Anàlisi de les Obres de Matisse i Warhol: Fauvisme i Pop Art

La ratlla verda (o Madame Matisse)
Autor: Matisse, Henri
Datació: 1905
Estil: Fauvisme
Tècnica: Oli
Suport: Tela; 40,5 cm x 32,5 cm
Localització actual: Stantens Museum for Kunst, a Copenhaguen

Elements tècnics

Es tracta d'un oli sobre tela en el qual destaquem els colors vius i plans (zones de color uniforme), sobretot el vestit, la cara... amb l'ús de colors complementaris (verd - vermell, groc - blau...) que li donen equilibri. Pel que fa a la pinzellada, és visible, llarga i marcada, gruixuda, també utilitzada per resseguir els contorns. Pel que fa a la llum, pretén ser natural sense ser-ho; es pot veure en el rostre de la cara, que fa una revisió de la seva forma de representar la llum natural. El verd central de la cara representa la diferència entre la zona càlida i la més fosca.

Espai tridimensional

En referència a l'espai tridimensional, no interessa a partir d'aquesta època; la representació del 3D no és rellevant. A partir d'ara, els quadres són quadres i no un forat de la realitat; només hi ha un lleu efecte de profunditat trobat al costat de la mandíbula per la part dreta.

Elements formals

Es tracta d'una composició amb una figura de front, una característica important del tractament de la figura, poc aire en el quadre, el just. La línia de l'eix marca la pauta central i l'equilibri entre colors bàsics i complementaris. El ritme és estàtic, ja que es tracta d'un retrat d'un bust.

Estil

Tant el corrent al qual pertany l'artista, com l'estil personal i propi de l'autor:

• Situar l'obra en el conjunt de la història de l'art:

A començaments del segle XX, es van desenvolupar amb gran rapidesa un seguit de tendències estètiques que van canviar notablement el panorama artístic tal com es coneixia fins aquell moment. El resultat foren nous llenguatges i noves maneres d'explicar el món que ens envolta.

El fauvisme és una tendència efímera (1905-1907) de la història de l'art que té molts punts en comú amb l'expressionisme http://www.biada.org/web/materies/artsdidactica/recurs_treb/fitxes/express.html. Però a diferència d'aquest, que partia del món interior de l'artista, el fauvisme té un aire més desenfadat, li agrada el contacte amb la natura i participa més del concepte de la joie de vivre (l'alegria de viure).

El seu nom (fauve) vol dir 'fera' en francès i els va ser posat pel crític d'art Louis Vauxcelles, que en veure una escultura tradicional enmig d'on s'exposaven els quadres dels fauves, de colors valents, va exclamar: "Donatello parmi les fauves".

Característiques del Fauvisme

• Simplificació de les formes, com els artistes de Die Brücke.
• Tendència cap a l'esquematisme, sempre dins un art força immediat.
• Busquen el contrast en el que podem considerar un remanent de la influència dels impressionistes.
• Tècnica pictòrica, amb predomini de la pinzellada.
• Temàtiques: paisatges, interiors, figures i retrats.

Funció de l'obra

La funció d'aquesta pintura és la recerca i investigació de l'estil i tècnica, i també com a exposició i venda al públic o galeries d'art; és època on els salons perden interès.

Context cultural

Ens trobem a principis de segle XIX, en el qual la investigació artística va a velocitat ràpida, a París per excel·lència, i es desenvolupa al marge dels règims polítics. Trobem canvis artístics, on la ment sobreproduïda a França és de forma rellevant.

Destacar relacions i influències. Destacat pels colors vius i forts, sense cap part teòrica, és un recull de les últimes tendències (llibertat de temes, juxtaposició dels colors...). Colors vius, però amb ordre i equilibri.

El primer ven de Gauguin, Van Gogh, l'art africà (primitiu) ve donat perquè es va posar de moda gràcies a les colònies que tenien els europeus de les metròpolis. Es diu que Matisse va ser qui va posar de moda aquest estil.

A partir d'aquest estil s'inauguren les avantguardes del segle XIX; el primer moviment d'avantguarda que inaugura el segle. Més tard, Picasso pintarà el cubisme, que serà l'autèntica avantguarda.

Contingut (tema que tracta)

Es tracta d'un retrat diferent en un primer pla, un bust, que té un cert enquadrament classicista, un tema clàssic tractat de forma innovadora.

Significació (missatge)

No vol reflectir el rostre de la seva dona, sinó que d'alguna manera interpreta noves maneres; és un exercici d'innovació i d'expressar les coses de diferent manera.

Sopa Campbell's
Autor: Warhol, Andy
Datació: 1965
Estil: Pop Art
Tècnica: Acrílic i tinta serigrafica
Suport: Tela; 92,1 cm x 61,6 cm
Localització actual: Per la seva gran varietat de versions, en destaquem els museus més importants, National Gallery of Art, a Washington i el Leo Castelli Gallery, a Nova York.

Elements tècnics

Es tracta d'un oli sobre tela on destaquem els colors del blau brut de la part superior, el verd àcid de la part inferior, el rosa que podem observar a l'escut de Universal i l'ombra de les lletres soup i a la sanefa inferior, i el groc de les paraules Campbells i condensed. El vermell dels extrems metàl·lics també té molta importància. Utilitza colors purs i plans, colors irreals, alterats a propòsit d'un producte conegut. Això es degut a la tècnica que utilitzava, la serigrafia, que consistia en:

1. Es fa una foto.
2. La pantalla de serigrafia s'envernissa amb un producte fotosensible.
3. Es projecta el negatiu en aquesta pantalla serigrafica.
4. La pantalla es renta amb aigua, i les zones no impressionades es dilueixen i deixen lliure la malla.
5. Aquesta pantalla es posa sobre un suport i a sobre hi posem la malla, i després a sobre s'hi posa el color; el color només passarà per aquelles zones on la malla deixi, i d'aquesta manera quedarà un color llis. Després es premsa.
6. Es neteja si es vol reutilitzar.

Elements formals

A nivell compositiu, podem dir que la imatge omple la tela, és a dir, la sobredimensiona, de manera que es magnifica aquest producte. Hi ha una intenció de reproduir la realitat tot i alterar els colors.

Estil

Aquesta obra de Warhol pertany a l'estil pop-art, que és un estil caracteritzat pels objectes clarament identificables de les obres, objectes d'una cultura popular. Es tracta d'un art amb una línia recta, amb contorns ben dibuixats, que utilitzen colors plans. És un art que forma pintura amb els temes; els temes formen part de l'estil.

El pop-art és també una reacció ideològica contra l'expressionisme. El pop-art neix en ambients gais. Els artistes pop trencaven la frontera entre l'art i la vida. El pop-art és també una reacció contra l'informalisme que comença amb Jasper Johns. Alguns crítics d'art com Rauschenberg van dir que ja n'hi havia prou d'abstracció, que volien coses concretes, i llavors va sorgir el pop amb Andy Warhol, que tracta objectes que la gent pogués reconèixer, objectes quotidians. Els representants espanyols d'aquest estil són: Equipo Crònica. Els temes més utilitzats per Andy Warhol eren la mort, la cadira elèctrica i personatges famosos.

Funció de l'obra

La funció d'aquesta obra era acostar l'art a tothom mitjançant elements molt populars. L'objectiu últim era trencar la frontera entre l'art i la vida.

Context personal

Andy Warhol pintava, feia pel·lícules i produïa grans grups musicals. Va crear la Factoria, el local de moda de Nova York, en aquell temps on anava la gent a trobar-se. Aquest local estava forrat de paper d'alumini.

Relacions i influències

Andy Warhol va rebre grans influències de Rauschenberg i Jasper Johns.

Contingut (tema que tracta)

En quant al tema d'aquesta obra, podem dir que el pop-art estudia les relacions entre la cultura popular i l'art, elevant els elements de la cultura popular a la categoria d'art, desmitificant l'art. La repetició dels temes és un recurs que Warhol utilitza molt, i ho feia per tenir distància, llunyania, fredor; ell fa obres on no hi ha sentiments i ho mira tot des de la distància. El tema de la llauna de la Sopa Campbell's recull l'essència del pop-art.