Anàlisi d'Obres Mestres de l'Art Romànic i Bizantí: Santa Sofia, Moissac i Còrdova

Santa Sofia de Constantinoble

Documentació

• Autors: Antemi de Tralles i Isidor de Milet
• Data: 532–537
• Estil: Bizantí
• Tipologia: Església
• Lloc: Constantinoble (Istanbul)

Context

Regnat de Justinià I → màxim esplendor bizantí.

Volia restablir la grandesa de l’Imperi Romà.

Santa Sofia simbolitza poder imperial + poder diví.

Anàlisi formal

Planta mixta: basilical + central.

Gran cúpula (31 m) sobre petxines.

Semicúpules que amplien l’espai.

Interior molt lluminós; finestres a la base de la cúpula.

Mosaics daurats i marbres policromats.

Interpretació

Expressa la supremacia divina i imperial.

Model de l’arquitectura bizantina.

Des del 1453 → mesquita.

Frase clau per a l'examen:

“Cúpula sobre petxines, planta mixta i llum simbòlica al servei del poder de Justinià.”

Portalada de Sant Pere de Moissac

Documentació

• Data: c. 1130
• Estil: Romànic
• Tipus: Relleu escultòric
• Material: Pedra
• Lloc: Moissac (França)

Context

Feudalisme, hegemonia de l’Església, auge del pelegrinatge.

Monestirs cluniacencs → centres espirituals i culturals.

Art al servei de la doctrina.

Anàlisi formal

Crist en Majestat (Pantocràtor) + Tetramorfos.

Apòstols allargats i rígids; plecs marcats.

Jerarquia: Crist més gran.

Estil dramàtic, expressiu, molt simbòlic.

Interpretació

Representa el Judici Final.

Funció catequètica per a fidels analfabets.

Recordatori moral: salvació o condemna.

Frase clau per a l'examen:

“Pantocràtor apocalíptic amb figures allargades i funció catequètica.”

Mesquita de Còrdova

Documentació

• Autor: Desconegut
• Data: 785–788 (Abd al-Rahman I)
• Estil: Hispano-musulmà
• Tipus: Mesquita

Context

Expansió de l’Islam després de Mahoma.

711: arribada a la Península.

Còrdova esdevé capital d’al-Àndalus.

Anàlisi formal

Exterior tancat; Pati dels Tarongers.

Interior: bosc de columnes.

Arcs superposats (mig punt + ferradura).

514 columnes; ampliacions successives.

Mihrab monumental (s. X).

Influències: Damasc, tradició visigoda i romana.

Interpretació

Centre de culte i espiritualitat.

L’espai infinit simbolitza la grandesa divina.

Creix amb la comunitat musulmana.

Frase clau per a l'examen:

“Bosc de columnes i arcs superposats; mihrab monumental de l'art hispanomusulmà.”

Catedral de Santiago de Compostel·la

Documentació

• Data: 1075–1128
• Autor: Desconegut / Diego Peláez – Diego Gelmírez
• Estil: Romànic hispà
• Tipologia: Església de pelegrinació

Context

Feudalisme + hegemonia de l’Església + pelegrinatge.

Monjos cultes i nobles finançadors.

Art romànic al servei de la fe.

Santiago = gran centre de pelegrinatge europeu.

Anàlisi formal

Planta de creu llatina.

Tres naus + tribunes.

Bòveda de canó i d’aresta.

Girola amb absidioles; transsepte ampli.

Espai adaptat per a grans fluxos de pelegrins.

Interpretació

Pensada per acollir pelegrins sense interrompre la litúrgia.

Simbolitza la ciutat celestial i el culte a l’apòstol.

Consolidació del cristianisme al nord peninsular.

Frase clau per a l'examen:

“Església romànica de pelegrinació: creu llatina, girola, tribunes i canó.”

Frescos de l’absis de Sant Climent de Taüll

Documentació

• Data: 1123
• Estil: Romànic català
• Tècnica: Pintura al fresc
• Lloc: Vall de Boí (Pirineu català)

Context

Segle XII → apogeu del romànic als Pirineus.

Influència bizantina i llombarda, adaptada al context català.

L’art romànic té funció catequètica i didàctica.

Vall de Boí → conjunt d’esglésies romàniques excepcionals.

Anàlisi formal

Crist Pantocràtor al centre dins una mandorla (Ego sum lux mundi).

Tetramorfos: àngel (Mateu), lleó (Marc), bou (Lluc) i àguila (Joan).

A baix: apòstols frontals, rígids i allargats.

Colors plans i intensos (blau, vermell, groc).

Contorns negres marcats → estil romànic català.

Composició simètrica, ordenada i molt simbòlica.

Interpretació

Crist = jutge universal i senyor del cosmos.

Pantocràtor → representació màxima del romànic cristià.

Funció: ensenyar la doctrina a fidels analfabets.

Imatge icònica del romànic europeu i símbol de Catalunya.

Resum General d'Art Medieval

Art Islàmic (Alhambra de Granada, Mesquita de Kairouan)

No figura humana; decoració geomètrica, vegetal i cal·ligràfica. Arcs: apuntat, lobulat, ferradura. Arquitectura: mesquita (sahn, haram, mihrab, alminar). Elements: mocàrabs, materials lleugers. Influències: romana, bizantina, visigoda.

2. Art Medieval: Context General

Feudalisme, societat estamental, poder de l’Església.

Monestirs: benedictins i cistercencs → centres culturals.

Pelegrinatge → crea rutes, intercanvi cultural, grans temples.

Art com a ensenyament simbòlic per a població analfabeta.

3. Art Romànic (Catedral de Zamora, Sant Vicenç de Cardona)

Simbolisme total, figures rígides i jeràrquiques.

Arquitectura: planta basilical o creu llatina, murs gruixuts, poques finestres.

Voltes: canó (nau central), d’aresta (laterals).

Elements: girola, tribunes, absis.

Funció → catequètica.

4. Romànic Hispà — Super Resum

Influència francesa (Camí de Sant Jaume) i llombarda.

Arcs cecs, bandes llombardes, campanars alts.

Exemples: Sant Vicenç de Cardona, Taüll, Sant Domingo.

5. Escultura Romànica (Pòrtic de la Glòria)

Adaptada al tímpan i capitells.

Crist en Majestat, Tetramorfos, Judici Final.

Figures rígides, frontalitat, plecs marcats.

Funció: ensenyar la doctrina → simbolisme.

Absència de perspectiva, fons plans, policromia.