Anàlisi d'Obres Clau: De la Torre Eiffel al Simbolisme Escultòric

Torre Eiffel: Símbol de la Revolució Industrial

• Autors: Gustave Eiffel (contractista), Koechlin i Nouguier (enginyers), Sauvestre (arquitecte).
• Cronologia: 1887-1889.
• Materials: Ferro colat (pudelat) i formigó. Peces fabricades i muntades in situ.
• Ubicació: París.

Dades Tècniques i Context

• Dimensions: 300 m d'alçada (324 m amb antena). Base de 125 m.
• Estil: Arquitectura del ferro.
• Context: Construïda per a l'Exposició Universal de París de 1889.
• Pes i Components: 7.300 tones, 18.000 peces, 60 tones de pintura.
• Significat: Símbol de la força, el poder i el progrés tecnològic industrial.
• Usos: 2 restaurants, laboratori meteorològic i punt d'emissió telegràfic, radiofònic i de TV.
• Rècord: Va ser l'edifici més alt del món fins al 1930 (superat pel Chrysler Building de Nova York).

L'Església de la Madeleine (París)

• Arquitecte principal: Pierre Alexandre Vignon.
• Escultura: Philippe J.H. Lemaire.
• Cronologia: 1806-1842.
• Estil: Neoclassicisme.
• Materials: Pedra tallada.

Característiques Arquitectòniques

• Tipologia: Arquitectura arquitravada i de voltes.
• Dimensions: Planta de 48 x 108 m, 30 m d'alçada.
• Estructura: Octàstil (18 columnes) d'ordre corinti. Proporcions romanes.
• Decoració: 32 nínxols amb estàtues de sants. Interiors amb 3 voltes, d'inspiració barroca.
• Model: Inspiració clàssica, prenent com a referència la Maison Carrée de Nîmes.

Evolució i Significats

El projecte original va ser encarregat a Ivry, però Couture li va donar forma. Les obres es van aturar durant la Revolució Francesa (1789).

1. El 1806, Napoleó la va encarregar a Vignon. Després de la mort de Vignon, Huvé i Lemaire van continuar l'obra.
2. Lluís XVIII la va consagrar com a església.

Significats Històrics Variables

• Napoleó la va consagrar inicialment a la Revolució i als seus màrtirs.
• Va ser considerada una possible ubicació per a una estació de tren.
• El Baró Haussmann la va convertir en un node urbanístic clau de la seva famosa trama d’avingudes.

Magatzems Carson, Pirie i Scott (Louis Sullivan)

• Arquitecte: Louis Sullivan.
• Cronologia: 1899-1901 (ampliació 1903-1904).
• Ubicació: Chicago.
• Estil: Escola de Chicago.
• Materials: Formigó, acer i vidre. Arquitectura arquitravada.

Innovació i Característiques

• Dimensions: 56.000 m², 10 pisos.
• Context: Construït després del gran incendi de Chicago de 1871.
• Elements clau: Planta lliure, grans finestrals (facilitant la comunicació interior-exterior).
• Ornamentació: Destaca l'ornamentació dels tres pisos inferiors.
• Ruptura: Trenca amb la tradició arquitectònica precedent a nivell constructiu i ornamental.

Llegat i Influència

Aquesta obra civil d'ús comercial aposta per la simplicitat, la modularitat i la connexió interior-exterior.

Va influir notablement en l'arquitectura nord-americana del segle XX, especialment en figures com Frank Lloyd Wright, i també en l'escola centroeuropea (Walter Gropius, Mies van der Rohe i Le Corbusier).

Eros i Psique (Antonio Canova)

• Escultor: Antonio Canova.
• Cronologia: 1787-1793.
• Estil: Neoclassicisme.
• Tipologia: Figura humana/mitològica.
• Materials: Marbre blanc tallat.
• Dimensions: 155 x 168 x 101 cm.
• Ubicació actual: Museu del Louvre (París).

Context i Interpretació

• Encàrrec: Coronel John Campbell.
• Història: Venuda el 1800 a Joachim Murat (cunyat de Napoleó). Després de la mort de Murat (1824), va ser cedida al Louvre.
• Font literària: L'ase d'or d'Apuleu (escriptor romà).
• Significat: Representa la unió de Psique (l'alè vital o ànima) amb Eros (l'amor), culminant en el petó com a inici de l'amor.
• Estètica: Combina el gust neoclàssic amb un refinament rococó, resultant en una obra d'esperit neoclàssic i romàntic.

Influències

Canova va representar aquesta temàtica sis vegades. La seva obra està influenciada per mestres clàssics (Praxíteles i Fídies) i renaixentistes/barrocs (Miquel Àngel i Bernini). La temàtica va influir posteriorment en artistes com Rodin i Brancusi.

Els primers freds (Miquel Blay)

• Escultor: Miquel Blay.
• Cronologia: 1892.
• Estil: Simbolisme.
• Tipologia: Figura humana/al·legòrica.
• Materials: Marbre tallat.
• Dimensions: 140 cm (escala natural).
• Ubicació actual: MNAC (Barcelona).

Interpretació i Context

L'obra s'emmarca en el context de la Renaixença, una època convulsa a nivell social, econòmic i polític (burgesia vs. classes populars, Catalunya vs. Espanya).

Representa la innocència i la resignació davant els «freds» de la vida.

Dualitats Representades

• Hieratisme de la figura del vell vs. Delicadesa i sinuositat de la figura de la nena.
• Realisme (ancià) vs. Idealisme romàntic (nena).

Influències Artístiques

Blay va ser influenciat per l'academicisme del segle XIX (Canova i Thorvaldsen) i per l'Èdip a Colonna de Hugues. També va rebre l'ímpetu renovador del simbolisme de Rodin i Claudel.

Aquesta escultura va ser clau en l'escultura catalana, influenciant i sent influenciada per Josep Llimona i l'escultura noucentista posterior.