Anàlisi d'Obres Clau: Chillida i Dalí, Artistes del Segle XX

Eduardo Chillida: Escultura i Context

Context Històric (Finals s. XX)

A finals del segle XX, Espanya emergeix de la dictadura del general Franco, amb una democràcia plenament assentada. És un moment de creixement, tant econòmic com demogràfic, i d'obertura cap a l'exterior després del llarg període d'ostracisme i aïllament viscut durant gairebé quaranta anys de dictadura.

El mateix any que Espanya signa el tractat d'adhesió a la Unió Europea, Eduardo Chillida realitza l'obra L'Elogi de l'Aigua per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, que estava preparant els Jocs Olímpics de Barcelona '92.

Estil i Característiques Artístiques

L'obra de Chillida s'enquadra dins l'abstracció, amb un marcat caràcter geometritzat. Presenta característiques pròpies que li confereixen una personalitat molt definida:

• Importància de la relació entre la massa i el buit: Les seves obres presenten un calculat equilibri entre les zones plenes i les buides. Per a Chillida, matèria i buit es complementen.
• Encreuaments i angles imprevistos: Aquests elements ens mostren simultàniament la cara interna i externa de les obres.
• Utilització de gran diversitat de materials: Tant tradicionals (pedra, fusta o ferro) com nous (formigó o acer), adaptant-se amb gran mestria a les particularitats de cadascun d'ells.
• Perfecta adequació i integració: Les seves escultures s'integren harmoniosament a l'entorn, tant natural com urbà.

Missatge i Interpretació

L'obra de Chillida recorda, tant per la seva monumentalitat i materialitat com per la seva perfecta integració en l'entorn, el caràcter màgic i fins i tot ritual dels monuments megalítics prehistòrics.

Mostra un nou concepte contemporani d'escultura en el qual es pot percebre la història de l'ésser humà des del principi fins als nostres dies.

La Casa Museu Chillida-Leku, prop de Sant Sebastià (avui tancada per manca de recursos econòmics), amb el seu bosc d'escultures, confirma i és una bona mostra d'aquesta relació intrínseca entre monument i natura.

Salvador Dalí: Surrealisme i Context Històric

Context Històric (Inicis s. XX)

La vida i obra de Salvador Dalí en aquesta època es poden contextualitzar a l'època final de la dictadura de Primo de Rivera, instaurada el 1923, i l'inici de la Segona República a Espanya.

Durant aquesta nova etapa republicana (1931-1936), artísticament la podem definir com un període de grans inquietuds i il·lusions. Tanmateix, fou un període massa breu perquè les seves iniciatives en marxa donessin fruit i es portessin a terme projectes nous.

Estil i Característiques Artístiques

• En general, no són partidaris de l'abstracció, sinó que utilitzen el naturalisme.
• El dibuix és meticulós, presentant a vegades una meticulositat gairebé fotogràfica.
• Les formes són allargades, amb espais buits i opressius, metamorfosis, etc.
• Trenquen amb les convencions socials i fan grans excentricitats.
• El color és brillant i lluminós.

Dalí, al principi, comença a pintar influït per estils com el puntillisme, el cubisme i el futurisme, però de seguida evoluciona cap al surrealisme. A l'Escola de Belles Arts de Madrid, aprengué a dominar la tècnica acadèmica (clàssica).

Va convertir en art les seves obsessions personals i les seves experiències vitals. Convertí el seu art en una espècie de show mediàtic, dominat per l'interès mercantil i la seva postura vital.