Anàlisi d'obres clau: Delacroix, Munch i Courbet (Romanticisme, Realisme i Expressionisme)

La Llibertat guiant el poble (1830)

Fitxa tècnica: Eugène Delacroix, 1830, Romanticisme. Oli sobre llenç (2,60 x 3,25 m). Museu del Louvre (París).

Context històric

• Primera meitat del segle XIX, període de revolucions burgeses després de la caiguda de Napoleó.
• Reacció al retorn de l'Antic Règim per la Restauració (a partir de 1815).
• Lluites nacionals i liberals en diversos punts d'Europa.
• Els artistes romàntics capten aquestes lluites a les seves obres.

Estil

Valoració del sentiment, la passió i la imaginació per sobre de la raó.

Tema

• Representació de les «Tres Jornades Glorioses» (Revolució de Juliol de 1830).
• Canvi de l'absolutisme dels Borbons a França a la monarquia parlamentària de Lluís Felip d'Orleans.
• Al·legoria de la Llibertat (personatge principal), amb fusell i bandera tricolor.
• Avança amb el cap enrere, motivant els seus seguidors, sobre un munt de cadàvers.

Anàlisi conceptual

• Delacroix defensa la llibertat com un valor positiu, però la presència dels cadàvers mostra que és conscient del sacrifici dels ciutadans pels ideals polítics.
• L'obra no va ser favorablement acollida inicialment; la va comprar l'Estat, però es va considerar massa incendiària per ser exposada en aquell moment.

El Crit (1893)

Fitxa tècnica: Edvard Munch, 1893, Expressionisme. Oli sobre llenç (91 x 73,5 cm). Nasjonalgalleriet (Oslo).

Estil: L'evolució de Munch

• Comença sent impressionista, però evoluciona cap a l'expressionisme.
• Basat en les experiències vitals de l'autor.
• Línies ondulades que reflecteixen el seu estat d'ànim: pessimista i inquiet.
• Vol reflectir els racons més profunds de l'ànima. Temes principals: angoixa i soledat.
• Vol pintar tot allò que sigui un ésser viu que pateixi, senti i respiri.

Tema

Descripció dels dos plans compositius (el pont i el paisatge). El personatge principal expressa l'angoixa existencial.

Anàlisi formal

Composició i espai

• La composició, basada en línies corbes i rectes, crea un espai adequat per mostrar l'angoixa metafísica.
• Les corbes sinuoses mostren l'estat d'ànim: inestabilitat i angoixa.
• Les diagonals del pont aguditzen la sensació de buidor i aïllament.
• S'allunya del naturalisme, buscant l'expressió de les emocions.
• Espai amb perspectiva exagerada i un punt de fuga que genera vertigen.

Color i pinzellada

• El color predomina sobre el dibuix, gairebé inexistent.
• Tonalitats irreals: negre, blau, vermell.
• Pinzellada gruixuda i llarga.

Volum i expressivitat

• La figura central, inspirada en una mòmia peruana (?), busca la màxima expressivitat.
• Els dos altres personatges que passegen es mostren indiferents; la solidaritat es troba en la mateixa sinuositat de l'espai.

Anàlisi conceptual i funció

• L'obra és un reflex de les frustracions de l'autor per la seva experiència vital (orfe, alcohòlic, malalt).
• Crítica a la soledat de la societat moderna.
• Funció: expressar el seu món individual.

Influències

• Paral·lelisme amb les pintures negres de Goya.
• Va influenciar molt els posteriors artistes alemanys (èmfasi en l'expressió de les emocions).

Enterrament a Ornans (1849-1850)

Fitxa tècnica: Gustave Courbet, 1849-1850, Realisme. Oli sobre llenç (3,14 x 6,63 m). Museu del Louvre (París).

Context històric

• Realitzada dos anys després de la revolució liberal i republicana de 1848. Lluís Napoleó va ser nomenat president de la nova República.
• Els impulsos espirituals dels romàntics resulten obsolets i desfasats davant d'una societat tecnificada i pragmàtica.
• Dues classes socials: la dominant (que imposa la seva política) i l'obrera (que lluita per condicions més dignes).
• Expansió de la ciència i possibilitat d'un coneixement objectiu de la realitat.

Tema

Senzill enterrament al poble natal del pintor. És un retrat col·lectiu dels habitants d'Ornans, amb una disposició similar a la que es troba a les esglésies.

Descripció formal

• Absència d'idealització.
• Composició i espai: Disposició en forma de fris, composició força estàtica i sense acció. Absència de jerarquia social (només la creu sobresurt). A l'esquerra: classe alta; a la dreta: classe baixa.
• Color: Gamma cromàtica reduïda, amb tons ocres, verds i grisos en el paisatge. Els blancs i vermells trenquen la monotonia cromàtica.