Anàlisi d'Obres Mestre del Renaixement i Manierisme

Tempietto di San Pietro in Montorio (Donato Bramante)

Fitxa Tècnica i Context

• Autor: Donato Bramante
• Data: 1502
• Tipologia: Església (Arquitectura religiosa)
• Estil: Renaixentista
• Localització: Roma

Descripció Formal

Consta de dos pisos:

1. El primer pis és una escalinata circular que limita el peristil de 16 columnes d'ordre toscà. A sobre hi ha un entaulament clàssic format per un arquitrau i un fris dividit en mètopes decorades amb imatges i instruments del martiri de Sant Pere.
2. El segon pis és una balustrada que encercla el cos cilíndric (que fa funció de tambor) on hi ha finestres, obertures cegues i nínxols amb forma de semicúpules decorades amb petxines. A sobre hi ha una cúpula de mitja esfera.

L'interior és una cella de planta circular amb pilastres adossades al mur.

Integració Urbana i Funció

Bramante volia emmarcar l'obra en un pati circular, però no va poder, i el temple va quedar atrapat a l'interior del claustre del monestir, que ara és l'Acadèmia de Belles Arts d'Espanya a Roma.

Finançat pels Reis Catòlics, va ser construït per commemorar el martiri de Sant Pere. El temple és circular per la creença del filòsof Marsilio Ficino, que afirmava que a Déu li corresponia aquesta forma geomètrica. La cúpula simbolitza el trànsit del món terrenal al celestial.

Models i Influències

Recull la influència del temple circular Thólos. És una referència per a l'esposori de la Mare de Déu de Rafael.

Villa Capra (La Rotonda) (Andrea Palladio)

• Autor: Andrea di Pietro Palladio
• Data: 1551-1553
• Tipologia: Arquitectura civil
• Materials: Pedra, maó, estuc i marbre
• Localització: Vicenza

David (Donatello)

• Autor: Donatello
• Data: 1444-1446
• Tipologia: Escultura exempta
• Tema: Bíblic
• Localització: Museo Nazionale del Bargello (Florència)

Descripció Formal i Tècnica

Jove nu, dret, amb cabells llargs, barret i botes altes. A la mà dreta sosté l'espasa amb el cap tallat de l'enemic, i a l'esquerra, la pedra amb la qual ha estabornit el seu enemic. La cama dreta suporta tot el pes del cos, i l'esquerra descansa sobre el cap de Goliat.

El modelatge suau del cos i el joc de corbes que dibuixen l'anatomia perfecta creen un contrapposto que recrea la corba praxiteliana. La perfecció anatòmica de la musculatura dona ambigüitat al sexe del personatge. El rostre transmet una sensació de serenitat gràcies a les proporcions de les faccions.

Tema i Significat

David accepta el desafiament del gegant filisteu Goliat, que volia decidir en lluita personal el guany de la guerra. Amb la fona, David va estabornir el gegant i el va vèncer, prefigurant la victòria de Jesús sobre Satanàs (el bé sobre el mal).

Models i Influències

Praxíteles: Apol·lo Sauròcton.

La Pietat (Miquel Àngel)

• Autor: Miquel Àngel Buonarroti
• Data: 1498-1499
• Tipologia: Escultura exempta
• Mides: 1,74 x 1,95 m
• Estil: Renaixentista
• Tema: Religiós
• Localització: Basílica de Sant Pere del Vaticà

Descripció Formal

Les dues figures formen una composició piramidal d'equilibri clàssic. El cos de Crist és serè, sense expressió de dolor. Maria té el cap cot i no adreça la mirada a l'espectador. L'obra reflecteix la bellesa platònica i el concepte de perfecció. Transmet una sensació de dinamisme amb un bon modelat i flexibilitat en els vestits de Maria, amb detalls anatòmics i musculars ben definits.

Tema i Significat

Representa la Mare de Déu amb Jesús mort després de la Creu. Maria és representada molt jove, amb una edat que no correspon, per simbolitzar la puresa virginal i l'ideal de bellesa. Miquel Àngel va gravar el seu nom a la banda que creua el pit de Maria.

Models i Influències

Influència de Donatello (David). Copiada per Jacques-Louis David: La mort de Marat (1793).

El Naixement de Venus (Sandro Botticelli)

• Autor: Sandro Botticelli
• Data: 1485
• Tècnica: Tremp sobre tela
• Mides: 1,73 x 2,78 m
• Estil: Renaixentista (Quattrocento)
• Tema: Mitològic
• Localització: Galleria degli Uffizi (Florència)

Descripció Formal

Al centre de la imatge, l'esvelta i bella deessa Venus, nua, sobre una petxina marina. Hi ha una clara idealització anatòmica. La figura de Venus és l'eix simètric. Es forma un triangle compositiu imaginari a través de les dues diagonals. Els personatges dels extrems dirigeixen les seves accions cap a Venus, donant un ritme dinàmic. Tota l'escena està emmarcada en un paisatge de naturalesa.

El dibuix lineal dels contorns ajuda a distingir amb nitidesa la figura, estilitzant i suavitzant la forma. No hi ha clarobscur, i els colors són clars.

Tema i Significat

Hi ha dues versions en la mitologia clàssica:

1. Segons Hesíode, la deessa de l'amor va néixer de l'escuma del mar on havien caigut els genitals d'Urà, castrat pel seu fill Cronos.
2. Segons Homer, Venus neix al mar i és filla de Júpiter.

L'artista representa l'arribada a les costes de Citera després d'haver nascut al mar. La deessa està acompanyada per aldeans (Zèfir i Cloris, i una Hora).

Models i Influències

Influenciat per Filippo Lippi. Copiat per John Millais: Ofèlia (1851-1852).

L'Escola d'Atenes (Rafael Sanzio)

• Autor: Rafael Sanzio
• Data: 1510-1511
• Tècnica: Pintura al fresc
• Mides: 7,72 m d'amplada (aproximadament)
• Estil: Alt Renaixement
• Localització: Sala de la Signatura (Vaticà)

Descripció Formal

L'escena es desenvolupa dins d'un temple romà. Hi ha diferents grups de personatges, deixant un espai buit central on es col·loquen els dos personatges principals, que són el punt de fuga de la perspectiva lineal. L'obra destaca pel dinamisme, aconseguit per la representació dels gestos i moviments de les figures. Tècnicament, destaca la varietat cromàtica i l'excel·lència del dibuix.

Tema i Personatges

Tots els personatges se situen al voltant dels dos filòsofs de l'antiguitat clàssica:

• Plató (amb els trets de Leonardo da Vinci): Porta sota el braç el seu llibre Timeu i assenyala amb el dit cap al cel (el món de les idees).
• Aristòtil (representant la filosofia empírica): Porta un exemplar de la seva Ètica i amb el palmell assenyala cap avall (la realitat es troba en el món terrenal).

Altres filòsofs i savis representen les set arts liberals:

• Gramàtica, Dialèctica, Retòrica, Aritmètica, Geometria, Astronomia i Música.

Sòcrates es troba d'esquena, parlant amb Plató. A la part baixa de l'escala, Euclides (amb trets facials de Miquel Àngel) està assegut i pensatiu amb un compàs. A l'angle dret inferior, Zoroastre i Ptolemeu amb una esfera celeste i un rostre terrenal. Rafael apareix autoretratat amb capell negre, adreçant la mirada a l'espectador.

Models i Influències

L'habilitat innata de Rafael per al dibuix va inspirar pintors com Annibale Carracci i Nicolas Poussin, o el mestre del dibuix Ingres, que el 1827 va fer L'Apoteosi d'Homer.

Mare de Déu de les Roques (Leonardo da Vinci)

• Autor: Leonardo da Vinci
• Data: 1483-1486
• Tècnica: Oli sobre taula passada a tela
• Mides: 1,99 x 1,22 m
• Estil: Renaixentista
• Tema: Religiós
• Localització: Museu del Louvre (París)

Descripció Formal i Tècnica

Superposició de plans per aconseguir una major profunditat en l'escena:

1. Primer pla: La Mare de Déu, el Nen Jesús, Sant Joan i l'àngel Uriel.
2. Darrere: Roques que conformen la cova.
3. Fons: Paisatge muntanyós i aquàtic que es veu entre els forats de les roques.

La composició és piramidal, centrada entre el cap de la Mare de Déu i els cossos dels dos infants. Hi ha un joc de relacions entre mans i mirades que crea una composició unitària.

Leonardo utilitza tres tipus de perspectiva:

• Perspectiva lineal: Dissimulació de la grandària dels objectes a diverses distàncies.
• Degradació dels colors.
• Perspectiva aèria (o esfumat): Indefinició dels contorns que tenen els objectes vistos des de lluny.

Utilitza escorços (com la mà de la Verge) i dos tipus de llum: una natural que entra entre les roques, i una misteriosa i irreal que il·lumina les figures. El paisatge del fons és inventat i expressiu.

Tema i Significat

L'obra havia de formar part d'un políptic per encàrrec de l'església, però no va ser acceptada. L'escena, força inusual, té com a fons iconogràfic els evangelis apòcrifs. Segons aquests, la Mare de Déu descansa en unes roques durant la fugida a Egipte, on es troba amb Joan infant, cosí de Jesús, el qual havia estat acompanyat i protegit per l'àngel Uriel.

Models i Influències

Andrea del Sarto: Verge de l'Escala (1530).

Dànae (Ticià)

• Autor: Ticià (Tiziano Vecellio)
• Data: 1553-1554
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 1,29 x 1,81 m
• Estil: Escola Veneciana (Cinquecento)
• Tema: Mitològic
• Localització: Museu del Prado (Madrid)

Descripció Formal

La princesa Dànae es troba al llit, nua, recolzada en coixins, en una actitud sensual. Una pluja de monedes d'or cau del cel, que la criada intenta recollir. A l'esquerra, un gosset que no s'espanta de res.

La composició de l'obra es divideix en dues parts mitjançant una diagonal: el cos de la noia al mig i la figura de Déu (Zeus) metamorfosat en pluja d'or, que fa de focus de llum i de nexe visual entre la serventa i la jove que espera l'arribada de la divinitat. Hi ha una mobilitat interna amb formes suaus i curvilínies dels personatges i dels objectes.

El pintor defineix els contorns no per la línia, sinó pel tractament de la llum i el color. L'efectisme atmosfèric s'aconsegueix mitjançant l'ús de l'esfumat en el dibuix del contorn de la jove i en l'ús d'una gamma cromàtica càlida (vermell, groc) que reforça la sensualitat de l'escena. L'atmosfera no és nítida.

Tema i Significat

Un oracle anuncia al rei d'Argos que morirà a mans del fill de la seva filla. Aleshores, ordena tancar Dànae en una torre. Zeus fecunda la noia convertit en pluja d'or, i neix Perseu, que, passat el temps, mata accidentalment el seu avi amb un disc. El pintor tria el moment en què Zeus, convertit en pluja d'or en forma de monedes, baixa a demanar la jove des d'un núvol.

Models i Influències

Giorgione: Venus Adormida (1510).

L'Enterrament del Senyor d'Orgaz (El Greco)

• Autor: El Greco (Doménikos Theotokópoulos)
• Data: 1588
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 4,80 x 3,60 m
• Estil: Manierista
• Tema: Religiós
• Localització: Església de Santo Tomé (Toledo)

Descripció Formal

L'obra es divideix en dues parts, connectades per diversos nexes d'unió: la creu a l'esquerra del rector de Santo Tomé, la mirada del sacerdot cap al cel i l'àngel que porta l'ànima del difunt al cel. Els personatges estan organitzats com un fris.

En el primer terme, l'enterrament és assenyalat pel nen Jorge Manuel, que sosté un ciri encès. Els personatges secundaris presenten isocefàlia (superposició de caps) per donar més profunditat. A la meitat divina, la composició dibuixa un rombe amb les figures de Jesús, la Verge, l'àngel i Sant Joan Baptista.

Hi ha un realisme exquisit en la galeria de personatges il·lustres de l'època (part terrenal). En canvi, al cel, les figures estan estilitzades i allargades (languidesa manierista). Destaca la brillantor dels materials de l'armadura i el tractament delicat de les teles.

Tema i Significat

Segons la llegenda, l'any 1323, quan va morir el senyor d'Orgaz, Sant Agustí (amb la mitra de bisbe) i Sant Esteve (amb la túnica que representa el seu martiri) van baixar del cel per enterrar-lo amb les seves pròpies mans. Sobre aquesta escena terrenal, El Greco reprodueix la glòria celestial, on Jesús i Maria reben Sant Joan Baptista, que intercedeix perquè Orgaz sigui acceptat al Regne del Cel.

Models i Influències

Gustave Courbet: Enterrament a Ornans (1849-1850).