Anàlisi d'Obres Clau: Warhol (Pop Art) i Kahlo (Marxisme)

DOCUMENTACIÓ GENERAL: Sopa Campbell's (Andy Warhol)

Fitxa Tècnica

• Títol: Sopa Campbell's
• Autor: Warhol, Andy
• Cronologia: 1965
• Estil: Pop Art
• Tècnica: Acrílic i tinta serigràfica
• Suport: Tela; 92,1 cm x 61,6 cm
• Localització actual: Per la seva gran varietat de versions, en destaquem els museus més importants: National Gallery of Art (Washington) i Leo Castelli Gallery (Nova York).
• Tema: Reproducció gràfica d’una llauna de sopa de tomàquet Campbell’s, coneguda als EUA.

ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL

Elements Plàstics i Cromatisme

Es tracta d'una obra d'acrílic i tinta serigràfica sobre tela. En destaquem els colors:

• El blau brut de la part superior.
• El verd àcid de la part inferior.
• El rosa, observable a l’escut d’Universal, a l’ombra de les lletres “soup” i a la sanefa inferior.
• El groc de les paraules “Campbell’s” i “condensed”.
• El vermell dels extrems metàl·lics, que també té molta importància.

Warhol utilitza colors purs i plans, colors irreals, alterats a propòsit d’un producte conegut. Això és degut a la tècnica que utilitzava, la serigrafia, que consistia en:

1. Es fa una foto.
2. La pantalla de serigrafia s’envernissa amb un producte fotosensible.
3. Es projecta el negatiu en aquesta pantalla serigràfica.
4. La pantalla es renta amb aigua, i les zones no impressionades es dilueixen i deixen lliure la malla.
5. Aquesta pantalla es posa sobre un suport i a sobre s’hi posa el color. El color només passarà per aquelles zones on la malla ho permeti, i d’aquesta manera quedarà un color llis. Després es premça.
6. Es neteja si es vol reutilitzar.

Composició

A nivell compositiu, la imatge omple la tela, és a dir, la sobredimensiona, de manera que aquest producte es magnifica. Hi ha una intenció de reproduir la realitat tot i alterar-ne els colors.

Estil: Pop Art

Aquesta obra de Warhol pertany a l’estil Pop Art, caracteritzat pels objectes clarament identificables de la cultura popular. És un art amb una línia recta, amb contorns ben dibuixats, que utilitza colors plans. És un art on els temes formen part de l'estil.

El Pop Art és també una reacció ideològica contra l’Expressionisme Abstracte i l'Informalisme, que comença amb Jasper Johns. Alguns crítics d’art, com Rauschenberg, van manifestar que ja n’hi havia prou d’abstractisme i que volien coses concretes. Llavors va sorgir el Pop Art amb Andy Warhol, que tracta objectes que la gent pogués reconèixer, objectes quotidians.

Els representants espanyols d’aquest estil són l'“Equipo Crónica”. Els temes més utilitzats per Andy Warhol eren la mort, la cadira elèctrica i personatges famosos.

INTERPRETACIÓ

Contingut i Significació

El Pop Art estudia les relacions entre la cultura popular i l’art, elevant els elements de la cultura popular a la categoria d’art i desmitificant-lo. La repetició dels temes és un recurs que Warhol utilitza molt per aconseguir distància, llunyania i fredor. Ell fa obres sense sentiments i s’ho mira tot des de la distància. El tema de la llauna de la Sopa Campbell’s recull l’essència del Pop Art.

Funció

La funció d’aquesta obra era acostar l’art a tothom mitjançant elements molt populars. L’objectiu últim era trencar la frontera entre l’art i la vida.

DOCUMENTACIÓ GENERAL: El Marxisme Curarà els Malalts (Frida Kahlo)

Fitxa Tècnica

• Títol: El marxisme curarà els malalts
• Autor: Frida Kahlo
• Cronologia: 1954
• Estil: Realisme Social
• Tècnica: Oli
• Suport: Tela; 76 cm x 61 cm
• Localització actual: Museu Frida Kahlo, a Ciutat de Mèxic

ANÀLISI FORMAL

Elements Plàstics i Cromatisme

Les pinzellades són més lliures i ràpides a mesura que el dolor i el patiment de l'artista és més fort. El dibuix és acurat, perfilant els contorns amb una fina línia negra. Cada objecte és tractat amb gran realisme.

Cromatisme:

• El vermell (que vol dir perill) es distribueix per diferents parts: per la part dreta, voltant la faldilla de Frida, en el llibre que duu a la mà i en una part del globus terraqüi (a dalt a l’esquerra).
• El blanc es repeteix en el colom, en la barba i en els cabells de Marx.
• A la faldilla s’aprecia el verd amb tocs negres, ombrejant-lo, i el blanc a la base.
• Els ocres es distribueixen a l’esquerra, travessats per un riu en forma d’arrel, blau.
• El blau al cel, fent de fons.
• El negre en l’ocellot i els cabells de Frida.

La llum i l’elecció cromàtica es troben supeditades al tema. Interpretació dels colors:

• El vermell significa perill.
• El negre, imperialisme.
• El groc i altres gammes més clares es vinculen positivament a la causa marxista.
• El blau s’associa amb la serenitat.

Composició

La composició s’estructura a partir de l’autoretrat en un primer pla de l’artista mexicana que, reforçat per la situació en diagonal simètrica de les dues muletes, s’estableix com a eix compositiu central. A partir de la seva figura se situen la resta dels elements escènics, col·locant-se a la seva esquerra els relacionats amb el perill imperialista, i a la seva dreta els vinculats a la pau marxista.

A dalt, en un segon pla, el retrat de Karl Marx mira fixament l’espectador, compartint el protagonisme amb Frida, que també es comunica directament amb l’espectador del quadre, convertint-se en la narradora ideològica.

Malgrat la seva simetria, l’obra té un gran dinamisme gràcies a les diagonals que formen diversos elements, com ara les muletes, les grans mans que abracen l’artista i l’àliga imperial. Cada element està tractat amb una clara intenció realista, perfilant els detalls i contorns amb una fina línia negra. Ara bé, aquest realisme es trenca a nivell conceptual en la comprensió global de l’obra, així com en la captació de la llum i en l’elecció cromàtica. Aquests dos darrers aspectes es troben supeditats al tema, de manera que el vermell (associat al perill) i altres tonalitats com el negre se situen a la dreta de la tela, relacionades amb l’imperialisme. Per altra banda, el blau (associat a la serenitat), el groc i altres gammes més clares omplen la superfície esquerra, vinculant-se positivament a la causa del marxisme.

Estil: Realisme Social i Surrealisme

Després de la Segona Guerra Mundial, el centre de la cultura mundial es desplaçà de París cap a Nova York. Les tendències més innovadores sorgien, llavors, dels Estats Units. L’obra de Frida ha estat englobada tradicionalment dins del surrealisme, tot i que ella va declarar: “Creien que jo era surrealista, però no ho era. Mai vaig pintar els meus somnis. Vaig pintar la meva pròpia realitat”. El seu marit la va animar a pintar l’art popular mexicà.

INTERPRETACIÓ

Contingut i Significació

Kahlo expressa la concepció utòpica que la creença política –i amb ella tota la humanitat– podria alliberar-la de tot el seu patiment. L’autora s’autoretrata amb un corsé de pell –comú a la seva iconografia– davant un paisatge dividit en dos: la part pacífica de la terra i l’amenaçada per la destrucció.

• En la primera part, banyada per rius blaus, vola el colom de la pau per damunt dels països comunistes (URSS i Xina), representats en el globus terraqüi.
• En la part fosca es veu la silueta amenaçadora de la bomba atòmica travessada per rius de sang, al costat de l’àliga dels Estats Units d’Amèrica amb el cap de l’Oncle Sam.

La salvació l’encarna el retrat de Marx, d’on surt una mà que ofega l’àliga. Dues enormes mans amb l’ull de la saviesa simbolitzen el comunisme i agafen l’artista de tal manera que aquesta pot prescindir de les seves muletes. El propòsit d’incloure continguts polítics en les seves obres no es va manifestar fins a la seva darrera etapa creadora. Aquesta obra, realitzada l’any de la seva mort, es pot considerar la síntesi del seu art: el seu testament polític i personal.

Funció

Funció propagandística. Intent de l’artista de refugiar-se en la ideologia marxista, la fe en la revolució i la pintura.