Anàlisi d'obres: Maman, Pollock, Tàpies, Warhol i Frida Kahlo

Maman — Louise Bourgeois (1999)

Maman: Aquesta escultura exempta és obra de Louise Bourgeois. És de l’any 1999 i s’inscriu dins d’un estil expressionista. La seva tècnica és resultat de la combinació de diferents materials: bronze, acer inoxidable i marbre. És de grans dimensions i es troba al Museu Guggenheim de Bilbao.

Context històric

Els anys noranta són anys de creixement econòmic per a Europa. A Espanya el sistema democràtic està consolidat i Espanya forma part de la Unió Europea.

Anàlisi formal (AF)

La representació de l’aranya, de grans dimensions, és especialment destacable. Les potes no es presenten tenses, tot i la duresa del material, sinó que reprodueixen molt bé la mobilitat de les extremitats de l’aranya. Mostren una superfície rugosa i imperfecta, fruit de les nombroses plaques assemblades entre elles que les conformen a mode de trossos de tela.

• Totes les potes conflueixen en un cos central de dimensions força més reduïdes.
• Sota el cos hi ha un teixit metàl·lic que suporta un conjunt de pedres blanques de marbre, simulant els ous.
• Bourgeois combina la fragilitat —representada per la bossa que guarda els ous, suspesa en el buit— amb la protecció que ofereixen les vuit extremitats, lleugerament elevades respecte de la bossa materna.

Funció

La funció d’aquesta escultura gegantina és, a primera vista, decorativa; però l’obra constitueix també un homenatge que l’artista fa a la seva mare. Bourgeois considerava la seva mare la seva millor amiga i la compara amb l’aranya: intel·ligent, pacient, calmada, raonable, subtil, indispensable, neta i útil.

Dades bàsiques — «Number 1» (Jackson Pollock, 1950)

La pintura Number 1 la va pintar Jackson Pollock l’any 1950. Actualment es troba al Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA), Estats Units. Té una tècnica d'oli i pintura d'esmalt sobre tela amb unes mides aproximades de 2,69 m x 5,30 m.

Anàlisi formal (AF)

Obra abstracta i tancada. Els regalims se situen tots en un mateix espai, deixant una petita franja perifèrica amb esquitxos propis de la tècnica del dripping. Hi ha línies circulars i rectes entrecreuades que formen una xarxa de tipus gestual, aconseguint un gran dinamisme. S’usa la tècnica del dripping i un traç gestual amb colors esmorteïts.

Relació forma-funció i iconologia

L’atzar i la irracionalitat de l’obra reprodueixen el sentiment de nihilisme que s’associa sovint a l’expressió de Pollock. En aquesta tela queden reflectides les angoixes de l’autor: només integrant-se dins de les seves obres era capaç d’allunyar els seus fantasmes.

Antoni Tàpies — Obra (1975)

Creu i r. Obra realitzada per Antoni Tàpies l’any 1975. Té una tècnica mixta en la qual es barregen tela, sorra, pintura i pedres. Es troba avui dia al MACBA de Barcelona, cedida temporalment per la Colección de Arte de Telefónica.

Biografia breu

Antoni Tàpies va néixer a Barcelona l’any 1923 en una família burgesa vinculada a la tradició editorial. En un sentit ampli és considerat un pintor dins de l’anomenat informalisme.

Anàlisi formal

Composició: l’obra es presenta com un mur, tal i com suggereixen la sorra i els colors dominants. Sobre aquesta superfície hi ha dos nivells: la base matèrica (sorra i pedres) i, a sobre, el dibuix, les línies, pinzellades, lletres i signes. Apareix una autèntica tercera dimensió.

Aspectes plàstics: predominen els colors terrosos pròpis de la matèria: marró, gris, ocre, negre, etc. Tàpies busca fugir dels colors vistosos d’ismes anteriors propis de la publicitat i el món urbà, privilegiant la reflexió. El dibuix ha quedat substituït per traços simples, gestuals i formes aconseguides amb altres materials. Hi ha una fusió de materials i tècniques: grattage, graffiti, dripping, collage, etc.

Tractament de les formes: clarament antinaturalista i abstracte: es vol fugir de l’academicisme i donar protagonisme als materials que abans no s’ho mereixien. La senzillesa formal i material es reforça per la progressiva descomposició dels elements.

Conclusió sobre l’estil

L’obra de Tàpies es mou dins de l’anomenat Informalisme i, més concretament, en la línia de la pintura matèrica. Dins d’aquest moviment hi ha diverses tendències com la pintura matèrica o l’art brut. Durant els anys cinquanta i seixanta Tàpies va evolucionar dins d’aquest corrent, creant un llenguatge plàstic propi. Moltes de les seves obres dels anys setanta recullen també la seva opció política antifranquista i el seu compromís contra la dictadura; és un artista permeable a altres influències.

La sopa Campbell’s — Andy Warhol (1965)

La Sopa Campbell’s és una obra d’Andy Warhol datada l’any 1965. Es tracta d’un acrílic i tinta serigràfica sobre tela amb unes dimensions de 92,1 cm x 61,6 cm. Es poden trobar diferents versions a museus com la National Gallery of Art (Washington) i institucions de Nova York. Es tracta d’una obra pertanyent a l’estil del pop art.

Tècnica i suport

• Tècnica: serigrafia i pintura acrílica.
• Suport: tela.

Descripció i elements formals

Reproducció d’un producte comercial: una llauna de sopa de tomàquet Campbell’s, amb variacions de color. Hi ha un equilibri entre color i dibuix, i tot està delimitat en negre. El dibuix és precís i molt fidel a la realitat.

• Predomini: equilibri de color i línia.
• Colors: llampants (blau, verd, fúcsia, vermell...) aplicats de manera plana.
• Composició: tancada, predomini de la línia vertical i de la forma geomètrica simple del cilindre.
• Profunditat: poca profunditat, tot i que la visió aèria de la tapa dona certa sensació volumètrica.
• Llum: no està representada de manera naturalista; l’ombra de les lletres és una característica ja present al producte real.
• Moviment: mínim.
• Pinzellada: plana; la serigrafia substitueix la pinzellada tradicional per capes planes de color.
• Funció: estètica i decorativa; aproxima l’art al gran públic i critica la societat de consum i l’elitisme de l’art tradicional.

El marxisme curarà els malalts — Frida Kahlo (1954)

El marxisme curarà els malalts. Frida Kahlo (Coyoacán, Mèxic, 1907–1954). 1954. Oli sobre tela. 76 x 61 cm. De tendència surrealista. Museu Frida Kahlo (Ciutat de Mèxic).

Descripció formal

La obra comença amb l’autoretrat de l’artista al centre de la tela, amb dues crosses en diagonal als costats. A partir d’aquí se situen els altres elements: a l’esquerra els relacionats amb el marxisme i a la dreta els associats al perill imperialista. En posició superior, en segon pla, apareix la cara de Karl Marx. Tant Marx com Frida centren la mirada en l’espectador.

Tot i una certa simetria, el quadre té dinamisme, per exemple en les mans que subjecten Frida. Hi ha una intenció de realisme en la definició dels elements, que es perfilen amb una fina línia negra; alhora, el realisme es trenca pel significat simbòlic, el cromatisme i la representació de la llum.

El color vermell s’associa al perill i el negre a la part amenaçada, mentre que el blau, el groc i altres colors clars s’associen a la part pacífica vinculada al marxisme.

Temàtica

Kahlo vol expressar, amb la seva fe política en el comunisme, la idea que aquesta creença podrà alliberar la humanitat del sofriment. L’autoretrat apareix dividit en dos: una part pacífica i una altra amenaçada per la destrucció.

La part pacífica inclou el colom de la pau, rius blaus i referències a la URSS i la Xina vistes des del globus terraqüi. La part del caos mostra rierols de sang, la representació d’una bomba atòmica i l’àguila americana amb el cap de l’Oncle Sam. La cara de Karl Marx representa la salvació; d’on surt una mà que ofega l’àguila. Les dues mans enormes, una amb un ull que simbolitza la saviesa, representen el comunisme que sosté la dona perquè pugui estar dreta sense necessitat de les crosses. Aquesta pintura correspon a la fase creadora de Kahlo que incorpora continguts polítics de manera explícita.