Anàlisi d'Obres Mestres: Barroc i Modernisme a l'Art

Bernini: Èxtasi de Santa Teresa

Fitxa Tècnica

• Cronologia: 1645-1652
• Estil: Barroc
• Tècnica: Talla i fosa
• Materials: Marbre i bronze
• Forma: Escultura exempta
• Tipologia: Grup escultòric
• Localització: Capella dels Cornaro, a l'església de Santa Maria della Vittoria (Roma)
• Tema: Religiós

Context Històric

La Roma de principis del segle XVII era una ciutat en un procés de renovació artística, amb la revolució naturalista de la pintura per Caravaggio i la influència del Barroc. En aquest segle, l'Església Catòlica era la principal mecenes de l'art a Roma, sobretot els papes. Els religiosos també feien molts encàrrecs (palaus, escultures i pintures). El principal interès, però, era demostrar la força i l'autoritat de la Contrareforma catòlica.

Funció i Significat

Funció religiosa de caràcter privat. Els Cornaro, que encarreguen l'obra, són una família veneciana enriquida fonamentalment amb el comerç del sucre. El significat d'aquesta obra es troba en el context religiós de l'època. Es tracta d'un encàrrec fet per destacar el cardenal Cornaro com a defensor de l'esperit contrarreformista.

Models i Influències

En l'Èxtasi de Santa Teresa, Bernini recull tota la tradició expressiva anterior, especialment la del període hel·lenístic, que va poder estudiar de manera directa a través de còpies d'escultures romanes, algunes de les quals es conserven als mateixos jardins i dependències del Vaticà.

Caravaggio: Mort de la Verge

Fitxa Tècnica

• Cronologia: 1605-1606
• Estil: Barroc (naturalista)
• Tècnica: Oli sobre tela
• Tema: Religiós
• Localització: Museu del Louvre (París)

Context Històric

Al segle XVI, molts estats importants d'Itàlia estaven relacionats política i econòmicament amb els Habsburgs hispànics. Els Estats Pontificis (Roma) tenien un privilegi especial perquè eren la seu del cristianisme. A més, en aquesta època Roma era el centre d'una gran activitat artística, ja que l'art es va utilitzar per ensenyar la fe catòlica, especialment després del Concili de Trento (1545-1563), que volia que l'art ajudés a difondre el catolicisme.

Descripció

Quadre de gran format que mostra la Verge Maria estirada en un llit amb un vestit vermell. El cap tombat, el braç penjant i les cames inflades són signes de la seva mort. Els apòstols i Maria Magdalena envolten la Verge i es tapen la cara mostrant la seva pena. El dol es viu en silenci. Maria Magdalena està asseguda en primer pla, davant de la Mare de Déu. Sembla que Caravaggio hagués deixat un espai lliure en el cercle de personatges per convidar l'espectador a unir-se al dol.

Anàlisi Formal

L'obra pertany al que anomenem Barroc naturalista, també anomenat "tenebrisme", del qual Caravaggio n'és el màxim exponent. La principal característica d'aquest estil és l'aplicació del clarobscur, per la qual només les figures que interessen a l'artista destaquen fortament il·luminades sobre un fons generalment molt fosc.

Composició

S'estructura en tres registres horitzontals:

• Superior: La cortina vermella, que dona un aspecte teatral o dramàtic.
• Central: És on es concentren els personatges, tant els apòstols com la Verge.
• Inferior: Amb Maria Magdalena i la gibrella d'aram.

El tractament de la llum dona dinamisme al quadre, projectant sobre els tres registres horitzontals dues diagonals molt fortes que trenquen la possible geometria. La diagonal principal del quadre està marcada pel focus de llum que es troba a l'esquerra, fora de l'escena. Aquesta llum és irreal i no il·lumina tots els personatges per igual, creant una sensació de desordre i trencant la unitat de l'escena. També hi ha una altra diagonal secundària, marcada pel cos de la Verge Maria, il·luminada pel mateix focus però en una direcció oposada. Aquests desequilibris fan que no sigui fàcil interpretar el quadre de manera clara i senzilla.

Estil

El que fa que parlem de naturalisme i no de realisme, és el tractament de la llum i del clarobscur radical, amb parts molt fosques (arribant fins al negre) i uns punts concrets que reben molta llum i es converteixen gairebé en focus secundaris. El fons passa a ser també negre, la qual cosa concentra l'atenció de l'espectador en el fet representat. Com a conseqüència, l'efecte que s'aconsegueix s'anomena dramatisme.

Significat

Caravaggio humanitza la mort de la Verge, pintant una escena real, viscuda per personatges reals, lluny de la representació d'allò sagrat. La Verge simplement es mor. No hi ha àngels ni s'obre una màndorla mística que ens obri a una dimensió sobrenatural. En una habitació normal i corrent, envoltada de persones reals profundament afligides, la Mare de Déu dona la impressió de total abandonament a la mort.

Velázquez: Las Meninas

Fitxa Tècnica

• Cronologia: 1656
• Estil: Barroc
• Tècnica: Oli sobre tela
• Localització: Museu del Prado (Madrid)
• Tema: Retrat de grup

Context Històric

Al segle XVII, Espanya defensava amb força la Contrareforma catòlica. La Inquisició s'encarregava de mantenir les creences establertes pel Concili de Trento. El poder de l'Església era molt gran, més que a la Itàlia, aleshores dividida. Això explica per què l'art barroc espanyol era sobretot religiós i utilitzava l'art per mostrar el poder de l'Església Catòlica. També era una època de crisi econòmica i demogràfica. Ja no arribaven tants metalls preciosos d'Amèrica, i la pesta afectava fortament la població.

Anàlisi Formal

Predomina el color sobre el dibuix. La paleta és clara, lluminosa, amb gran riquesa de colors i matisos. La pinzellada és llarga, fluïda, visible, i es combina amb una de curta i precisa per perfilar els detalls. Els contorns de les figures es difuminen, plasmant l'atmosfera que les separa, la qual cosa es coneix com a perspectiva aèria. Reprodueix amb realisme textures molt diferents, com la duresa de la fusta, la rigidesa dels vestits o la flonjor del pelatge del gos.

Composició

La llum prové de dos focus principals: la finestra de la dreta, que il·lumina les figures del primer pla, i la porta oberta del fons. L'espai del mig és més fosc. La llum que entra per la porta del fons i el seu contrast amb la foscor del sostre i la paret de la dreta contribueixen a crear profunditat en l'escena. Totes les figures estan a la part baixa de la composició, la qual cosa permet crear un gran camp visual. El mirall i la porta del fons són els elements que donen més profunditat a l'escena. La porta amplia el camp visual. La paret de l'esquerra té una sèrie de finestres, per una de les quals entra la llum que il·lumina l'escena principal. A la dreta, una gran tela se'ns mostra pel darrere. Les línies de perspectiva van a parar a la porta i la silueta del fons, la qual, en il·luminar aquesta zona, crea una sensació de profunditat molt més gran. És important fixar-se en l'espai que hi ha entre els personatges del primer pla i els del fons, així com en l'espai que es crea davant de l'escena principal, que ens dona una perspectiva més àmplia. Aquesta perspectiva es pot veure gràcies al mirall situat a la paret del fons.

Interpretació

Les interpretacions que s'han donat d'aquest quadre són molt diverses:

• Un retrat de la infanta.
• Un retrat de la família reial.
• Un elaborat joc de miralls.
• Una reivindicació social del paper de l'artista.
• L'interès del pintor per pintar el rei (el qual no es deixava retratar per l'acusat realisme dels últims quadres que li havia pintat).
• Una exaltació de la pintura mateixa.

Models i Influències

Models de Velázquez foren els pintors del Renaixement italià, sobretot els venecians, així com el naturalisme de Caravaggio. El seu estil, però, acabà sent completament singular i personal. Se'l considera una de les figures principals del Barroc. Las Meninas estan clarament influïdes en la seva composició per l'obra El matrimoni Arnolfini de Van Eyck (1434).

Gaudí: Casa Milà

Fitxa Tècnica

• Cronologia: 1906-1912
• Tipologia: Civil
• Materials: Pedra, maó, ceràmica i ferro
• Estil: Modernista
• Localització: Barcelona

Context Històric

Barcelona va créixer en població i extensió, sobretot a començament del segle XX. L'aprovació del pla urbanístic de Cerdà (1859) unia el nucli antic de la ciutat amb els municipis dels voltants. Així va néixer el passeig de Gràcia, que unia el casc antic amb el municipi de Gràcia. Aquest passeig es va convertir en la principal artèria de la ciutat, escollida per la burgesia per construir-hi les seves residències. Aquesta via, el 1905, ja estava pavimentada i il·luminada, i hi van començar a circular els principals mitjans de transport.

Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane

Fitxa Tècnica

• Cronologia: 1634-1667
• Tipologia: Església
• Materials: Maó i estuc
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat
• Estil: Barroc
• Localització: Roma

Context Històric

Els Estats Pontificis, amb Roma com a centre, es trobaven en un moment greu, i les idees de la Contrareforma s'imposaven als països catòlics. Fou un segle de gran desenvolupament artístic; l'art era l'expressió del poder religiós. Les esglésies barroques van esdevenir la mostra més clara d'aquest art religiós que volia impressionar, juntament amb la seva decoració escultòrica i pictòrica.

Conceptes Gramaticals Bàsics

Subjecte

Concordança de persona i nombre. Només pot ser un SN o una oració subordinada relativa.

Complement Directe (CD)

Un SN o SPREP amb "a" si és personal. Es pot pronominalitzar per LO, LA, LOS, LAS. En passiva perifràstica, el CD es converteix en subjecte pacient. És un argument que exigeix un verb transitiu.

Complement Indirecte (CI)

Sempre SPREP amb "a". Es pot pronominalitzar per LE, LES, SE. Indica el destinatari.

Complement Circumstancial (CC)

SN, SADV, SPREP. És un adjunt que es pot suprimir. Explica circumstàncies de lloc, temps, mode, quantitat, companyia, instrument, etc.

Complement de Règim Verbal (CRV)

SPREP. És un argument que no es pot suprimir. Verbs que l'exigeixen: parlar de, anar a, venir de, recordar-se de, avergonyir-se de, prescindir de, insistir en, confiar en. També indica lloc d'origen (des de o de) o destinació (cap a). Verbs que exigeixen CRV de lloc: anar, venir, procedir, tornar, regressar, viatjar.

Complement Locatiu Argumental (CLOCARG)

Indica lloc, seleccionat pel significat del verb. És un argument (lloc on). Verbs que exigeixen CLOCARG: posar, col·locar, situar, depositar, aparcar, introduir.

Complement Circumstancial de Lloc (CCL)

Locatiu adjunt.

Complement Agent (CAG)

SPREP ("per" o "de"). Només en oracions passives perifràstiques. És un argument, l'agent en les passives perifràstiques.

Complement de Mesura Argumental (CMEDARG)

Verbs de quantitat (mesurar, pesar, durar, costar, valer...). És un argument.

Complement Predicatiu (CPRED)

Un adjectiu. Doble predicació. Prova de concordança amb...