Anàlisi d'Obres Clau del Romanticisme i Realisme: Delacroix, Goya i Fortuny

La Llibertat guiant el poble: Anàlisi de l'obra de Delacroix

Autor: Delacroix, Eugène
Datació: 1830
Estil: Romanticisme
Escola: Francesa
Tècnica: Oli sobre tela
Mides: 2,60 m x 3,25 m
Localització actual: Museu del Louvre, París

Elements Tècnics

Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors ocres i els colors de la bandera francesa: el vermell i el blau. Pel que fa a la pinzellada, és solta. La llum és irreal; malgrat que pot semblar real, es veu que les figures estan il·luminades de no se sap d'on, la qual cosa dona una sensació d'irrealitat.

Pel que fa a l'expressivitat, hi trobem un gran dinamisme, amb el poble en moviment i en plena acció, una acció que es dirigeix cap a nosaltres.

Elements Formals

Es tracta d’una composició piramidal, a partir d’un vèrtex que és la punta de la bandera que sosté la «Llibertat», amb grans similituds compositives amb l’obra d'El rai de la Medusa.

Interpretació de l'Obra

La Llibertat guiant el poble representa les revolucions burgeses del 1830, amb l’aixecament popular que va enderrocar l’últim rei borbònic i va instaurar una monarquia constitucional. El règim borbònic va tenir una existència relativament curta, per tant, l'obra representa aquests fets.

Significació (Missatge)

En aquest quadre hi trobem diferents símbols. En primer lloc, la Llibertat, amb la dona amb un gorro frigi. També trobem diferents figures que representen diversos estaments socials:

• El senyor amb una escopeta i un barret de copa, que seria un burgès.
• El que porta una banda blanca, que seria un menestral.
• El que està a punt de morir, un membre de la classe popular.
• El nen, que representa la joventut del poble.

Al fons podem trobar la torre de Notre Dame.

Funció de l'Obra

Obra realitzada per ser mostrada al Saló de París de 1831, amb una funció propagandística i revolucionària. A més, amb el temps, va adquirir una funció commemorativa, ja que va ser adquirida pel rei Lluís Felip I per després retirar-la del públic, i no es va tornar a exposar fins 30 anys després, demostrant que també era un quadre simbòlic.

Context Històric

És la França de la Restauració Borbònica, que va reconstruir un nou ordre a Europa. És l’època del Congrés de Viena, que va fracassar el 1830 i va obrir les portes a la monarquia liberal amb un rei que va durar fins al 1848, any en què s'aboliria la monarquia liberal i s'instauraria definitivament la República Francesa.

Relacions i Influències

Delacroix parteix de Miquel Àngel (de la terribilità, la força del cos) i sobretot de Rubens (composicions dinàmiques), venecians (Ticià...). També va conèixer la pintura de Goya. Delacroix domina el moviment, el color, el drama, les accions tenses... Tindrà admiradors posteriors com Cézanne o Picasso.

El Tres de Maig: Anàlisi de l'obra de Goya

Autor: Francisco de Goya
Cronologia: 1814
Estil: Neoclàssic-Romàntic
Localització: Museu del Prado, Madrid

Context Històric

A començaments del 1808, les tropes napoleòniques van entrar a Espanya amb l'excusa de la invasió a Portugal, segons l'acord pres en el Tractat de Fontainebleau, i van ocupar les principals ciutats. L'ocupació francesa va provocar una llarga guerra per la independència, que a Catalunya es coneix com la Guerra del Francès.

Anàlisi de l'Obra

La composició s'articula en dos grups: a l'esquerra, una filera de persones que ha estat, és o serà executada; a la dreta, l'escamot de soldats alineats en diagonal. La llum, que il·lumina els personatges de l'esquerra i deixa en la penombra els soldats de la part dreta, reforça la diferenciació dels dos grups. La figura amb els braços oberts, que sembla encarar-se als soldats, esdevé el focus central de l'obra, al voltant del qual es distribueixen les altres figures. Una línia de l'horitzó alta fa que l'espectador es converteixi en un protagonista més, i alhora potencia el realisme del tema presentat.

L'expressivitat dels personatges es manifesta en escorços violents i una sàvia descripció de les actituds: por, horror, resignació, heroisme, etc. Els soldats francesos, per contra, representen màquines de matar.

Cromatisme

Ocre, negre, blanc, groc i vermell. Les pinzellades llargues i obertes potencien el dramatisme.

Interpretació

L'acció se situa a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid, des d'on és possible, presumiblement, veure la caserna del Conde Duque, l'arquitectura del qual es dibuixa al fons de la composició. La inclusió en l'escena d'una dona i d'un frare és un tret de versemblança en la construcció de l'escena, perquè les dones s'havien afegit a la lluita i van ser també víctimes de la repressió, i perquè aquella nit va ser afusellat l'eclesiàstic Francisco Gallego i d'Àvila. La figura de l'home amb els braços en creu es relaciona amb la crucifixió de Jesús; alhora, els colors groc i blanc, símbols heràldics del papa, simbolitzen l'Església, mentre que la llum és una metàfora de l'assistència divina als represaliats.

Valoració

Goya s'acosta a l'esperit de denúncia de la guerra i de l'invasor francès que ja havia tractat en la sèrie de gravats Els desastres de la guerra. Per la seva representació, el pintor aragonès recull l'herència de la cruesa dels martiris de sants pròpia de la tradició barroca, fent un ús dramàtic del clarobscur de la pintura espanyola i italiana del segle XVII.

La Vicaria: Anàlisi de l'obra de Marià Fortuny

Autor: Fortuny i Marsal, Marià
Datació: 1867 – 1870
Estil: Realisme
Tècnica: Oli sobre taula
Mides: 60 cm x 94 cm
Localització actual: Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

Elements Tècnics

Oli sobre taula on trobem una gran gamma de colors, com poden ser vius i clars en els vestits, contrastats amb el fons més obscur. Trobem aspectes en desús. Pel que fa a la pinzellada, és petita i meticulosa, encara que no sempre; el pintor és com un orfebre, amb punts molt detallistes en el quadre. Per últim, la llum és natural.

Elements Formals

La composició cada vegada és més moderna; no veiem el final de l'habitació, la qual cosa dona una sensació d’amplitud i de no saber on acaba l'habitació. El punt central del quadre és el lloc on hi ha la signatura de papers. Els diferents grups que trobem són:

• Grup esquerra: confidències entre ells.
• Vicari, nuvi i núvia (centrals).
• Grup de convidats: cadascú amb accions independents.
• Personatges espanyols i un home a la foscor.

Context Històric

Després de la Revolució del 1848, que va tenir importants repercussions a Europa, Espanya es trobava dividida en dos bàndols: d'una banda, els liberals partidaris d'Isabel II, i de l'altra, els carlins, que donaven suport a les pretensions de Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII.

Funció de l'Obra

Quadre realitzat per a la venda i exposat en galeries i salons per a la posterior venda a particulars, amb una funció decorativa. Va ser exposat al públic fins i tot des de l'aparador, visible des del carrer. Es tracta d’una escena costumista, un casament burgès, que sembla ser inspirat en un dels molts de la vida de l'autor, que es va casar; sembla ser autobiogràfic. Enfoca el tema d’una manera moderna, un tema quotidià, i és un quadre de mides petites.

Valoració

Fortuny treballa pel mercat europeu, en els principals països d'Europa. L'autor va ser format en l'escola dels natzarens, rebent grans influències de la seva estada a Roma, d'on copia els clàssics renaixentistes i barrocs. Tal com va fer Delacroix, descobreix la llum i el color del continent africà, una influència que no deixarà de banda en el futur. Un breu pas per Madrid li va permetre estudiar la pintura de Velázquez i Goya, que el van inspirar per a la composició de La Vicaria. És un pintor amb grans seguidors, però no hi ha cap que en destaqui especialment.