Anàlisi d'Obres Clau del Postimpressionisme, Romanticisme i Goya

Cézanne i el Postimpressionisme

Paul Cézanne comença els seus estudis d'art a l'Acadèmia Suïssa de París, on coincideix amb impressionistes i es vincula al moviment. Després, deixa el realisme i s'interessa per l'anàlisi de la pintura. Troba inspiració en els clàssics i representa la realitat per mitjà de les figures geomètriques. Se'l considera precursor del Cubisme.

El Postimpressionisme és l'últim període que separa l'Impressionisme del Cubisme. Hi ha un seguit de tendències, com la pinzellada solta impressionista. En aquests anys, hi ha nous signes de distanciament del moviment impressionista a través de figures com Cézanne i Van Gogh.

Anàlisi Formal: "Les Jugadores de Cartes"

Hi ha dos homes asseguts davant d'una taula de perfil. L'ampolla marca l'eix compositiu, desplaçat una mica a la dreta. La figura de l'esquerra és dins del quadre, mentre que la de la dreta està retallada. El cos recte del de l'esquerra fa una línia vertical que contrasta amb la línia horitzontal del darrere. Hi ha un triangle invers format per les mirades dels jugadors a les cartes.

L'artista utilitza una pinzellada breu amb superposició de diferents tonalitats per modelar persones i objectes. Predominen els colors ocres i inverteix els colors de la jaqueta i els pantalons de l'un i l'altre.

El Romanticisme i Delacroix

L'art Romàntic neix en contraposició a les normes neoclàssiques. Després del Neoclassicisme, es proposa un nou ordre ideològic basat en l'exaltació vitalista i la necessitat d'explorar nous camps. La pintura romàntica presenta diversos estils, fruit de l'individualisme i el nacionalisme, com la llibertat creativa. Hi ha dues tendències principals: la majoritària amb composició barroca, i el classicisme amb predomini del dibuix. Es creen petits grups de pintors amb un mateix tarannà i concepte artístic similar.

El Romanticisme francès recupera el predomini del color i el dinamisme de la composició sobre el dibuix i la forma. Artistes més destacats són Eugène Delacroix i Théodore Géricault. Delacroix, pintor francès molt important, se centra durant la seva formació en la còpia de vells mestres i en l'escola veneciana. En visitar el Marroc, descobreix la lluentor de la llum i el color del paisatge. En tornar a França, rep encàrrecs oficials.

Anàlisi Formal: "La Llibertat guiant el poble"

L'estructura de la composició es basa en un triangle: el vèrtex és la bandera, els morts són la base, i la figura femenina és l'eix central. Aquesta pintura té una gran mobilitat, que s'aconsegueix donant importància a la línia corba i elevant la figura principal sense res que la tapi. Al fons, es veuen edificis i dues torres de Notre-Dame per situar el lloc.

Cromàticament, dominen els tons foscos i ocres. Trenca la monotonia amb la bandera. Supedita el color i la llum per crear dinamisme.

Goya, Neoclassicisme i Romanticisme

El Romanticisme, moviment cultural i artístic que sorgeix a Europa al segle XIX després del Neoclassicisme, proposa un nou ordre ideològic basat en l'exaltació vitalista i la necessitat d'explorar nous camps. La pintura romàntica presenta diversos estils, fruit de l'individualisme i el nacionalisme, com la llibertat creativa. Hi ha dues tendències: la majoritària amb composició barroca, i el classicisme amb predomini del dibuix. Es creen petits grups de pintors amb un mateix tarannà i concepte artístic similar. El període neoclàssic va tenir poca importància a París, però el Romanticisme va ser un lloc de referència europeu.

L'escola francesa va iniciar una influència que es prolonga durant el segle XIX, es desenvolupa paral·lelament a la Il·lustració i coexisteix amb la fi del Rococó. La pintura neoclàssica s'inspira en l'ordre i l'equilibri, amb tres característiques principals:

• Aplicació de la perspectiva lineal.
• Predomini del dibuix sobre el color.
• Predilecció per la temàtica clàssica i els nus.

Francisco de Goya, considerat un dels creadors més grans de tots els temps, va aprendre l'ofici a Saragossa. Després, viatja a Itàlia i estudia amb mestres on aprèn l'estètica neoclàssica. Quan torna, pinta frescos i es trasllada a Madrid com a pintor de la cort. Quan acaba la Guerra del Francès, perd els privilegis i s'exilia a Bordeus, on mor exiliat.

Anàlisi Formal: "El Tres de Maig de 1808"

La composició s'articula en dos grups: a l'esquerra, una fila de persones per executar; a la dreta, els soldats. La llum il·lumina els de l'esquerra i no els soldats. Una figura amb els braços alçats s'encara amb els soldats i esdevé el focus central. Al seu voltant hi ha altres figures. La línia de l'horitzó potencia el realisme del tema representat.

Els soldats semblen figures no humanes, representen màquines de matar. La gamma cromàtica és reduïda a l'ocre, negre, blanc i vermell. Les pinzellades són llargues i obertes per donar dinamisme.