Anàlisi d'Obres Clau de l'Art Modern i Contemporani

Temps Verbals en Anglès: Guia Ràpida

Aquesta secció presenta una guia concisa dels temps verbals més comuns en anglès, amb exemples pràctics i notes sobre l'ús.

Passat (Past)

• Past Simple: I ate / jo menjava (o vaig menjar)
• Past Continuous: I was eating / jo estava menjant
• Past Perfect: I had eaten / jo havia menjat
• Past Perfect Continuous: I had been eating / jo havia estat menjant

Present

• Present Simple: I eat / jo menjo
• Present Continuous: I am eating / jo estic menjant
• Present Perfect: I have eaten / jo he menjat
• Present Perfect Continuous: I have been eating / jo he estat menjant

Futur (Future)

• Future Simple: I will eat / jo menjaré
• Future Continuous: I will be eating / jo estaré menjant
• Future Perfect: I will have eaten / jo hauré menjat
• Future Perfect Continuous: I will have been eating / jo hauré estat menjant

Notes sobre la Concordança Subjecte-Verb

• He/She/It: has, does not (doesn't), had
• I/You/They/We: have, do not (don't), had

Anàlisi d'Obres Clau de l'Art Modern i Contemporani

A continuació, s'analitzen diverses obres representatives de l'art modern i contemporani, incloent escultures, arquitectura i pintura, amb un enfocament en el seu context, forma, iconografia i significat.

El Profeta

Fitxa Tècnica

Autor:

Pablo Gargallo

Cronologia:

1933 (guix), 1936 (bronze)

Estil:

Cubisme

Ubicació:

Museu Pablo Gargallo, Saragossa

Context Històric i Artístic

L'obra s'emmarca en el període d'entreguerres, un moment de gran inestabilitat política i social. Es produeix l'ascens del feixisme a Itàlia i Alemanya, mentre que a Rússia s'imposa l'estalinisme. Els EUA comencen a recuperar-se del crac del 29. A Espanya, es viu la Segona República, amb una gran conflictivitat que desemboca en la Guerra Civil Espanyola. Artísticament, continuen desenvolupant-se les primeres avantguardes.

Anàlisi Formal

És una escultura figurativa exempta dempeus, de grans dimensions i en tensió. Té un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. Les planxes de bronze estan treballades en corba per generar la figura humana. Gargallo compon la figura amb buits i plens, buidant parts del cos i afegint volum per crear transparència de la massa. Dóna expressivitat a la figura amb els gestos facials i corporals. Un aspecte bàsic del cubisme és geometritzar la figura i la multiplicitat de plans.

Models i Influències

L'estudi pictòric de Picasso i l'art primitiu.

Promotor i Funció

Promotor: Pablo Gargallo.
Funció: Obra simbòlica i expressiva, pròpia de l'art contemporani.

Iconografia

Tema religiós. El nom de l'escultura, "El Profeta", ens indica que és un personatge bíblic. Se l'identifica amb Joan Baptista per la barba, el bastó i la pell de xai, un Joan Baptista que així va anar a pregar al desert.

Significat

La intenció de Pablo Gargallo no era fer una escultura religiosa, sinó representar un líder en un moment històric diferent. És una metàfora al sentit comú, reclamant bones idees i un canvi polític actual.

Repercussions

Influeix en Henry Moore (amb els buits i plens), Eduardo Chillida (escultura abstracta) i altres escultors catalans.

Pavelló de Barcelona (Fundació Mies van der Rohe)

Fitxa Tècnica

Autor:

Ludwig Mies van der Rohe (MvdR)

Cronologia:

1929

Tipologia:

Arquitectura civil

Estil:

Funcionalisme

Ubicació:

Barcelona

Context Històric i Artístic

Es troba en el període d'entreguerres (entre la Primera i la Segona Guerra Mundial). Hi ha l'ascens del feixisme a Itàlia i Alemanya, a Rússia s'instaura la dictadura de Stalin i a Espanya la de Primo de Rivera. Als EUA es produeix el crac borsari. A Barcelona es dóna un gran desenvolupament urbà perquè la ciutat és triada com a seu per l'Exposició Universal de 1929.

Anàlisi Formal

Entorn Urbanístic:

Aixecat a la falda de la muntanya de Montjuïc, lloc escollit per Mies van der Rohe.

Sistema Constructiu:

Arquitravat.

Materials Constructius:

Marbre travertí, ònix daurat, vidre, acer inoxidable i formigó.

Elements de Suport:

8 pilars cruciformes d'acer inoxidable, parets de marbre i vidre que connecten l'exterior i l'interior.

Elements Suportats:

Sostre pla de formigó.

Planta:

Lliure, definida en funció de l'ús. Construcció que s'aixeca damunt d'una plataforma rectangular de travertí. Té una planta i està compost de dos estanys, una sala principal i un segon cos amb oficines i lavabos.

Alçat i Façana:

És un volum paral·lelepípede. S'entra per una escala de 8 graons que no porta a cap entrada principal. S'integra en l'espai gràcies a grans finestres que integren exterior i interior i deixen entrar la llum natural. Sempre es prioritza la línia horitzontal per sobre la vertical.

Decoració:

La decoració interior de Mies van der Rohe inclou una escultura que hi ha a l'estany, de Georg Kolbe. Mies van der Rohe per a la decoració interior utilitza la idea que "menys és més". Dos elements destacats són la catifa negra i les cortines vermelles i el marbre groc (colors de la bandera alemanya). També va dissenyar la cadira Barcelona.

Promotor i Temàtica

Promotor: Alemanya.
Temàtica: Representar Alemanya a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929.

Funció i Significat

Funció: Espai polivalent per acollir diversos actes i espai modern per representar Alemanya.
Significat: Acabada la Primera Guerra Mundial, Alemanya volia netejar la seva imatge i va demanar a les avantguardes artístiques que fessin una construcció que mostrés un canvi. De fet, hi havia dos pavellons moderns: el de Iugoslàvia i aquest.

Repercussions

Edifici que es va desmuntar i es va reconstruir el 1986. Influeix més en l'habitatge de segona residència i evidencia que l'arquitectura moderna de l'època la feien Mies van der Rohe, Gropius, Le Corbusier. Però la pujada d'Adolf Hitler va trencar l'impuls de modernitat i molts artistes europeus es van exiliar.

Formes Úniques de Continuïtat en l'Espai

Fitxa Tècnica

Autor:

Umberto Boccioni

Cronologia:

1913 (guix), 1936 (bronze)

Estil:

Futurisme

Ubicació:

MoMA de Nova York

Context Històric i Artístic

Ens trobem en el context de la Primera Guerra Mundial. Cauran els grans imperis i canviaran les fronteres a Europa. Hi haurà la Revolució Russa i naixeran el feixisme i el nazisme. Els EUA es converteixen en potència mundial. A nivell artístic, comencen les primeres avantguardes amb una voluntat de trencament de tot allò anterior i d'experimentar i provocar.

Anàlisi Formal

És una escultura exempta dempeus que representa un cos humà en moviment. Boccioni compon l'escultura amb formes geomètriques anguloses. Els peus estan sobre plataformes quadrangulars elevades per accentuar la lleugeresa del cos. La superfície és polida, brillant i monocroma. La innovació de l'escultura és que vol donar la simultaneïtat del temps, com si fos una seqüència fílmica o un travelling.

Promotor

Umberto Boccioni (per investigació personal).

Iconografia i Funció

Iconografia: Figura humana en moviment. Per aconseguir aquest moviment, l'assembla a una figura humana mecanitzada i desplaça el cos, semblant avançar a gran velocitat.
Funció: Estètica i d'investigació.

Significat

Boccioni crea una imatge aerodinàmica deformada per la velocitat, a través d'un ésser anònim per mostrar un home modern de la gran ciutat que viu en una societat molt ràpida i en constant canvi. Aquesta intenció també està lligada al militarisme, ja que és una obra que es veu com un guerrer o soldat.

Repercussions

Les idees del futurisme es deixen escrites en el Manifest Futurista, on Boccioni i Balla són els més representatius. Criticaven tot allò anterior, però una obra antiga que més s'assembla a la seva és La Victòria de Samotràcia grega. L'escultura es pot veure gravada en les antigues monedes italianes de 20 cèntims.

Composició IV

Fitxa Tècnica

Autor:

Wassily Kandinsky

Cronologia:

1911

Estil:

Pintura abstracta (pioner de l'abstracció)

Ubicació:

Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf, Alemanya

Context Històric i Artístic

Moment en què els països més forts d'Europa estan en expansió colonial. Hi ha un augment demogràfic i industrial. Les ciutats creixen en població i territori, i segueixen les tensions entre classes obreres i amos de fàbriques. Període de gran progrés en tots els àmbits: científic (Einstein amb les seves teories), filosòfic (Freud). Aquesta societat industrial necessitava evolucionar i a Europa l'encarregada va ser l'escola d'arquitectura i disseny Bauhaus, on Kandinsky va ser professor. La Bauhaus va obrir el disseny al món de l'art. Kandinsky va fer una obra abstracta i ho va deixar escrit en dos llibres: De l'espiritualitat en l'art i Punt i línia sobre pla.

Anàlisi Formal

Tipologia:

Pintura no objectiva (abstracta).

Materials i Suport:

Oli sobre tela.

Composició:

Pintura abstracta amb elements figuratius. Divideix la tela en dues parts: en una, les línies estan inacabades i són més dinàmiques, amb pinzellades més ràpides; en l'altra, les línies són més definides i serenes, amb pinzellades curoses. La línia i el color són els protagonistes. Utilitza una gamma de colors bàsica per donar ritme (blau, verd, groc, vermell).

Influències:

La música i els leitmotiv.

Línies Compositives:

Línies rectes, corbes i diagonals.

Altres Pintures Rellevants:

Composició VI.

Promotor

Wassily Kandinsky (per investigació artística personal).

Iconografia

El tema és la lluita de cavallers, basat en el paisatge d'un conte. La pintura mostra una muntanya blava on hi ha la silueta d'un castell, i a banda i banda hi ha línies rectes (que podrien ser els defensors del castell) i línies corbes (els atacants). Les dues es troben sobre un arc de Sant Martí, i en un primer pla hi ha cavallers amb llances que podrien ser cosacs.

Significat i Funció

Significat: Kandinsky vol que l'espectador vegi equilibri i desequilibri, i combinacions de formes i colors més enllà del que representessin. Deia que la pintura que feia no era per a la vista, sinó per a l'ànima. Per això no posava títols a les obres, sinó conceptes com "Impressió", "Improvisació", "Composició".
Funció: Estètica i d'investigació.

Repercussions

L'art abstracte no té antecedents on emmirallar-se; és l'evolució de l'art trepidant. Quan apareix, costa d'acceptar i actualment és difícil d'entendre. Però artistes posteriors l'admiren, com Jackson Pollock i Franz Kline.