Anàlisi d'Obres Clau: Monet (Impressionisme) i Cézanne (Postimpressionisme)

Impressió, sol ixent - Claude Monet

Dades Bàsiques

Autor:

Claude Monet (1840-1926)

Títol:

Impressió, sol ixent

Cronologia:

1872

Material:

Oli

Suport:

Tela

Mides:

48 x 63 cm

Ubicació Original:

Exposició a l’estudi del fotògraf Nadar, al Boulevard des Capucines

Ubicació Actual:

Musée Marmottan, París

Breu Biografia

Monet es formà al taller del pintor Gleyre. Es reunien en les tertúlies del cafè Gerbois amb altres com Zola, Pissarro, Sisley... i va néixer el grup dels impressionistes. Cadascun del grup tenia unes característiques pròpies, però només les de Monet, amb la seva especialitat en temàtica parisenca, van ser considerades “essències de l’impressionisme”. Va pintar fins als darrers moments de la seva vida, retirat a Giverny.

Descripció Formal

Iconografia

Tres barques naveguen pel port de Le Havre; al fons, a través de la boira matinal, la sortida del sol i la trama dels pals dels vaixells i dels braços de les grues portuàries.

Funció

Estètica

Composició

Oberta

Línies Compositives

Horitzontals i verticals, malgrat que les tres barques en línia i el mar creïn una diagonal.

Recursos Tècnics

Desapareixen la línia que delimita els contorns i el color negre per crear volums. El color és el protagonista de l’obra, amb pinzellades soltes que aconsegueixen fer la sensació de “pintar l’atmosfera”.

Significat de l'Obra

Elements Propis de l'Estil

A més de donar nom al moviment, és considerada la primera pintura pròpiament impressionista. La importància del color per damunt la línia, la pinzellada solta i l’intent de captar més la impressió que no pas el paisatge o els objectes, converteixen l’obra en tot un símbol de l’impressionisme.

Relació entre Forma i Funció

Una impressió és quelcom subtil que no es pot definir d’una manera concreta. Per això Monet inicia un trencament absolut amb l’art oficial de l’època i es proposa captar una impressió.

Iconologia

El quadre constitueix una crida a la participació dels sentiments més íntims del pintor en la seva obra.

Relació de l'Obra amb l'Època

En un moment en què la fotografia ja era l’encarregada de representar mecànicament la realitat, els artistes van començar a plantejar-se quin havia de ser el seu paper a partir d’aleshores. El protagonista de les noves realitzacions pictòriques va ser el color.

Transcendència de l'Obra

Monet suggeria més que no representava, obria un nou camí a la pintura contemporània. Recollia la llibertat de pinzell dels mestres barrocs, alhora també dels anglesos Constable i Turner, així com també de l’escola de Barbizon i dels paisatges d’ukiyo-e dels grans mestres japonesos. A partir d’aquestes influències, va iniciar un nou corrent artístic que seria fonamental per a tot l’art contemporani i que va culminar en l’abstracció i la dissolució definitiva de les formes figuratives.

Els jugadors de cartes - Paul Cézanne

Dades Bàsiques

Autor:

Paul Cézanne (França 1839-1906)

Títol:

Els jugadors de cartes

Cronologia:

1893-1896

Material i Tècnica:

Oli

Suport:

Tela

Mides:

47 x 56 cm

Ubicació Actual:

Musée d’Orsay, París

Breu Biografia

L’any 1861 se’n va anar a estudiar a París, on va conèixer Pissarro i el grup dels futurs impressionistes. Va exposar a la 1a Exposició Impressionista de la Galeria Nadar (París), però mai va acabar d’entendre’s artísticament amb el grup, de manera que va decidir retirar-se a Ais de Provença, on va experimentar un camí propi en la pintura, que es basava en l’anàlisi dels components geomètrics del paisatge. Aquesta línia va servir d’estímul als pintors cubistes i als integrants d’altres avantguardes.

Descripció Formal

Iconografia

Dos homes de poble de Provença juguen a cartes en una taverna.

Funció

Estètica

Composició

Simètrica, semioctogonal i tancada.

Línies Compositives

Domini de les línies verticals, tret de dues petites diagonals que tanquen un mig octògon.

Recursos Tècnics

La línia emmarca les siluetes dels personatges i dels objectes. La pinzellada és ampla i de colors nets i purs, cosa que permet la geometrització de les formes.

Significat de l'Obra

Elements Propis de l'Estil

Situat dins del postimpressionisme i amb una línia pròpia que busca la geometrització, Cézanne utilitza el color per construir formes sòlides i volumètriques.

Relació entre Forma i Funció

Cézanne va pintar una sèrie de 5 quadres amb la mateixa temàtica. Aquesta llarga maduració de la composició i de les formes és fruit de la recerca pictòrica; per tant, la funció real de l’obra va ser més d’investigació plàstica que no pas decorativa.

Iconologia

Evidenciar la geometrització de les formes que ens envolten.

Relació de l'Obra amb l'Època

El segle XIX va ser una època en què la investigació científica va revolucionar el món; és un referent per a altres disciplines. Aquesta obra s’emmarca en una època de gran ebullició pictòrica. Cézanne, defugint els postulats impressionistes en els quals es va formar, cerca en la naturalesa les formes essencials que ell identifica com a geomètriques.

Transcendència de l'Obra

Les avantguardes del segle XIX van partir d’aquest quadre (i d’altres del mateix autor) per incorporar els mètodes analítics de treball i les recerques formals de Cézanne. El cubisme és el moviment en què Cézanne va tenir més influència, sobretot arran de l’exposició retrospectiva que se li va dedicar, a París, l’any 1907.