

1893

Context històric i cultural

• Al darrer terç de segle, l'alça dels moviments nacionals va suposar, a més de la formació del pensament nacionalista, la unificació d'Alemanya i d'Itàlia.
• Primera Internacional (1864). El Capital de Karl Marx (1867). Des d'un punt de vista social, i lligada amb la Revolució Industrial, es desenvolupa una nova classe social enfrontada amb la burgesia, el proletariat, la qual farà seves les noves ideologies difoses també al segle XIX, el socialisme i l'anarquisme.
• Inici de les Exposicions Internacionals o Universals que van tenir com a seus principals: Londres (1851), Barcelona (1888) i París (1889), relacionada amb el bastiment de la Torre Eiffel.
• A Espanya la Revolució Industrial quedarà en un intent, excepte a Catalunya i al País Basc, malgrat la construcció d'una moderna xarxa de transports (el ferrocarril). La fi de segle coincidirà amb la pèrdua de les últimes colònies.

Estil

Expressionista. [S'accepta simbolista i postimpressionisme] Munch fou l'iniciador de l'expressionisme, estil que cerca l'expressivitat mitjançant la utilització d'una forma agressiva i violenta de la línia i el color. Simplifica les formes en les quals l'artista aboca les seves emocions.

Anàlisi formal

• Pinzellada agressiva i carregada de pasta, afegida a una llum tamisada pels núvols rogencs, du a terme una textura mat i rugosa.
• Les formes d'aquest quadre són tancades. Com feia Gauguin, envolta i aplana les figures. Reforça les línies per augmentar la seva expressivitat.
• Predomini de línies corbes i diagonals, els traços enèrgics i allargats, donen moviment al quadre. Aquesta sensació es reforça per l'estridència dels colors, i provoca inquietud i desassossec en l'ànima de l'espectador.

Composició

• La composició ve donada per una diagonal molt marcada, que configura el pont i desequilibra el quadre cap a l'esquerra. El divideix en dues parts, el paisatge urbà i el fiord, mentre que la figura situada al mig, tendeix, amb certa manera, a centrar el quadre.
• El color també contribueix a una jerarquització dels plànols, la qual cosa dóna profunditat a l'obra.
• L'estructura en forma d'essa determina el paisatge i el personatge central.
• El pintor utilitza una perspectiva lineal molt forçada, situant el punt de fuga a l'extrem superior de la barana.
• Línia de l'horitzó a la part mitjana superior, la qual cosa contribueix a atansar els elements de la composició cap a l'espectador.
• Situa una figura en un primer pla, segons la llei de la frontalitat, per a comunicar-nos la seva angoixa i la seva desesperació.

Tècnica

Oli i tremp sobre cartró [S'accepta oli sobre tela].

Tema

• Sobre un pont i en un primer pla, Munch representa de forma impactant una figura de cara. El rostre de l'home és una calavera de color groc, el seu cos s'espanta, al mateix temps que crida i es posa les mans al cap manifestant pànic. En el fons, dues figures allargades caminen. Una d'elles, de perfil, observa el paisatge que té als peus. Difusos contorns donen vida als turons que envolten el fiord de Noruega. Aquest, situat a la dreta, representa el promontori sobre el qual el rei Haakon V va construir el castell Akarsus cap a l'any 1300. Una església neogòtica de la Santíssima Trinitat s'insinua mitjançant uns trets que simulen una cúpula.
• Sobre els turons d'un cel envermellit el mateix Munch va fer la seva pròpia descripció: “Em vaig aturar a observar el fiord: el sol s'estava ponent i els núvols es tenyien de color vermell, vermell de sang. Vaig sentir que un crit travessava la natura, em va semblar que sentia aquest crit. Vaig pintar aquest quadre, vaig pintar els núvols com la sang de veritat. Els colors cridaven, es va convertir en el Crit del Fill de la Vida”.

Significat i funció

• El progrés científic i el desenvolupament va portar la generació de Munch a no creure en l'existència de l'altra vida. La mort produeix angoixa i desesperació. El crit expressa aquesta por. Solitud, incomunicació, incapacitat d'ésser estimat.
• La seva pintura sorgia dels seus estats d'ànim i de les seves emocions. El crit és una representació d'ell mateix. Els colors intensos l'ajuden a marcar el significat de la figura dintre del conjunt de la composició: grocs, blaus i verds. El roig del cel significa per a Munch la sang coagulada. Una llum artificial i interna accentua el dramatisme de l'obra.
• És una obra figurativa i narrativa que representa plàsticament el propi drama personal del pintor. La malaltia, la mort i la bogeria –circumstàncies que envoltaren la seva vida familiar durant la infantesa– van influir en la seva obra.

Amor i Psique, d'Antonio Canova

Cronologia

1787-1793 [S'admet finals del segle XVIII].

Context històric i cultural

• Revolució Francesa [1789].
• Moren a la guillotina Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta [1793].
• Rebuig de l'absolutisme monàrquic.
• Il·lustració.
• Trencament amb les formes carregades del Barroc.
• Valoració de la cultura i l'art clàssic.
• Johann Joachim Winckelmann: Història de l'art de l'antiguitat.
• Neoclassicisme pictòric [David] i escultòric [Canova, Thorvaldsen].
• A Espanya, regnat de Carles IV.

Estil

Neoclassicisme.

Material

Marbre. L'artista va aconseguir transformar una pedra dura com és el marbre en una textura suau i delicada, gràcies al fet que una vegada acabada l'obra la va polir amb pedra volcànica i la va banyar en calç i àcid, per donar la sensació de més realisme anatòmic. Escultura exempta d'embalum rodó. Manca de policromia. S'afirmava erròniament que a la Grècia clàssica es valorava la puresa blanca del marbre.

Composició

• Composició dinàmica amb la utilització de diagonals per influència encara del Barroc. Voluntat de moviment amb postures contraposades.
• Compositivament el petó queda encerclat pels braços de Psique. Trencament de la fredor i l'estatisme neoclàssics. Recerca d'un ideal de bellesa. Relació més volguda que real amb l'estatuària grega.

Tema

Mite d'Eros i Psique, tal com el narra l'escriptor Apuleu a L'ase d'or; Eros, déu de l'amor, es va enamorar de Psique, la bella i capriciosa filla d'un rei d'Àsia, i per seduir-la Amor [Eros] li va construir un palau, on anava cada dia a contemplar-la. Un dia, espantada per la seva presència, Psique li va tirar la cera d'una espelma al rostre, fet que va enfurismar Amor [Eros]. Desolada, Psique va recórrer a un oracle de Venus, que li va imposar tres condicions per recuperar el seu amor, l'última de les quals consistia a recollir l'atuell de Proserpina, que contenia el secret de la bellesa. Curiosa, Psique va obrir l'atuell, per la qual cosa va ser castigada a sumir-se en un son profund del qual no es despertaria fins que Amor [Eros] la besés. La intensitat del moment escollit per Canova fa que el simple gest anecdòtic es converteixi en imatge paradigmàtica de l'amor.

Significat

Símbol de la passió carnal i de l'amor pur.

Funció

Decorar el saló de Lord Cawdor. La escultura va arribar a mans de Napoleó, després que fos robada del seu emplaçament original pel seu general Murat.

Els afusellaments del 3 de maig, de Francisco de Goya

Cronologia

1814.

Context cultural

• L'obra de Goya, en les seves diferents etapes, representa la societat cortesana i burgesa del segle XVIII, amb la qual el pintor entra en contacte gràcies a la seva posició rellevant com a pintor de cambra del rei Carles IV.
• En els ambients artístics predomina el gust per les formes neoclàssiques i academicistes.
• Enfrontament entre les idees de la Il·lustració i la forta influència de l'Església. Goya optà sempre per les idees progressistes i il·lustrades.

Context històric

• Constitució de Cadis l'any 1812.
• Arribada de Ferran VII l'any 1813, un cop acabada la Guerra del Francès.
• Retorn de les polítiques absolutistes per part del rei Ferran VII.
• Abolició de la Constitució l'any 1814.

Estil

Neoclàssic-romàntic. [S'admet estil personal goyesc.]

Elements formals i compositius

• Predomina el color sobre el dibuix i la paleta de tons foscos, introdueix contrastos lumínics accentuats per la taca blanca de la camisa de l'home que aixeca els braços.
• La llum és un element important en la composició, ja que delimita també les dues zones de la pintura.
• La composició mostra dues línies diagonals: la de la muntanya del Príncipe Pío amb el grup de civils i la del grup de soldats situats d'esquena a l'espectador. Es crea així un conjunt de gran força i dramatisme per l'escena representada.
• L'estructura compositiva emmarca els personatges dins un triangle invertit, format pel grup de soldats en diagonal i el grup d'afusellats de la part esquerra del quadre.
• Composició profunda amb la combinació de la perspectiva geomètrica i l'aèria.
• És una representació dinàmica d'un moment brutal, els cossos es dobleguen i els rostres transmeten sentiments extrems que l'espectador pot veure de forma frontal, per contra el grup de soldats que estan d'esquena no mostren les seves fisonomies i semblen autòmats sense rostre.

Tema

Representació dels fets succeïts a Madrid quan el poble es va rebel·lar contra les tropes napoleòniques. El moment que reflecteix el quadre és l'afusellament de les persones que havien participat en l'enfrontament del dia anterior, 2 de maig, entre el poble de Madrid i l'exèrcit invasor.

Significat

• L'escena, carregada de realisme, mostra els patriotes com a gent civil, del poble, i és un crit davant de la irracionalitat i la crueltat de la guerra, alhora que serveix de denúncia de la repressió i la violència.
• Goya denuncia la irracionalitat de la guerra deshumanitzant els soldats francesos, que semblen autòmats sense rostre.
• Iconogràficament, alguns autors veuen un simbolisme en la figura de l'home que aixeca els braços, que es relaciona amb la crucifixió, els colors grocs i blancs podrien representar l'Església i la llum la figura de Déu.
• Altres autors donen a la llum un significat diferent: la llum és utilitzada pels assassins per matar i massacrar els rebels.

Funció

El quadre simbolitza, per part de Goya, una denúncia de la guerra, malgrat que l'encàrrec, fet pel Consell de Regència, tenia la finalitat de “perpetuar amb els pinzells de Goya les gestes o les escenes més notables i heroiques de la gloriosa insurrecció espanyola contra el tirà d'Europa”. Forma parella amb El dos de maig o La càrrega dels mamelucs, pintura de caràcter més èpic.