Anàlisi d'obres clau d'arquitectura: Wright, Sullivan, Gaudí, Mies i Gehry

Casa Kaufmann (Fallingwater) - Frank Lloyd Wright

Dades generals

Autor: Frank Lloyd Wright. Cronologia: 1935-1939. Estil: arquitectura orgànica nord-americana. Localització: Bear Run, Pennsilvània.

Sistema constructiu i materials

Sistema constructiu: ús de materials prefabricats i estructures integrades amb el relleu. Materials: formigó armat, ferro, pedra, vidre i alumini; a l'interior predominen la pedra i la fusta. La façana presenta pedra rústica i la casa s'insereix sobre una cascada.

Anàlisi formal

L'edifici s'ubica en un entorn natural occidental, sobre un rierol i cascada. L'estructura exterior es disposa en tres plantes en terrasses amb rampes o graons; s'accedeix mitjançant un petit pont. Façana complexa amb xemeneia vertical; predomina l'horitzontalitat. Interior amb espais oberts i amplis distribuïts en dues plantes: planta baixa (sala d'estar i cuina) i planta superior (dormitoris) amb pocs elements decoratius. S'hi fa servir abundància d'elements naturals.

Interpretació i influències

Context històric i interpretació: organicisme. Màxim representant Frank Lloyd Wright, deixeble de Sullivan. Influència: racionalisme de la Bauhaus i de Le Corbusier. Funció: segona residència dels Kaufmann; actualment es pot visitar. Wright afirmava que l'arquitectura s'ha d'adaptar al client que hi viurà i a l'entorn.

Magatzems Carson (Carson, Pirie, Scott) - Louis Sullivan

Dades generals

Autor: Louis Sullivan. Any: 1901. Localització: Chicago. Escola: Escola de Chicago.

Anàlisi formal

Localització: entorn urbà, centre econòmic i administratiu. Estructura: columnes i pilars que trenquen la continuïtat de l'espai. Finestres separades per elements de formigó. Edifici d'aproximadament deu plantes; els aparadors són de vidre i entra molta llum. Ornamentació rica en ferro fos de tipus naturalista. Resta de plantes amb construcció cel·lular. Resolta la cantonada amb un pavelló circular molt decorat.

La forma segueix la funció.

Materials i interpretació

Materials: formigó, ferro, vidre. Interpretació: coincideix amb la segona revolució industrial. La societat necessita nous edificis que resolguin nous usos; sorgeixen els enginyers i l'ús de noves tècniques constructives. Estil: ús dels pilars de formigó i incorporació de l'ascensor; aparició de finestres horitzontals i eliminació de murs de càrrega. Autor i influències: arquitecte rellevant de l'Escola de Chicago que manté elements decoratius aplicats al modernisme i investiga les possibilitats del ferro. Funció: edifici civil destinat al comerç. Influències de l'arquitectura del modernisme.

Casa Milà (La Pedrera) - Antoni Gaudí

Dades generals

Nom: Casa Milà, coneguda com La Pedrera. Autor: Antoni Gaudí. Estil: modernisme català. Localització: Passeig de Gràcia, Barcelona. Any: 1910 (començaments i diverses modificacions posteriorment).

Sistema constructiu i materials

Sistema constructiu: ha patit moltes modificacions al llarg dels anys. Les parets es van cobrir amb guix en diverses intervencions. Materials: pedra, ferro forjat, maó, ceràmica.

Anàlisi formal

L'edifici ocupa una cantonada amb el carrer de Provença. Façana ondulant, predomini de la horitzontalitat i cantonades arrodonides. Cinc pisos i balcons; planta baixa amb comerços. Baranes de ferro amb formes d'inspiració orgànica. Finestres altes; la part superior presenta inscripcions i motius ornamentals. La planta interior combina usos residencials amb elements d'artesania.

Interpretació i influències

Estil i interpretació: combina l'arquitectura amb tota mena d'arts i artesania, amb inspiració en el gòtic i en la natura. Funció principal: habitatge; primer pis, el més luxós, destinat als propietaris de la burgesia catalana. Influències: inspiració en les ones del mar Mediterrani i en formes naturals, amb un fort component decoratiu i simbòlic.

Pavelló Alemany (Pavelló de Mies) - Ludwig Mies van der Rohe

Dades generals

Autor: Ludwig Mies van der Rohe. Any: 1929. Localització: Jardins de Montjuïc, Barcelona. Estil: racionalista i funcionalista.

Sistema constructiu i materials

Sistema constructiu: ús de noves tècniques constructives per a l'època. Materials: pedra (marbre travertí, ònix, granit), acer inoxidable i vidre.

Anàlisi formal

Les parets no suporten les càrregues; són els pilars els que aguanten l'estructura. Els pilars presenten sovint formes cruciformes i sostenen la coberta. Espai fluid i diàfan; les parets delimiten l'espai amb funció estètica més que estructural. Predomina l'horitzontalitat. L'edifici és una planta baixa sobre una plataforma de marbre amb vuit esglaons; un estany reflecteix el pavelló. Juga amb el contrast de colors i textures (catifa negre, cortina vermella). Hi havia una escultura titulada "Demà" de Kolbe que contrasta amb l'edifici modern. També s'hi exposa la cadira Barcelona, dissenyada per Mies mateix.

Interpretació

Alemanya havia perdut la Primera Guerra Mundial i es volia projectar una imatge moderna i racional. Edifici públic sense ornamentació, amb funció d'exposició. El pavelló original es va desmuntar mesos després de l'Exposició de 1929; el 1986 es va reconstruir fidelment. Representa principis del segle XX i la transició cap a una arquitectura funcional i racional.

Museu Guggenheim Bilbao - Frank Gehry

Dades generals

Autor: Frank Gehry. Cronologia: 1991-1997. Localització: Bilbao. Estil: deconstructivisme / arquitectura contemporània.

Sistema constructiu i materials

Sistema constructiu: ús de nous materials i tècniques contemporànies. Materials: acer, formigó, revestiments metàl·lics i vidre.

Anàlisi formal

Descripció: escultura monumental d'aparença caòtica i abstracta. Estructura amb formes recargolades i curvilínies i la barreja de formes geomètriques. Conté bigues de ferro i estructures complexes. Exterior amb una gran plaça presidida per l'escultura Puppy. Hi ha dos volums connectats per murs cortina de vidre i altres estructures. La planta i les circulacions creen un recorregut museístic dinàmic i fragmentat, amb contrastos materials i reflectivitat.

Interpretació

El Museu Guggenheim de Bilbao representa la imatge d'una ciutat moderna i la capacitat transformadora de l'arquitectura contemporània. Es considera una obra emblemàtica del deconstructivisme i de l'ús de noves tecnologies i materials per crear formes escultòriques.

Palau de la Música Catalana - Lluís Domènech i Montaner

Dades generals

Autor: Lluís Domènech i Montaner. Cronologia: 1908. Estil: modernisme català. Localització: Barri Vell de Sant Pere, Barcelona.

Sistema constructiu i materials

Sistema constructiu: organització espacial interna destacada per la integració d'artesania i materials decoratius. Materials: combinació de materials antics i moderns, abundància de vidre i estructures de ferro per donar suport.

Anàlisi formal

Localització originalment vinculada al claustre del convent de Sant Francesc. L'exterior presenta dues façanes importants a la cantonada, amb planta baixa i tres pisos. A la façana hi ha escultures que homenatgen la cançó popular. L'interior és un espai totalment decorat amb ceràmica i vidre; la sala de concerts és de planta ovalada. Al sostre hi ha una claraboia de vidre envoltada de senefes de ceràmica.

Interpretació i influències

Context històric: modernisme català amb predomini de la corba, la figura de la dona i l'excessiu detallisme decoratiu. Sorgeix en una nova societat liberal, burgesa i industrial. Influències: del gòtic, de les arts decoratives i de l'artesania popular. Estil: ús d'elements naturals i vegetals i una integració entre arquitectura i arts aplicades.

Observacions finals

Aquests textos recullen dades generals, materials, anàlisis formals i interpretacions de sis obres representatives de diferents moments i corrents de l'arquitectura dels segles XIX, XX i final del XX. S'ha corregit l'ortografia, la gramàtica i la presentació mantenint tot el contingut original i enriquint-lo amb una estructura més clara i elements tipogràfics per facilitar la lectura.