Anàlisi d'Obres Clau: Desconsol de Llimona i Elogi de l'Aigua

L'Escultura "Desconsol" de Josep Llimona: Anàlisi i Context

L'obra Desconsol va ser esculpida per Josep Llimona i Bruguera (1864-1934) l'any 1907, i el 1917 es va fer la rèplica del Parc de la Ciutadella.

Característiques Tècniques i Formals

• Es tracta d'una talla de marbre, una escultura exempta de 67 cm d'ample per 76 cm de llarg i 67 cm d'alt.
• De tipologia sedent i cromatisme monocromàtic.
• L'escultura es troba situada al Museu d'Art Modern a Barcelona, i també existeix una còpia als jardins del Parc de la Ciutadella.

Es tracta d'una obra de proporcions bastant realistes, que respecta una visió global de la realitat. Les extremitats són proporcionals a la resta del cos i el cap també. No mostra cap eix de simetria; és clarament asimètrica i el volum rodó que forma el cos de la dona contrasta amb el volum rígid i recte dels tres esglaons que sostenen la dona.

Llum i Expressivitat

Pel que fa a la llum, la dona està posada de tal manera que queden algunes zones d'ombra al pit i també sota les cuixes, i el marbre fa que la llum es difongui per la resta del cos. Llimona va aconseguir uns efectes de llum i ombra jugant amb el cos de la dona i la llum natural. La impressió de repòs d'aquesta figura ve donada pel fet que no trobem cap múscul tens. Vol mostrar-nos un sentiment constant i etern, fa la sensació que no és capaç de mantenir ni el seu propi pes.

L'autor va més enllà del realisme i vol mostrar d'una manera més colpidora la imatge de Desconsol; vol explicar aquest sentiment mitjançant l'escultura i ho aconsegueix.

Estil i Context Artístic: Modernisme i Simbolisme

Es tracta d'una obra d'estil modernista i simbolista. Desconsol és considerada una de les obres més genuïnes del Modernisme català i espanyol, tot i revelar també elements del Simbolisme.

El Modernisme: Característiques i Propòsit

El Modernisme és una suma de tendències que qüestionen, per un cantó, la tradició artística, però que són incapaces de formular una alternativa coherent i acaben sent un moviment eclèctic i molt poc unitari. El seu propòsit és embellir i espiritualitzar la societat industrial, acceptant-la amb entusiasme, però tractant de pal·liar els desequilibris que aquesta havia causat.

El Modernisme català va seguir el mateix criteri i va omplir les cases, els carrers, les places, els teatres, els hospitals, les esglésies amb aquests nous conceptes. Aquests conceptes es van expressar, com és lògic, en escultura en dues orientacions diferents:

• Per una banda, com un art decoratiu formant part dels edificis.
• Per altra banda, com a expressió d'una personalitat independent, lliure de compromisos arquitectònics.

Josep Llimona i l'Escola Escultòrica Catalana

El taller dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana va ser a l'origen de l'escola escultòrica del Modernisme català. Aquí, Josep Llimona va fer estudis de perfeccionament dels seus coneixements artístics que havia començat a Llotja. Llimona és un dels millors exemples de l'escultura del Modernisme català.

I aprengué a modelar les formes a partir de la tècnica de Rodin, deixant els cossos a mig desbastar amb l'objectiu que la retina de l'observador els donés la forma definitiva. Algunes parts del cos no van ser tractades amb un realisme total, com les mans, els cabells, els peus, on l'acabat és més tosc que en altres parts del cos.

El tors ideal mostrat per la dona és la mostra de simbolisme de la perfecció de l'anatomia femenina i transmet l'abatiment a l'obra. Com a precedents trobem l'escultura abstracta i el cubisme.

Simbolisme i Reconeixement

La imatge ens mostra una noia jove, nua, en una postura d'abatiment màxim que no pot aguantar ni el seu propi pes. No és només el rostre, ja que està tapat, l'encarregat de transmetre el sentiment, sinó el cos. El pessimisme i el dolor estan plenament reflectits en aquesta escultura, que també és el reflex de l'estat d'ànim de l'autor quan la va fer.

El nu no busca sensualitat com moltes altres figures, sinó que representa noies joves amb una aura de castedat, puresa i serenor. Són nus místics i cristians. Es diu que la noia encarna la fugitiva joventut femenina, però el marbre conserva per sempre l'esplendor del moment.

L'obra va ser presentada a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona l'any 1907 i obtingué el Premi d'Honor. N'hi ha diverses rèpliques, la més important és al centre de l'estany davant del Parlament a la Ciutadella. La funció era estètica.

Com a conclusió, cal dir que és increïble l'expressivitat que té aquesta obra, tot i no comptar amb la part més essencial, el rostre.

"Elogi de l'Aigua": L'Abstracció de Chillida a Barcelona

L'obra Elogi de l'Aigua va ser creada per Eduardo Chillida i construïda l'any 1987 (segle XX).

Materials, Tècnica i Ubicació

• Materials i Tècnica: Formigó i encofrat.
• Cromatisme: Monocrom.
• Ubicació: Actualment es troba al Parc de la Creueta del Coll, a Barcelona.

Anàlisi Formal i Estilística

La seva composició és una massa de formigó subjectada a través de dos cables d'acer que la fixen a la paret de la pedrera i la mantenen suspesa a l'aire sobre un estany artificial, projectant la seva ombra en l'aigua.

Pel que fa a la proporció, té unes proporcions equilibrades; els braços marxen en diferents direccions, però es mantenen dins del conjunt escultòric sense sobresortir. Els eixos de simetria presenten una força equilibrada i hi ha harmonia entre les línies rectes i les línies ondulants.

La llum natural incideix de forma diferent depenent del moment del dia i del temps. El ritme transmet una sensació lleugera pel fet d'estar suspesa en l'aire, i també hi ha una sensació de moviment per les corbes irregulars que marxen en diferents direccions. El temps és atemporal i simbòlic, ja que no representa una figura en un moment concret, sinó que pretén transcendir en el temps.

L'Art Abstracte de Chillida

Pel que fa a l'estil d'aquesta obra, podem dir que pertany a l'art abstracte. Entenem per art abstracte o no figuratiu aquell que prescindeix completament dels objectes i de les formes de la realitat i utilitza el material escultòric amb una intenció purament plàstica, trencant amb la concepció clàssica de l'art com a imitació o representació de la realitat.

L'estil de Chillida s'aparta de la figuració de les seves obres juvenils i s'endinsa en l'abstracció. Utilitza els materials i les tècniques pròpies de la seva terra, amb materials molt diversos com el ferro, l'acer, la fusta, la pedra, etc. Estudia l'equilibri entre les zones plenes i les buides i calcula el contrast de la llum i l'ombra amb precisió.

Com a antecedents de l'estil, trobem el Fauvisme, l'Impressionisme, el Cubisme i l'Expressionisme. Com a elements de continuïtat, influeix en les segones avantguardes en estils com l'Expressionisme Abstracte.

Tema i Funció

El tema és una massa de formigó suspesa per dos cables sobre un estany artificial. La funció és l'expressió personal, decorativa, cultural i didàctica.