Anàlisi d'Obres Clau del Barroc: Gentileschi i Bernini

Judit i Holofernes, d'Artemisia Gentileschi

Cronologia

• c. 1612 (principis del segle XVII)

Context Històric i Cultural

• El segle XVII es caracteritza pels problemes derivats de l'oposició entre l'Europa catòlica –seguidora de la Contrareforma– i l'Europa protestant. La separació de part dels Països Baixos de la Monarquia Hispànica i la seva aproximació a la Gran Bretanya van produir una Europa enfrontada políticament entre les monarquies catòliques –que es van adequar en gran mesura a les directrius del papat– i les protestants. Va ser un segle d'enfrontaments constants amb la Guerra dels Trenta Anys i les seves seqüeles.
• Amb els Àustries, a la Monarquia Hispànica, va començar un període de decadència política, social i econòmica que, curiosament, no es va veure reflectit en el món artístic ni en les lletres (Segle d'Or) ni en les arts.
• Espanya, juntament amb el Regne de Portugal, consolidarà la colonització del Nou Món i continuarà dominant Flandes, Nàpols i la Llombardia.
• En paral·lel, els Estats Pontificis gaudiran d'una bonança política (superat el saqueig del segle anterior) i això tindrà conseqüències en l'auge de totes les manifestacions artístiques.
• Defensa de la teoria heliocèntrica: el sol, centre de l'univers, per Galileo Galilei.
• Art pictòric: Naturalisme i classicisme a Itàlia (Caravaggio i Annibale Carracci).

Estil

• Naturalisme barroc (també conegut com a Realisme barroc)

Característiques de l'Escultura Barroca

• Utilització de més d'un bloc de material (ex: Bernini)
• Un únic punt de vista (teatralitat)
• Moviment i expressivitat

Temàtiques (General Barroc)

• Religiosa:
  • Antic i Nou Testament
  • Apòcrifs de l'Antic i Nou Testament
  • Hagiografia (vides de sants)
• Al·legòrica
• Simbòlica
• Mitològica
• Retrat

Tipus d'Escultura Barroca

• Embalum rodó
• Relleu

Materials (Escultura Barroca)

• Utilització de diversos materials: marbre blanc, marbre de colors, bronze daurat, guix, etc.
• Fusta policromada a Espanya. Ús de postissos (cabells naturals, ulls de vidre, llàgrimes de resina, vestits, joies, etc.)

L'Escultura Barroca a Espanya

• Imatges religioses i relleus historiats en retaules de fusta policromada, encarnada i estofada.
• Imatges de vestir, principalment en els passos de Setmana Santa.

Característiques Formals i Compositives de l'Obra

• Formes obertes amb predomini del color sobre el dibuix.
• Línia de l'horitzó baixa que emfatitza els personatges.
• Composició dinàmica amb ús de les diagonals que es creuen entre elles.
• L'escena s'estructura al voltant d'un triangle, els vèrtexs dels quals són els caps dels tres personatges; d'entre aquests, el d'Holofernes és el centre culminant de l'acció perquè hi convergeixen totes les altres línies compositives.
• Composició unitària.
• Composició profunda.
• Llum artificial que il·lumina amb força el cos del difunt.
• Ric cromatisme amb predomini del vermell, el blau i el blanc.
• Els personatges, amb indumentària pròpia de l'època de l'autora, se'ns presenten com a gent del carrer i no pas com a models ideals de bellesa o de reminiscències del passat.
• Segueix el corrent naturalista que pren la realitat com a model i l'aplica a temes històrics o religiosos del passat.

Tècnica

• Oli sobre tela

Tema

• Bíblic. L'obra representa el moment culminant del Llibre de Judit de l'Antic Testament.
• Segons la història, l'exèrcit assiri havia posat setge a la ciutat jueva de Betúlia. Quan els seus habitants estaven a punt de capitular, Judit va concebre un pla per salvar el seu poble. Va comparèixer al campament amb la falsa pretensió de ser una desertora del seu poble, fet que li va permetre tenir accés al general Holofernes. Aquest se'n va enamorar i la va convidar a la seva tenda. Quan, després de sopar, el general estava totalment embriac, Judit li va tallar el cap i el va ficar en un sac que li havia preparat Agra, la seva serventa. L'endemà al matí, Judit havia tornat a Betúlia i en saber-se la notícia de la mort del general, els assiris van fugir.

Significat i Funció

• En aquesta representació, la pintora hi introdueix un canvi iconogràfic significatiu. En les representacions anteriors, Agra era una dona vella i mai no participava directament en l'acció. Aquí és una dona jove i forta que ajuda la seva mestressa.
• S'aconsegueix així una imatge de superioritat física que, sumada a la fredor emocional que expressen els personatges, ha estat interpretada per alguns com a gest d'alliberament i de venjança de la pintora per la cruel violació que havia patit de jove.
• Efectivament, Artemisia Gentileschi, filla de pintor, havia estat violada pel seu professor de dibuix i aquesta experiència traumàtica –i el judici posterior– marcaran tota la seva obra.
• El seu talent precoç i la seva vàlua li van permetre una vida independent poc comuna entre les dones de la seva època i és un cas atípic en la història de la pintura (va ser la primera dona a ser admesa a l'Acadèmia d'Art de Florència, 1616).

Apol·lo i Dafne, de Gianlorenzo Bernini

Cronologia

• 1622-1625

Context Històric i Cultural

• Triomf de la Contrareforma. Paper dominant de l'Església. Roma Sancta.
• Poder de les grans famílies: Borghese, Barberini.
• Humanisme moralitzat.
• El model de l'antiguitat.
• Monarquies europees: a Espanya, Felip IV; a Anglaterra, Carles I; Papat d'Urbà VIII.
• Culturalment, fou una època de grans pensadors i científics: Galileo, Torricelli, Newton, Kepler, Bacon, Descartes. Es van posar les bases a importants teories (racionalisme, empirisme, teoria heliocèntrica, etc.) i grans descobriments (gravitació universal, circulació de la sang, etc.).

Estil

• Barroc

Característiques de la Pintura Barroca

• Temàtiques religioses a Espanya i Roma; mitològiques a Flandes; burgeses a Holanda; al·legòriques als països catòlics i protestants, etc.

Tendències de la Pintura Barroca

• Classicisme
• Barroc
• Naturalisme
• Realisme

Característiques Formals i Compositives de la Pintura Barroca

• Formes obertes o pictòriques
• Composicions unitàries
• Composicions profundes
• Composicions obertes o centrífugues
• Ús de les diagonals i les línies corbes
• Ús expressiu dels colors

Característiques Formals de l'Obra

• Composició dinàmica i helicoïdal, visible en la curvatura que pren l'anatomia de Dafne.
• Embalum rodó.
• Un sol bloc de marbre.
• Unifacialitat (un únic punt de vista, originalment dins una fornícula).
• Gran detallisme i expressivitat.

Materials

• Marbre amb diferents textures: aspres per representar les roques i el llorer, i summament suaus i polides per reforçar l'anatomia dels personatges.

Models Artístics

• Per a la figura d'Apol·lo, el model és l'Apol·lo Belvedere dels Museus Vaticans.
• Per a l'expressivitat de la cara de Dafne, el model proposat és el rostre de les mares desesperades de l'obra La matança dels innocents de Guido Reni.

Tema

• Segons Ovidi a les Metamorfosis, Eros, enfadat amb Apol·lo perquè aquest havia fet burla de la seva perícia amb l'arc, va disparar al déu una sageta d'amor amb la punta d'or i a la nimfa Dafne una sageta de rebuig amb la punta de plom. Apol·lo, colpit d'amor per Dafne, va perseguir la nimfa pels boscos fins que aquesta, acorralada, va demanar ajuda al seu pare, el riu Peneu, que la va transformar en llorer (daphne en grec). Apol·lo, obligat a renunciar a la jove, va teixir una corona de llorer amb les fulles de l'arbre i va decidir portar-la sempre amb ell per coronar els poetes i els militars victoriosos.

Significat

• Durant l'Edat Mitjana, el mite pagà va ser interpretat com a símbol de castedat, i aquesta simbologia es va mantenir fins al segle XVII.
• Davant les crítiques rebudes pel seu posseïdor, el cardenal Borghese, aquest va afegir a la base de l'escultura un díptic que aconsella sobre les desgràcies derivades de l'ímpetu amorós: "L'amant que cerca el plaer de la bellesa fugissera / s'omple les mans de fullaraca o cull fruits d'amargor".

Funció

• De gaudi i moralitzant.

Vocabulari Artístic

• Columna salomònica: Columna que té el fust entortolligat en forma d'espiral. És típica del Barroc.
• Horror vacui: Terror al buit. S'aplica a la concepció artística partidària de no deixar cap espai de l'obra plàstica sense treballar o decorar.
• Volta d'aresta: Volta generada per la intersecció de dues voltes de canó.
• Dovella: Cadascuna de les peces que es disposen radialment per formar la volta d'un arc.
• Tondo: Composició plàstica, pictòrica i escultòrica, realitzada en forma circular. Molt utilitzada en el Renaixement.

Comparativa: Al·legoria de la Pintura vs. Naixement de Venus

Al·legoria de la Pintura (Jan Vermeer)

• Estil: Barroc (realista)
• Temàtica: Al·legoria
• Tècnica: Oli sobre tela
• Composició: En profunditat
• Formes: Pictòriques
• Llum: Real

Naixement de Venus (Sandro Botticelli)

• Estil: Renaixentista
• Temàtica: Mitologia
• Tècnica: Tremp sobre tela
• Composició: Superficial
• Formes: Dibuixístiques
• Llum: Igualitària

Cinc Obres Escultòriques d'Època Moderna (s. XV-XVIII)

• Apol·lo i Dafne, de Gianlorenzo Bernini.
• El rapte de les sabines, de Giambologna.
• Oració a l'hort de Getsemaní, de Salzillo.
• David, de Donatello.
• Pietat, de Miquel Àngel.

Cinc Obres Pictòriques Renaixentistes

• Naixement de Venus, de Sandro Botticelli.
• L'escola d'Atenes, de Rafael.
• La Mare de Déu de les roques, de Leonardo da Vinci.
• Volta de la Capella Sixtina, de Miquel Àngel.
• El Judici Final de la Capella Sixtina, de Miquel Àngel.
• L'enterrament del senyor d'Orgaz, del Greco.