Anàlisi d'Obres Clau: Del Romanticisme al Realisme

El malson (1781) - Henry Fuseli

Henry Fuseli en va fer moltes versions. Va ser una obra molt calculada: tant pel tema com pel moment i la manera de presentar-la. La va presentar a l'Acadèmia el 1782. A partir d'aquest any, l'obra va tenir un gran impacte i va servir per consolidar la seva imatge com a pintor d'aquest tipus d'obres.

En la història de l'art, aquesta és una de les icones que representen el gir del món il·lustrat i de la raó cap al Romanticisme. És una obra psicològica. Representa una dona que està dormint (com indica el títol), però sembla moribunda, presentant turments. Té un títol extern que fa referència a l'íncub, un ésser que, segons la llegenda, apareixia mentre les dones dormien i abusava d'elles.

La llibertat guiant al poble (1830) - Eugène Delacroix

Eugène Delacroix crea estructures sempre molt pensades que volen donar un missatge molt concret. L'obra està basada en un tema històric: el juliol de l'any 1830, quan el poble es va alçar pel descontentament amb la restauració de la monarquia absoluta. La pintura va ser comprada pel nou rei Lluís Felip I, que va arribar al poder després de l'alçament.

Presenta una escena clau dins de la història de França i representa una idea molt més global: la llibertat del poble. Per tant, també ho podem entendre en la línia de Les matances de Quios, que també evocava la lluita per la llibertat. No lluiten només els soldats, sinó totes les persones del poble. Representa:

• La dona com a símbol de la llibertat.
• Els diversos estaments socials.
• Línies verticals (els que lluiten) i horitzontals (els morts).

El fons s'amaga al darrere. Aquesta estructura, alhora, es combina amb la composició piramidal. Els colors de la bandera (blau, blanc i vermell) no només hi són presents, sinó que també es reflecteixen al cel. És una obra d'enormes dimensions que transmet la inestabilitat i el moviment de les figures.

Al·legoria de la República (1848) - Jean-François Millet

Jean-François Millet va presentar aquesta obra a un concurs el 1848. Representa una dona mig nua que dona el pit a dos nens. Simbolitza la República serena, forta i fecunda, que nodreix el poble. Aquesta obra el porta a expressar aquests temes, sovint d'una forma que pot fregar la caricatura.

L'enterrament a Ornans (1849-1850) - Gustave Courbet

Gustave Courbet aborda el tema de l'enterrament d'un camperol d'Ornans. És una pintura d'història de grans dimensions que ell va adaptar per ser acceptada al Saló oficial. Va buscar moltes influències dels seus viatges, com un a Holanda el 1847 on va veure obres de Bartholomeus van der Helst.

A l'esquerra, s'hi identifiquen tres personatges que alguns han relacionat amb influències espanyoles, identificant la pintura dins del Realisme per l'interès en les classes baixes i per mostrar allò que veu directament. No hi ha cap mena d'ordre ni jerarquia clara; és com un fris. Els assistents estan separats per classes socials, però al fons no hi ha aquesta separació. Està mostrant el seu trencament amb les elits i les convencions acadèmiques.

Representa un acte social sense cap mena d'èmfasi dramàtic, ni tan sols en la mort, que ja no és una representació mística o idealitzada. El protagonista tradicional (el mort) passa a un segon pla. El que interessa a Courbet és reflectir la realitat social: l'on i el com de l'esdeveniment.