Anàlisi d'Obres Clau de l'Arquitectura i Escultura Romana i Bizantina

Comentari: Obres d'Art Clàssic i Bizantí

Panteó d'Agripa (118–128 d.C., Època d'Adrià)

1. Documentació

1.1 Catalogació

• Nom: Panteó d'Agripa.
• Autor: Desconegut (possiblement Apol·lodor de Damasc).
• Localització: Camp de Mart, Roma.

1.2 Materials

Formigó als murs i cúpula, maó als arcs, fusta a l'estructura del pòrtic, i marbre i granit a les zones nobles. La cúpula està feta amb formigó alleugerit amb pedres volcàniques.

1.3 Sistema Constructiu

Arquitravat al pòrtic d'entrada i sistema voltat a la cel·la circular.

2. Anàlisi Formal

2.1 Elements de Suport

L'edifici es divideix en dues parts:

• Pòrtic principal: Pòrtic octàstil damunt d'un antic podi (avui ocult pel nivell del carrer). Té 16 columnes monolítiques de granit amb capitells corintis, que sostenen l'entaulament i el frontó. A l'interior, vuit columnes més divideixen l'espai en tres naus; la central condueix a la porta de la cel·la i les laterals culminen en nínxols destinats a les estàtues d'August i Agripa.
• Cel·la circular: Darrere del pòrtic hi ha el tambor que sosté la gran cúpula hemisfèrica. El tambor, format per murs de morter i maons visibles, incorpora arcs de descàrrega per reduir pes. A l'interior, vuit grans pilars alternen amb exedres semicirculars i capelles rectangulars. Les columnes interiors són decoratives.

Elements de suport principals: murs del tambor, arcs de descàrrega, pilars interns, nínxols i columnes del pòrtic.

2.2 Elements Suportats

• El pòrtic presenta una coberta arquitravada, amb entaulament llis i un frontó sense decoració escultòrica.
• La cel·la està coberta per una cúpula de 43 m de diàmetre i 43 m d’alçada, dins la qual es pot inscriure una esfera perfecta. L'interior de la cúpula té un cassetonat que disminueix de mida cap a l'òcul. L'òcul central és l'única obertura directa de la cúpula i proporciona la llum natural.

2.3 Espai Exterior

• Dimensions: La més destacada és la cúpula: 43 m de diàmetre per 43 m d’alçada.
• Línies dominants: Combinació de línies rectes al pòrtic i línies corbes a la cel·la.
• Façana: D'influència grega; pòrtic rectangular peripter octàstil amb frontó.
• Relació amb l’entorn: Inicialment havia de formar part d'una gran plaça porticada mai construïda. Avui es troba totalment integrada al centre de Roma, destacant sobretot la seva alçada.

2.4 Espai Interior

• Planta: Circular, amb capelles altes alternes rectangulars i semicirculars.
• En alçada es divideix en tres nivells:
  1. Part baixa: Recoberta de marbres i decorada amb pilastres corínties.
  2. Galeria: Amb finestres tancades originalment amb gelosia.
  3. Cúpula: Enorme, amb cassetons i òcul central.
• Unitat / Fragmentació: Fragmentació marcada entre el pòrtic i la cel·la.
• Il·luminació: Entra principalment per l'òcul. La llum s'orienta al llarg del dia cap a les diferents capelles dedicades a les diverses divinitats.

2.5 Estil

• Estil: Romà imperial. Caracteritzat per eclecticisme, funcionalitat i monumentalitat. Combina sistema arquitravat grec amb sistemes voltats d'herència etrusca. Domina l'ús de l'arc, volta i cúpula. Arquitectura orientada a la utilitat, la propaganda i la grandesa de l'Imperi.
• Antecedents: Tholos grec i cúpules de les termes romanes.
• Conseqüents: Influència decisiva en el Renaixement i el Barroc (cassetons, cúpules de Brunelleschi, Miquel Àngel, Bernini…).

Colosseu de Roma (Amfiteatre Flavi)

Cronologia: Segle I dC (72–82 dC), època de Vespasià, Titus i Domicià.

Sistema constructiu: Arquitravat (entaulaments decoratius a la façana). Voltat (arcs de mig punt, voltes de canó i d’aresta).

Espai Exterior

• Línies dominants: Verticalitat de columnes i pilastres; Horitzontalitat dels entaulaments. Combinació de rectes (entaulaments) i corbes (arcs i voltes).
• Façana: Quatre pisos: 1r, 2n i 3r: arcs amb columnes adossades (toscana, jònica, coríntia). 4t: àtic massís amb lesenes corínties i finestres quadrades.
• Relació amb l’entorn: Construït sobre el llac dessecat de la Domus Aurea de Neró. Situat al centre de la ciutat, a diferència d’altres amfiteatres. El nom de “Colosseu” procedeix del colós de Neró que hi havia al costat.

Estil i Característiques

• Estil: Roma imperial.
• Característiques de l’escultura romana imperial: Predomini del retrat. Varietat de tipologies: bust, estàtua dempeus, estàtua eqüestre. Existència de monuments commemoratius. Ús del relleu històric i narració visual. Influència grega i etrusca. Realisme i detallisme en les faccions.

Cinc característiques tècniques, formals o estructurals del Colosseu

1. Planta el·líptica (amfiteatre).
2. Espai interior: Càvea (grades per al públic), Arena (espai per als combats), Subsol (passadissos, gàbies, mecanismes i dependències).
3. Façana exterior de quatre pisos: Tres primeres plantes → arcs amb columnes adossades (toscà, jònic i corinti). Quart pis → mur massís amb lesenes dòriques/corínties i finestres quadrades.
4. Sistemes constructius romans: Galeries anulars i radials. Voltes de canó i d’aresta que sostenen els pisos.
5. Materials: Marbre, pedra tova (travertí), maó, tova i formigó.
6. Tendal (velarium): Sostenit per pals de fusta per protegir els espectadors del sol i de la pluja.

Funció originària, ús i significat

• Funció i ús: Edifici d’espectacles públics, en actiu fins al 476 dC. Celebracions: Lluites de gladiadors, Venationes (combats amb feres), Batalles mitològiques, Naumaquies (representacions de batalles navals, nivell inicial). Després de la caiguda de Roma → utilitzat com a pedrera durant segles.
• Significat: Símbol de la cultura lúdica romana. Instrument polític: panem et circenses (pa i circ) → control social del poble. Propaganda per glorificar la dinastia Flàvia. Recuperació d’un espai privat (llac de la Domus Aurea de Neró) per al poble.

El paper de l’artista

L’artista no gaudeix de gran prestigi social: és considerat un artesà, no un intel·lectual. Treballa al servei de l’Estat i del poder: l’art té com a funció exaltar l’emperador, l’Imperi i els déus. Molts artistes són esclaus o lliberts, sovint d’origen grec. L’art romà és pràctic i propagandístic, no busca l'expressió personal. La personalitat de l’artista no és rellevant: per això molt poques obres estan signades.

Context històric

L’amfiteatre va ser un edifici ideat pels romans i resulta de la unió de 2 teatres grecs. Després del període de terror durant el regnat de Neró, l’any 68 es van disputar quatre emperadors el tron de Roma, sent el guanyador Vespasià. Ell i els seus dos fills, Titus i Domicià, van ser els únics membres de la dinastia Flàvia. Durant el regnat de Vespasià, Roma va viure una etapa d’auge econòmic i polític. Va ser el moment en què van destruir Jerusalem i van prendre com a botí els seus símbols i riqueses, diners que van ser utilitzats per a la construcció del Colosseu. En morir Vespasià el va substituir el seu fill Titus, qui es va encarregar de l’ampliació construint el 4t pis i inaugurant aquest edifici. Després d’un curt regnat el va substituir el seu germà Domicià, qui va fer construir les galeries i dependències sota l’arena.

Comentari: August de Prima Porta

Autor: Desconegut. Cronologia: 19 aC (còpia en marbre 14 dC).

Tècnica: L’original era fosa i la còpia era una talla.

Material: L’original era de bronze i la còpia va ser feta en marbre.

Formes: Exempta. Embalum rodó. Tipologia: Dempeus, bust, retrat, orant, sedent, jacent, eqüestre, grup, Dempeus.

Cromatisme: Policromada. Només es conserven algunes restes de la policromia.

Lloc: (Original i actual) Vil·la de Gallinas Alba, Prima Porta (Roma).

Descripció: Home descalç vestit amb una túnica que li passa per davant de la cintura i la recull amb el braç esquerre, i amb cuirassa cenyida al cos il·lustrada amb relleus que lloen les seves victòries militars. Presenta el braç dret alçat (com un gest de comandament). Sota la cama hi ha un dofí i un cupido que a l’original no hi eren.

2. Anàlisi Formal

Composició

• L’escultura és frontal i vertical, amb una composició oberta, perquè August s’adreça al públic.
• Té mida una mica superior al natural (2,04 m).
• Predominen diagonals (del braç dret al peu esquerre i als plecs del mantell), que donen moviment.

Contrapposto

August està en contrapposto, creant un equilibri entre moviment i estabilitat:

• Braç dret alçat = gest de comandament.
• Cama dreta en tensió i avançada.
• Braç i cama esquerres relaxades.

Expressivitat

• Rostre realista però idealitzat: August apareix jove, serè i segur. Retrat físic i psicològic, propi de l'art romà.
• Cuirassa i mantell amb detallisme.

Llum i Tractament de Superfícies

Plecs amb clarobscur, superfície polida, llum uniforme.

Suport/Extras

Dofí amb Cupido → sosteniment + al·lusió a Venus i a la divinització d’August.

3. Estil

Romà Imperial: Característiques principals: Realisme + idealització. Influència grega (contrapposto). Retrat psicològic. Monumentalitat. Eclecticisme. Còpies en marbre d’originals en bronze.

4. Interpretació i Significat

L’obra commemora la Pax Augusta, després de les campanyes a la Gàl·lia i Hispània. August apareix com a:

• Cap suprem de l’exèrcit.
• Portador de la pau.
• Personatge divinitzat (per això a la còpia va descalç).

5. Funció

Propagandística i política. Destinada a exaltar l’emperador i legitimar el seu poder.

6. Context Històric

La còpia en marbre de l’August de Prima Porta va ser feta durant el període imperial, en plena “Pax Romana”, un moment de gran estabilitat política i prosperitat econòmica. Durant el regnat d’August es van reduir les guerres i es van impulsar nombroses obres públiques que contribuïren a romanitzar els territoris conquerits. Aquest període marca l’expansió màxima de l’Imperi i la consolidació del seu poder. Octavi (August) reorganitzà l’Estat reservant-se els principals poders polítics i religiosos, mentre el Senat administrava les províncies més pacificades. Amb reformes morals i religioses intentà recuperar els antics valors. Després del seu regnat vingué la dinastia Flàvia i els Antonins, que continuaren aquesta estabilitat i el desenvolupament econòmic i cultural. August va ser representat iconogràficament de diverses maneres: com a cap militar, com a Pontífex Maximus o com a cap senatorial. Quan es va fer aquesta escultura, feia cinc anys que l’emperador havia mort i governava Tiberi. La peça es va trobar a Prima Porta, tot i que existí una escultura original en bronze.

El paper de l’artista

L’artista continua sense tenir una gran consideració social. L’art té la funció de donar prestigi a l’emperador i al seu imperi, per tant, l’artista està al servei de l’Estat. L’artista continua sent vist com un artesà, no pas com un intel·lectual. A més a més, en ocasions és un esclau o un llibert d’origen grec. L’art tenia un caràcter pràctic i propagandístic destinat a exaltar el poder de l'imperi, dels Déus i dels emperadors. No tenia importància la personalitat de l’artista. Molt poques obres estaven signades pel seu autor.

Columna Trajana

Autor: Autor desconegut. Direcció general del programa escultòric del fòrum a càrrec de l’arquitecte Apol·lodor de Damasc.

Cronologia: Inicis del segle II dC (110–113 dC aprox.)

Tècnica: Relleu en baix relleu. Els relleus segueixen una espiral d’uns 200 metres de longitud, els més extensos del món antic.

Material: Marbre.

Forma: Relleu (baix relleu) sobre columna exempta.

Tipologia: Composició de grup (escenes multitudinàries).

Cromatisme: Originalment policromada.

Lloc: Ubicació original i actual: Fòrum de Trajà, Roma. Dimensions: 40 m d’alçada i 4 m de diàmetre.

Anàlisi Formal

Composició

La Columna

• S’aixeca sobre un pedestal quadrat que contenia una urna d’or amb les cendres de Trajà.
• A l’interior hi ha una escala de cargol que permet pujar fins al capdamunt.
• El fust (cilíndric) fa 30 metres d’alçada i 4 de diàmetre.
• Capitell dòric.
• A la part superior hi havia l’estàtua de Trajà, substituïda al s. XVI per la de Sant Pere.
• El fust és decorat per una narració en relleu helicoidal.

Els Relleus

• Disposats en una franja helicoidal contínua.
• L’alçada de les franges augmenta progressivament per mantenir la homogeneïtat visual vista des de baix.
• Conté 155 escenes i unes 2500 figures humanes; Trajà hi apareix 59 vegades.
• Relleus realistes i naturalistes: plecs de la roba, proporcions clàssiques, retrats fidels. Metaforització de figures divines (el Danubi com un ancià).
• Perspectiva no naturalista: Isocefàlia (caps a la mateixa alçada). Superposicions i fons simplificats. Busquen profunditat alterant mides i utilitzant baix, mig i alt relleu.
• Horror vacui constant. Ús de clarobscur per l’efecte de la llum sobre el relleu.

Ritme

Gran sensació de moviment. Figures variades, postures dinàmiques. Abundància de diagonals i verticals. Absència de rigidesa.

Estil de l’Autor

No atribuïble a un artista concret; estil marcat per la tradició romana tardorepublicana i imperial, sota direcció tècnica d’Apol·lodor.

Estil de l’Època (Romà Imperial)

• Rigor narratiu.
• Voluntat de representar profunditat.
• Horror vacui.
• Exaltació de l’emperador.
• Funció propagandística i commemorativa del relleu.
• El relleu com a document històric.

Estil Precedent i Conseqüent

• Precedent: Classicisme grec (proporcions, naturalisme, ordre arquitectònic).
• Conseqüent: Influència en columnes commemoratives romanes i modernes (p. ex. Columna de Marc Aureli, Columna Vendôme).

Interpretació

Contingut i Significat

• Tema: Narració de les victòries de Trajà a les dues guerres dàcies (actual Romania i part d’Hongria).
• Font del tema: Fets històrics recollits per les fonts romanes i representats com a crònica visual.
• Interpretació: La narració comença a la base (primera guerra) i continua cap amunt (segona guerra). No es representen grans batalles, sinó: ponts, campaments, fortificacions, vaixells, màquines de guerra, escenes de violència i devastació, logística militar i organització. Relat de sis anys d’història. Glorificació de Trajà i del poder imperial.

Funció

• Commemorativa: celebrar les victòries sobre els dacis.
• Propagandística: mostrar la grandesa i organització de l’Imperi romà.
• Funerària: conté les cendres de Trajà.
• Simbolisme polític: Trajà com a suport de l’Estat i model de poder militar.

Context Històric

Moment de màxima expansió de l’Imperi Romà amb Trajà. Època de grans conquestes i consolidació territorial. Importants obres públiques, restauracions i millora de la xarxa viària. Guerres dàcies: campanyes decisives per l’economia (or dàcic) i la propaganda imperial.

Qui Encarrega l’Obra i A Qui S’Adreça

• Encàrrec de l’emperador Trajà com a monument a la seva glòria personal i militar.
• Destinat al poble romà, visitants del fòrum i a les generacions futures.

Paper de l’Artista

L’artista/es treballen al servei de l’Estat romà. Considerats artesans, sovint esclaus o lliberts d’origen grec. L’art no busca exaltació personal: importa el missatge, no l’autor. Funció pràctica, política i propagandística.

Santa Sofia de Constantinoble

1. Documentació

• Nom: Santa Sofia de Constantinoble.
• Autors: Antemi de Tralles i Isidor de Milet.
• Cronologia: 532–537.
• Materials: Pedra, maó, formigó; a la cúpula àmfores per alleugerir-la; interior amb marbre i mosaics.
• Sistema constructiu: Arquitectura voltada; naus laterals amb voltes d’aresta; nau central amb gran cúpula i dues semicúpules.
• Lloc: Constantinoble (actual Istanbul).

2. Anàlisi Formal — Com és?

Elements de Suport

Murs, pilars i contraforts. Pilars que sostenen arcs de mig punt. Columnes amb capitells trepanats i cimaci. La gran cúpula es recolza en quatre pilars, quatre arcs i quatre petxines; semicúpules i exedres reforcen l’estructura.

Elements Suportats

Voltes d’aresta, cúpula i semicúpules.

Exterior

Aspecte compacte i sobri, amb contraforts i cúpules en cascada. Façana poc important, de maó pintat amb una galeria de finestres. S’accedeix per l’atri i el nàrtex. Situada prop del palau imperial, l’hipòdrom i dominant el Bòsfor.

Interior

• Planta basilical centralitzada / creu grega. Tres naus separades per arcs de mig punt; absis semicircular. Naus laterals amb dos pisos d’arcades; tribuna superior per autoritats i dones.
• Cúpula amb quaranta nervis i quaranta plements; finestres al tambor que creen un efecte de “cúpula flotant”. Semicúpules que prolonguen l’espai.
• Nau central unitària; laterals fragmentades.
• Interior molt lluminós gràcies als finestrals del tambor i de les naus, que reforcen la brillantor dels mosaics.

Estil

• Estil: Bizantí: arcs de mig punt, cúpula central, planta centralitzada, interiors sumptuosos amb mosaics, frontalitat i fons daurat.
• Precedents: Tradició grecollatina (planta i monumentalitat), cúpula del Panteó i termes romanes, influències orientals.
• Conseqüents: Art islàmic (capitells, cimaci), art romànic (pantocràtor), art rus i oriental.

Part Denotativa i Connotativa

• Objectiva: Edifici religiós monumental amb cúpula central i rica decoració.
• Subjectiva: Sensació de llum divina, espai celestial i poder imperial.

3. Interpretació

Contingut i Significat

La seva grandiositat simbolitza la unió entre el poder terrenal de l’emperador i la protecció divina, reforçant la idea de l’Imperi com a reflex del Regne del Cel. Al mateix temps, la cúpula i la llum representen la presència de Déu il·luminant el món, convertint l’edifici en un manifest visual de la teologia bizantina.

Encàrrec

Primera església de Constantí (cremada). Segona església de Teodosi II (destruïda). Justinià construeix la gran Santa Sofia per demostrar la grandesa imperial.

Funció

Religiosa (cristiana i posteriorment islàmica). Actualment museística. Custòdia de relíquies importants del cristianisme primitiu.

Context Històric

Durant el govern de Justinià, l’Imperi Bizantí va intentar restaurar l’antiga grandesa de Roma mitjançant reformes administratives, militars i jurídiques, com el famós Corpus Iuris Civilis. A més, Santa Sofia es va construir després de la Revolta de Nikà, i la seva rapidesa i monumentalitat serviren per reafirmar l’autoritat imperial davant una ciutat recentment sacsejada per la violència.