Anàlisi d'Obres Mestres de l'Art: Eros i Psique, La Llibertat i Més

Eros i Psique
Autor: Antonio Canova
Cronologia: 1787 - 1793
Materials: Marbre
Tema: Mitològic
Estil: Neoclassicista
Dimensions: 1,55 x 1,68 m
Localització: Musée du Louvre

La Revolució Francesa i la Revolució Industrial van dur a processos de transformació tant política, com econòmica i social al llarg del segle XIX. D’una banda, la Revolució Francesa va significar la fi de l’Antic Règim i el triomf de la burgesia. D’altra banda, la Revolució Industrial va fer emergir la figura del proletariat, fet que va significar un canvi radical a les estructures econòmiques i productives. Després del període napoleònic, a França, es produeixen revolucions socials com les burgueses; aquestes revolucions i la difusió dels seus ideals posen fi a l’absolutisme monàrquic.

En aquesta escultura trobem representada una escena del mite d’Eros i Psique. Podem veure un noi, Eros, que es troba posicionat sobre una noia, Psique. Els dos es mostren nuus i amb les seves parts íntimes cobertes amb draps, i veiem també que estan a punt de fer-se un petó. És una escultura exempta, és a dir, es pot donar tota la volta, tot i això, l'interès és frontal. La tècnica utilitzada és la talla i el material utilitzat és el marbre. Aquesta escultura és monocromàtica i la llum queda repartida uniformement amb un difuminat suau. Trobem un centre compositiu en forma d’X que dóna sensació de moviment, representant el moment concret en què Eros i Psique estan a punt de fer-se un petó. Com a elements decoratius, trobem les teles que cobreixen els cossos nuus dels dos joves i als cabells d’Eros trobem que estan ben definits i no es fa ús de geometria. També trobem que els cossos estan ben treballats i definits. Es tracta d’una composició tancada, marcada pels braços d’Eros i els de Psique. És temporal ja que representa un moment concret. Suport: L’escultura es troba sobre una base rectangular que l’aguanta.

Aquesta obra pertany al neoclassicisme, un estil sorgit en la segona meitat del segle XVIII i que és contrari al rococó. Aquest segueix els ideals de la il·lustració i es va desenvolupar principalment a França. L’escultura neoclàssica es caracteritza per retornar als models clàssics grecollatins i renaixentistes, tractant sobretot la temàtica mitològica i la històrica.

La funció d’aquesta escultura és decorativa; va ser encarregada per un lord amb l’objectiu de decorar el saló de la seva vil·la. El significat es remunta al mite d’Eros i Psique, on Eros és el déu de l’amor i Psique ho és de la raó. Representen la lluita entre la passió i la raó.

La llibertat guiant el poble
Autor: Delacroix
Cronologia: Primer terç del s. XIX
Estil: Romanticisme
Tècnica: Oli sobre tela
Tema: Històric-al·legòric
Localització: París

Ens situem a la França de les revolucions liberals del primer terç del s. XIX. Amb la caiguda de Napoleó, es dóna a Europa un retorn a l’absolutisme que serà combatut per les ideologies liberals encapçalades per la burgesia i el poble. Neix un nou estil, el Romanticisme, que s’oposa a les normes i racionalitat del neoclassicisme i es caracteritza per l’individualisme, la llibertat i els sentiments. De la seva pintura destaca la seva pinzellada, el color per sobre del dibuix i la pinzellada solta.

Veiem una figura femenina que, amb el braç dret, aixeca una bandera francesa i a la mà esquerra porta un fusell. La figura avança, liderant el poble cap a la Revolució. Destaca el color sobre la línia. Treballa els contorns de manera diferent. La gamma predominant és de colors ocres i grisos apagats. Destaquen el vermell, el blanc i el blau de la bandera sobre els altres. La llum és irreal, a voluntat de l’artista. Juga amb els contorns i amb els colors, i utilitza la perspectiva aèria. També situa els personatges en diferents plans:

• Primer pla: morts
• Segon pla: dona i els dos que l’acompanyen
• Tercer pla: personatges i paisatge

És una composició oberta perquè els elements tendeixen a anar del centre cap a fora. El personatge principal està al centre, creant un eix bastant simètric. Hi ha molt moviment: a la bandera, als personatges (avancen, s’aixequen) i al fum del fons de l’obra.

Delacroix va fer-la per un sentit decoratiu, però també té un sentit reivindicatiu. Lluís Felip d’Orleans va amagar l’obra per apagar el seu sentit reivindicatiu i, amb els anys, va passar a tenir una funció commemorativa. Es representa un fet històric, les revoltes liberals que van tenir lloc a París el 1830. Tot i així, el significat no és pròpiament històric sinó al·legòric. La dona va seminua, vestida amb quatre draps de la població, i personifica la llibertat, un anhel. En l’obra es mostren diferents classes socials que van participar en la revolta: burgesos, obrers i camperols.

Models:

• Barroc: llums, composicions… sobretot Rubens i Caravaggio
• Neoclassicisme: esperit revolucionari

Influències:

• Moviments de la segona meitat del s. XIX: Realisme i impressionisme, en la pinzellada i el color.

Els afusellaments del 3 de maig de 1808
Autor: Francisco de Goya
Cronologia: 1814
Estil: Neoclàssic, tot i que Goya és difícil de classificar en un estil determinat.
Localització: Museu del Prado, a Madrid.
Tècnica: Pintura a l’oli.
Dimensions: 268 cm x 347 cm.

Jurament dels Horacis
Autor: Jacques-Louis David
Cronologia: 1784
Localització: Musée du Louvre
Tècnica: Oli sobre tela
Estil: Neoclàssic
Tema: Literari
Mides: 3,30 x 4,25 m.

Des de la meitat del segle XVIII comencen a produir-se grans canvis socials. La burgesia comença la lluita per fer caure l’absolutisme. La Revolució Industrial proporcionarà a aquesta burgesia la possibilitat d’ascendir a l’escala social i aconseguir no només riquesa sinó prestigi i influència política i cultural. Per altra banda, els principis de la Il·lustració deixaran al descobert les contradiccions del Despotisme Il·lustrat; això farà que a França s’iniciï un moviment demanant reformes que acabarà en revolució: la Revolució Francesa. Aquesta revolució, sorgida de la crisi de l’estat absolutista, es convertirà en el més clar reflex del liberalisme.

A la pintura hi trobem representats els germans Horacis davant del seu pare, en segon pla a la dreta, hi trobem tres dones plorant. Com podem veure en les figures masculines, la perfecció en les línies recorda a l’art clàssic. Podem observar que dins la composició la divideix en dos grups: els homes amb una curosa i perfecta línia recta i les dones amb línies ondulades. Aquest fet remarca l’actitud agressiva dels homes i la sentimental de les dones. Predominen colors com el gris, el vermell i els ocres. La llum que hi trobem és tènue i entra des de l'esquerra. Les espasses del pare i dels germans Horacis són el centre formal i temàtic de l'obra. La composició del quadre és racional, simètrica, equilibrada i tancada. Encara que el moment que ens mostri sigui un instant, la seva voluntat és d’eternitat: mostra l’obligació dels ciutadans a sacrificar-se per la seva pàtria.

El neoclassicisme segueix els ideals de la il·lustració; és un estil molt més senzill que el rococó. Es caracteritzava per l’evocació de la racionalitat, l’equilibri i l’harmonia dels temps grecoromans, i rebutjava l’ornamentació supèrflua.

L’obra tracta sobre el moment en què els tres germans Horacis juren davant del seu pare que combatran fins a la mort contra els tres guerrers de la ciutat veïna de l’Alba Longa, els germans Curacis, per decidir quina ciutat regnarà a Itàlia central. En segon pla, a la dreta, hi trobem una de les germanes dels Horacis casada amb un dels Curacis, i una germana dels Curacis casada amb un dels Horacis. Al fons, la mare dels Horacis abraçant a dos dels fills d’un dels Horacis.

Enterrament a Ornans
Autor: Courbet
Cronologia: 1849-1850
Estil: Realisme
Tècnica: Oli sobre tela
Tema: Costumista
Localització: Museu d'Orsay, París

França a la meitat del segle XIX, després de la Revolució Liberal de 1848, on s’enderroca la monarquia de Lluís Felip d’Orleans. Mesos després s’instaura el segon Imperi Napoleònic. París era la capital artística i cultural europea, d’on sorgien totes les novetats. Les conseqüències de la industrialització són la creació de dues classes socials contràries en una societat desigual: la burgesia i el proletariat. Culturalment, hi ha influència dels corrents empiristes i els avenços tècnics porten l’arribada de la fotografia. Davant d’això, apareix el realisme, estil que vol plasmar la realitat.

Veiem un grup de persones en un paisatge exterior que assisteixen a un enterrament. Predomina el color per sobre del dibuix. Va creant a base de diferents pinzellades, utilitzant pinzellades llargues o curtes en funció de la part de la pintura. Colors grisos, verdosos, ocres… predominen les tonalitats fosques. Predomina el negre per simbolitzar el dol. Destaquen el vermell i el blanc a la meitat esquerra de l’obra. La llum de l’albada, a primera hora, és tènue perquè és la matinada. Per això, els colors són apagats. Es juga amb el contrast entre el blanc i el negre. Té profunditat, però reduïda per la posició dels personatges. La composició és tancada, els personatges tendeixen a anar cap al mig. Tot i això, si ens fixem en els personatges secundaris, alguns van cap a fora. La disposició no és jeràrquica; els personatges estan col·locats de qualsevol manera.

Tema: Costumista, es mostra un enterrament a Ornans. Representa la gent del poble d’Ornans, pretén mostrar una realitat com qualsevol altra i donar importància a temes intrascendents. Va tenir una connotació; va ser rebutjada perquè no complia un tema determinat, no s’havia presentat un enterrament des del Greco i no tenia cap rerefons religiós, mostrava la realitat tal com era.

Models:

• El Greco i tema costumista: Barroc, Velázquez

Influència:

• Impressionisme