Anàlisi de les Obres Mestres: Boccioni, Picasso i Munch

Formes úniques de continuïtat en l’espai - Boccioni

Autor: Umberto Boccioni (Reggio di Calabria, 1882 - Verona, 1916). Cronologia: 1913. Estil: futurisme. Tipologia: escultura exempta. Material: bronze. Tècnica: fossa. Dimensions: 111.2 x 88 x 40 cm. Tema: al·legoria, home en posició de marxa (dinamisme, moviment). Localització: Museu d’Art Modern MoMA (Nova York).

Umberto Boccioni va ser un dels principals exponents del futurisme. La seva obra es mou dins de la creació escultòrica i pictòrica. Estudia a l’Acadèmia de Belles Arts de Venècia i marxa a viure a Milà.

Descripció formal: L’obra representa un home en posició de marxa. La figura de cos sencer mostra un tors sense braços que estan substituïts per una forma arrodonida. Per aconseguir un efecte de dinamisme i una expressió de la figura, el volum del cos es desplaça en un moviment per l’espai, generant aquest efecte òptic de moviment. El contorn de la figura està desdibuixat, multiplicant-se en volums còncaus i convexes que es tallen, creant un joc de plans on la imatge mostra un moviment d’ales o de roba que juga amb les llums que emanen del propi material. L’escultura és oberta però està integrada entre l’objecte en moviment i el context espacial que l’envolta.

Funció i significat: L’obra vol donar una imatge de l’home modern, un ésser anònim que viu en una gran ciutat i que està al seu temps, protagonitzat per la màquina, de tal forma que l’home és semblant a una màquina. Experimentació del concepte del moviment en l’escultura, simbolitza la figura humana que avança vers el futur, la força, el moviment, la màquina, elements vitals de l’època industrial.

Influències: Els artistes futuristes tenen com a model molt proper l’estètica impressionista, però aviat fan les seves formes cubistes, en el que serà una visió dinàmica de plànols i elements geomètrics que utilitzaran per analitzar la nova concepció de les imatges que ells crearen, imatges que marcaran els ambients culturals del segle XX.

Guernica

1. Documentació general: Títol: Guernica Autor: Pablo Picasso. Cronologia: 1937. Tècnica: oli. Suport: tela. Ubicació actual: Museu d’Art Reina Sofia (Madrid). Localització original: El Guernica va ser un encàrrec del Govern de la República per a l’Exposició Internacional de París l’any 1937. Tema: la denúncia del bombardeig que va patir Guernica, una petita ciutat del País Basc, l’abril de 1937 per part de l’aviació alemanya a instàncies del bàndol feixista.

2. Anàlisi formal: L’absència de colors té relació amb el fet que Picasso s’assabentés de la matança pels diaris. Expressa l’horror en colors negres i una gran varietat de grisos impactants i un blanc sepulcral. Utilitza molts recursos expressius com ara la deformació dramàtica dels cossos i les cares; tant el color com el relleu representen la vida i la mort. 2.1. Composició: Picasso va estructurar les figures amb simetria i perspectiva. La simetria es manifesta a l’eix de la paret blanca, situada al mig del quadre, i als pilars verticals que representen, per la banda esquerra, el toro, i per la banda dreta, la dona que alça els braços. Al panell central estan situats el cavall i la dona. Al lateral dret es produeix un incendi i es veu la dona que crida, i al costat esquerre hi ha el brau i la dona amb el nen mort en braços. En quant a la perspectiva, veiem el guerrer caigut i seguidament la resta de figures que se situen a diverses distàncies i, finalment, les referències arquitectòniques que delimiten l’espai.

3. Anàlisi estilística: El Guernica marca un gir radical al cubisme per parlar a l’espectador de manera més planera i directa.

4. Context històric: Picasso va pintar aquest quadre en un mes i mig a causa de l’impacte que li va produir el bombardeig de Guernica. L’aviació nazi va arrasar el poble amb bombes i metralles directes a la gent.

4.1. Iconologia: Cada imatge és el símbol d’alguna cosa relacionada amb la pau. La dona que entra per la finestra i que només s’il·lumina a si mateixa és la denúncia de la manipulació informativa que van utilitzar els nacionals per fer creure que el bombardeig era una acció dels republicans. El cavall simbolitza el poble que està en una lluita que no és la seva. El brau és la força del poble que no serà vençut. El guerrer destrossat mostra la baioneta trencada i una esperança mai no perduda. El nen mort en braços de la seva mare significa que és una víctima sense cap possibilitat de defensar-se.

5. Transcendència de l’obra: Per damunt de les ideologies i la política, és un crit per la vida i per la pau que expressa a cada imatge una voluntat pacifista.

El crit - Edvard Munch

Autor: Edvard Munch (Loten, 1863 - Ekely, Oslo, 1944). Cronologia: 1893. Material: oli i tremp. Suport: cartró. Mides: 91 x 73,5. Ubicació actual: Nasjonalgalleriet, Oslo.

Biografia: Munch és un pintor i gravador marcat per la tragèdia: de petit se li van morir la germana i la mare de tuberculosi. Això li comportà problemes psicològics, de tal manera que el van haver d’internar en un psiquiàtric. Va fer estades a París i a Berlín, i en la seva pintura reflectí aquest món particular a través d’una obra contundent que inicia el camí de l’expressionisme.

Descripció formal: Iconografia: Una persona, poc definida, es posa les mans al cap i crida amb gran violència mentre una parella continua, indiferent, el seu camí. Dues embarcacions ancorades enmig d’un fiord situen el paisatge a Noruega. Sembla que, per al seu personatge, Munch es va inspirar en una mòmia andina que havia vist en el Musée de l’Homme de París. Funció: estètica. Composició: tancada, tot i que, a primer cop d’ull, pot semblar que el paisatge l’obre. Línies compositives: ondulants i una diagonal creen una gran inestabilitat visual. Recursos tècnics: alteració dels colors, contrastos, pinzellades gruixudes i lineals, i perspectiva forçada. Significat de l’obra. Elements propis de l’estil: La utilització agressiva dels recursos pictòrics per expressar les pròpies sensacions i les composicions dinàmiques fa que se l’hagi considerat el precursor de l’expressionisme, un moviment artístic-literari nascut l’any 1905. Relació entre la forma i la funció: L’intent d’expressar una angoixa pròpia que crea una desestabilització mai no havia resultat tan reeixida. No és estrany que el quadre hagi esdevingut símbol de la societat actual. Iconologia: Sensació d’angoixa vital i de profunda soledat és allò que pretén comunicar el pintor: una experiència individual que fa extensiva a tota una societat cada vegada més insolidària. Relació entre l’època i l’obra: El pensament filosòfic del tombant de segle XIX-XX inicia un camí vers el nihilisme i un plantejament radical de la societat; els autors més compromesos en aquesta línia i que sens dubte van influir sobre Munch són principalment Nietzsche, Kierkegaard, Ibsen i Strindberg. Transcendència de l’obra: L’obra de Munch té les arrels en les obres de la Quinta del Sordo, de Goya, en Redon, en la línia sinuosa de Toulouse-Lautrec, en els colors de Gauguin, en Van Gogh, sempre en autors que han intentat utilitzar la pintura no solament amb finalitats decoratives sinó també comunicatives de sensacions particulars. A partir d’aquestes influències, crea el seu propi món que, després, influirà en els expressionistes alemanys i els nòrdics; aquesta obra, a més, ha esdevingut una icona de la societat enfollida d’avui.