Anàlisi d'Obres Clau: Art Bizantí, Romànic i Gòtic

Art Bizantí: Santa Sofia de Constantinoble

Fitxa Tècnica

• Autor: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet.
• Cronologia: 532-537 dC.
• Tipologia: Església.
• Materials: Maó, marbre i mosaics.
• Localització: Istanbul (antiga Constantinoble).

Descripció Formal

• Planta basilical amb tres naus, atri, nàrtex i iconostasi.
• Cúpula central de 31 m sostinguda per 4 pilars i petxines.
• Tambor amb 40 finestres (llum abundant).
• Exterior: Sobrietat amb maó vermell.
• Interior: Luxe amb mosaics i tribunes per a càrrecs alts (2 pisos a les parets).

Entorn i Transformacions

• Visible des del mar; primer com a basílica.
• Afegits posteriors: 4 minarets (després de la conversió a mesquita).
• Expansió caòtica després de la conversió.

Funció i Significat

• Temple dedicat a la saviesa (sofia).
• Símbol de poder religiós i polític durant el regnat de Justinià.
• Emmagatzemava el "Lignum Crucis".
• El 404 dC es va cremar perquè era de fusta.
• Els otomans la van prendre i la van convertir en mesquita, afegint fragments de l'Alcorà.

Models i Influències

• Santa Sofia combina elements de dues grans tradicions:
  • La grecollatina, que aporta l’estructura bàsica.
  • L’oriental, que afegeix el luxe decoratiu.
• Es va utilitzar com a model per a altres temples construïts en època justiniana.
• Santa Sofia va ser la primera construcció que va utilitzar petxines per sostenir una cúpula gran.

Art Romànic: Catedral de Santiago de Compostel·la

Fitxa Tècnica

• Autor: Desconegut; Mestre Mateu (Pòrtic de la Glòria).
• Cronologia: 1075-1128 dC.
• Tipologia: Església; lloc de pelegrinatge.
• Materials: Pedra.
• Localització: Santiago de Compostel·la, A Coruña.
• Funció: Religiosa, centre de pelegrinatge.

Descripció Formal

• Característiques arquitectòniques:
  • Planta de creu llatina amb tres naus, deambulatori i girola.
  • Volta de canó amb arcs faixons i tribunes per allotjar pelegrins.
  • Poca llum; cimbori i tribunes permeten una il·luminació limitada.
  • Dimensions colossals i proporcions harmonioses.
  • Entrades tant a occident com laterals (nord i sud).
  • Espai totalment proporcionat (Nau central = 2 × Nau lateral).
  • Pilars cruciformes amb columnes adossades amb capitells.
  • Arcs peraltats.

Funció i Significat

• Al segle XI, centre del Camí de Sant Jaume, fonamental per a la cristianització d’Espanya.

Models i Influències

• Combina influències asturianes, islàmiques i franceses.

Innovacions Destacades

• Dimensions colossals.
• Gran alçada.
• Il·luminació per tribunes.
• Arc peraltat.

Aspectes Clau

• Planta de creu llatina: simbolitza el sacrifici de Crist.

Art Romànic: Timpà de Sant Pere de Moissac

Context Històric i Cultural

• Segle VII: Abadia original saquejada pels musulmans i incendiada (1042).
• 1063: Construcció d’una nova església per l’Abat Durand (Cluny).
• Ruta de pelegrinatge a Santiago de Compostel·la (Le Puy → Conques → Moissac → Roncesvalles).
• 1110: Decoració del timpà després del claustre.
• L’actual església data del final del segle XII.
• Autor desconegut.

Estil i Característiques

• Estil arcaic:
  • Figures solemnes i deshumanitzades.
  • Traços sumaris, membres rígids, proporcions convencionals (Déu Pare més gran).
• Detalls més evolucionats:
  • Línies i cossos amb ritmes diversos i contorsions.

Característiques Formals i Tècniques

• Escultura dual:
  • Realista: Detalls minuciosos, expressivitat dels 24 ancians.
  • Esveltesa: Figures llargues i flexibles (Visitació).
• Elements principals:
  • Déu: Relleu poc marcat, plecs suggerits a les robes.
  • Ancians: Relleu complet, rostres expressius i gestualitat treballada.
• Figura del Creador (Déu Pare):
  • Relleu poc marcat, però amb volum suggerit.
  • Plecs de les robes en forma de bandes, que delimiten grans superfícies tenses.
• Els 24 ancians:
  • Relleu complet (no pla).
  • Gesticulació expressiva.
  • Rostres detallats i individualitzats.
• Frontalitat de Déu: Elecció artística, no limitació tècnica. Aquest contrast entre Déu i els ancians ressalta la jerarquia i els simbolismes de les figures centrals.
• Portalada: Déu, dos àngels, tetramorfs…

Temàtica, Significat i Funció

• Tema central: Visió de l’Apocalipsi (Sant Joan).
• Al centre: Déu Pare amb nimbe crucífer i el tetramorf (els quatre símbols dels evangelistes):
  • Àngel (Mateu).
  • Lleó (Marc).
  • Bou (Lluc).
  • Àguila (Joan).
• Fris inferior: 24 ancians mirant el Pare Etern.
• Escenes laterals: Anunciació, Visitació, Fugida a Egipte.

Models i Influències

• Inspiració: Timpà de Cluny.
• Altres referents contemporanis: Madeleine de Vézelay, Sainte Foy de Conques, Sainte Marie de Souillac.
• Possible influència en el Mestre Mateu (Pòrtic de la Glòria).

Art Romànic: Sant Climent de Taüll

Fitxa Tècnica

• Títol: Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll.
• Autor: Mestre de Taüll.
• Cronologia: 1123 aprox.
• Estil: Romànic.
• Tipologia: Altar (pintura mural).
• Materials: Fresc i tremp sobre mur.
• Localització: Actualment al MNAC (la còpia a la Vall de Boí).
• Funció: Religiosa.
• Dimensions: 620 x 360 x 180 cm.
• Obra mestra del romànic europeu.
• Combinació de diferents visions bíbliques (Crist i Judici Final).

Context Històric

• Mestre de Taüll i el seu taller (influència d'Itàlia).
• L’església es consagra el 1123 (inscrit a una columna).
• Entre 1919 i 1923 s'arrenquen les pintures i es porten a un museu (museïtzació).
• Per fer-ho, es fa servir la tècnica de l’strappo.

Descripció Formal

• Tres parts o registres: Cel, Església, Món terrenal (pràcticament perduda).
• Desproporcionalitat de les figures i moviment centrífug.
• Ús del color per donar volum.
• Simetria trencada només per les mans del Crist.
• Posició de majestat i domini.
• Clar antinaturalisme.
• Hieratisme i frontalitat.
• Franges per separar, creant una visió atemporal.
• Cercles vermells a les galtes.
• Utilització de la perspectiva jeràrquica (domini del Crist).
• L’ús de la línia negra delimita les figures.
• Colors purs i intensos.
• Ús del blau (aerinita), que denota bona posició econòmica.

Significat

• Segona arribada al món de Jesús. Crist inscrit en la màndoria sobre el cel i amb la terra als peus. Crist beneeix amb la mà dreta i a l’esquerra sosté un llibre amb la inscripció “EGO SUM LUX MUNDI” (Jo sóc la llum del món). Alfa i omega: principi i final de tot.
• Representació del tetramorf.
• Mare de Déu amb un calze.
• Apòstols: Bartomeu, Tomàs, Jaume, Felip i Joan amb un llibre a la mà.
• A sobre de tot: Dextera Domini (mà de Déu beneint).
• Anyell de Déu.

Models i Influències

• Pintors italians (influència bizantina).
• Característiques derivades de la influència bizantina: Hieratisme i frontalitat, allargament i estilització dels cossos, obsessió per la simetria i la grandiositat, ús de rodones vermelles a les galtes.
• Miniatures de manuscrits hispànics.
• Altres esglésies del Pirineu català i aragonès.

Art Gòtic: Llotja de València o de la Seda

Descripció Formal

• Divisió d’espais:
  • Sala de Contractació.
  • Consolat de Mar.
  • Pati dels Tarongers.
  • Torre.
• Façana de la Sala de Contractació:
  • Porta monumental d’arc apuntat.
  • Grans finestrals amb traceries.
• Consolat de Mar:
  • Tres pisos:
    • Planta baixa: finestres quadrades.
    • Planta noble: grans finestrals tripartits.
    • Tercer pis: galeria de finestrals d’arc flamíger.
  • Contraforts, pinacles i medallons amb figures mitològiques i reals.
• Decoració exterior:
  • Merlets.
  • 28 gàrgoles (animals i persones).
• Interior de la Sala de Contractació:
  • Tres naus.
  • Vuit columnes helicoïdals sense capitell.
  • Volta de creueria.
  • Espai ampli i diàfan.
• Interior del Consolat de Mar:
  • Cassetonats de fusta al sostre.
  • Escala de cargol que accedeix a una capella i una presó.
• Pati dels Tarongers:
  • Font central.
  • Filigranes als finestrals ogivals.

Funció, Contingut i Significat

• Motivació de la construcció: Reflectir el prestigi de la ciutat. Edifici amb funcions comercials i administratives.
• Usos dels espais:
  • Casa de Contractacions: transaccions comercials.
  • Consolat de Mar: litigis marítims i administració de la navegació.
  • Torre: presó per als incomplidors.
• Simbolisme: Símbol econòmic de València.

Models i Influències

• Estils artístics: Elements gòtics i renaixentistes.
• Referents:
  • Llotja de Palma: façana i columnes helicoïdals.
  • Influències àrabs: pati amb tarongers i font.
  • Elements renaixentistes: cassetonat i medallons al Consolat de Mar.

Art Gòtic: Capella Scrovegni

Fitxa Tècnica

• Títol: Capella degli Scrovegni o dell’Arena.
• Autor: Giotto di Bondone.
• Cronologia: 1303-1305.
• Estil: Italogòtic.
• Tipologia: Església (capella privada).
• Materials: Fresc.
• Funció: Religiosa.
• Localització: Pàdua (Itàlia).
• Es caracteritza pel color blau.

Context Històric

• Creixement de les ciutats.
• Burgesia molt influent.
• Més cultura a les universitats.
• Aparició dels ordes mendicants (franciscans, dominics).
• Pesta Negra (daltabaix demogràfic amb molta mortalitat).
• Inici de l'Humanisme.

Descripció Formal

• Els frescos de la capella decoren tot l’interior de l’edifici, distribuint-se pels seus murs i la volta de canó. Es pot contemplar un cel blau amb estrelles i una sèrie de medallons distribuïts en quatre franges separades per arcs botants, creant una planta de saló. La paret dreta des de la porta d’entrada presenta 3 registres sobreposats i un ampli sòcol.
• Decoració de la porta de l'oratori:
  • Timpà i muntants decorats.
  • Muntants amb tres panells sobreposats i un sòcol a cada costat.
• Programa pictòric:
  • Conjunt de 37 escenes i dues arquitectures pintades.
  • Les arquitectures del registre inferior dels muntants de l'arc són interpretades com a sepulcres d'Enrico Scrovegni i el seu pare, Reinaldo.
• Mur de l'entrada: Gran fresc que cobreix tota la superfície per sobre de la porta.
• Estat de conservació: Algunes escenes estan mal conservades o han perdut els colors originals.
• Execució i estil: Treball homogeni gràcies a la direcció de Giotto; els deixebles van seguir fidelment les seves directrius.