Anàlisi d'Obres d'Art: Rodin, Blay, Monet, Fortuny i Van Gogh

Influències i Estil de Rodin

Pensador: Va tenir una gran influència de les escultures de Miquel Àngel. Aquesta influència es revela en el tractament anatòmic de la musculatura, així com en les parts desmesurades i pel seu non finito. També va rebre influències d'escultors com l'obra Ugolino i els seus fills de l'escultor francès Carpeaux, així com de Delacroix, Daumier i Brancusi. Rodin va ser considerat el gran renovador de l'escultura contemporània.

Els Primers Freds de Blay (1892)

Context Històric i Funció

Primers freds 1892: L'obra està molt relacionada amb el context històric. L’aparició del modernisme a Catalunya es data entre el 1888, amb l’Exposició Universal, i el 1898, amb la pèrdua de les últimes colònies. Aquest estil fou impulsat pel mecenatge privat, que després es va anar veient desplaçat pels poders públics, sobretot la Mancomunitat, la qual establí un programa cultural que donava preferència a l’ús del català i a la catalanitat com a element diferenciador. El modernisme fou un art plenament al servei de la burgesia. En un moment en què el sentiment nacionalista era molt fort, el modernisme intentava trobar un estil propi català que donés continuïtat a la Renaixença, incorporant al mateix temps les noves tendències i avantguardes europees. Els primers freds, malgrat pertànyer més al corrent realista, obeïa al desig del modernisme de portar la modernitat artística a Catalunya. Blay va realitzar aquesta obra a Roma i l’exposà per primer cop a Madrid, on va tenir un gran èxit. Va obtenir menció extraordinària a l’exposició de Belles Arts de 1894.

Estil i Models d'Influència

Estil i Models Influències: Blay desenvolupà un estil molt personal, caracteritzat per:

• Domini depurat del dibuix i la tècnica escultòrica.
• Gran facilitat per treballar l’expressivitat dels personatges.

Els primers freds és una obra primerenca de Blay, on hi ha influències del seu mestre, H. Chapu, i d'Hugues (Èdip a Colonos). En el seu temps, Els primers freds fou considerada una escultura que trencava amb l’academicisme. Blay evolucionà del realisme al simbolisme i modernisme, destacant dins d’aquest el grup al·legòric del Palau de la Música. Tot i així, ja hem vist que a Els primers freds s’hi observen elements simbolistes (formes esfumades del modelat, estats d’ànim clarament expressats). L’escultura catalana de finals del XIX s’inspirava en les novetats que provenien de París, sobretot en el simbolisme de Rodin, que fou el gran renovador del llenguatge escultòric de l’època.

Sol Ixent de Monet (1872)

Interpretació

Sol ixent: 1872 48x63cm (1840-1926) La primera exposició dels impressionistes se celebrà, com ja sabem, el 1874, a l’estudi del fotògraf Nadar. El rebuig de la crítica fou contundent, i del públic també. La gent trobava el quadre massa esquemàtic, el consideraven un esbós, no un treball acabat. Es criticava la falta de detalls, de dibuix, de precisió. El nom que Monet donà al seu quadre, però, donà nom a tot el moviment de joves pintors que seguia aquestes noves tendències. Monet no volia fer una representació topogràfica del port de Le Havre, només la impressió que li causà observar-lo en un moment determinat i des d’un lloc concret. No li interessava el contingut, sinó el reflectir la naturalesa canviant de la llum, com faria en la majoria de les seves obres posteriors. El pintor americà Whistler opinava que la pintura havia d’existir per ella mateixa, sense ser portadora d’idees literàries o morals, i això coincidia amb els impressionistes francesos. Sol ixent. Impressió, es convertí doncs en l’essència de la pintura impressionista, no només pel seu nom, sinó també pel caràcter del quadre i per la seva execució.

Influències

Influències: No es pot entendre l'obra de Monet sense saber l'experiència pictòrica de l'escola de Barbizon i la influència de l'obra paisatgística anglesa de William Turner. Va fer un grup de paisatgistes francesos de la pintura a l'aire lliure (plein air). De l'artista anglès, les pintures del qual va poder estudiar durant el viatge a Londres.

La Vicaria de Fortuny

Interpretació, Estil i Influències

Vicaria: La Vicaria representa la incorporació de la pintura espanyola als corrents francesos i europeus de moda durant el II Imperi. La pintura realista que buscava escenes relacionades amb la vida real, i que tenia a la burgesia com a principal client i protagonista de les obres, ja que li interessa reflectir-hi els seus actes, cerimònies i festes. Les preferències en l’elecció dels temes i vestits s'inclinen cap al segle XVIII. La crítica social estarà lluny de les obres de Fortuny, considerat també membre destacat de la pintura preciosista. A La Vicaria es veu clara la influència de Goya, el qual copià, junt amb altres pintors com El Greco, Velázquez, Ribera... quan va visitar el Prado l’any 1866. De Goya va aprendre la seva sensibilitat pel color, la passió per la llum i la tècnica de la taca aïllada. També va rebre grans influències dels clàssics renaixentistes i barrocs, sobretot des de la seva estada a Roma. Posteriorment molts artistes s’inspiraren en ell, són els anomenats fortunyistes. Al començament dels anys 70 Marià Fortuny fou un dels pintors més famosos del moment, tenint un èxit aclaparador sobretot a França. La presentació d’aquesta obra fou l’esdeveniment de l’any i els crítics i artistes l’ompliren d’elogis. Gènere costumista. La pintura de l’època s’allunyava de la grandiloqüència neoclàssica i romàntica i de l’abús dels grans formats. Es preferien els quadres de reduïdes dimensions i la tècnica detallista i pacient. El màxim representant d’això fou Meissonier, que imposà els “tableautins” (pintures petites).

L'Estil Postimpressionista de Van Gogh

Estil i Influències

Van Gogh: (1853-1890) 1889/postimpressionista i 74x92cm

Estil: Postimpressionisme: Conjunt d'estils pictòrics sorgits a França la darrera dècada del segle XIX que continua el camí renovador de l'impressionisme però que refusa les seves limitacions: el culte als efectes momentanis i la representació només dels aspectes agradables de la vida. La majoria d'autors van començar com impressionistes i cadascú d'ells va abandonar aquest estil per formar el seu propi art personal. Tot i que sovint exposaven junts, no es tractava d'un moviment en equip. Treballaven en àrees geogràfiques diferents entre sí - Van Gogh a Arlès, Cézanne a Aix en Provence, Gauguin a Tahití. Rebutgen l'objectiu de limitar-se als efectes de llum i color de la natura i volen anar més enllà, mantenint, tot i així, els colors purs i brillants, l'aplicació compacta de la pintura, la tècnica de pinzellades soltes, els temes de la vida real. Van tractar de plasmar amb la seva pintura més emoció i expressió. Les seves formes més exagerades, l'ús del color, estructura i línies, van constituir la base de les noves avantguardes de principis del s. XX.

Models i Influències

Models i influències: La pintura de Delacroix, amb la seva força cromàtica, la preocupació de representar la llum impressionista, l’ús de color pla, sense ombres ni clarobscur, l’expressivitat de limitar les figures amb una línia negra pròpia dels gravats japonesos (ukiyo-e), tot plegat marquen l’inici de la pintura de Vincent Van Gogh. Després d’una breu influència puntillista, Van Gogh abandona l’impressionisme per una utilització simbòlica del color i de la forma per mitjà d’una pinzellada vigorosa i empastada. Això el converteix en precedent dels fauves, com Matisse o Vlaminck, i dels expressionistes.

Temàtica

Temàtica: El paisatge provençal serà l’element que Vincent Van Gogh va fer servir per expressar la seva lluita íntima que acabarà amb el seu suïcidi, el juliol de 1890. La natura i l’agricultura no solament li serveixen per expressar la seva percepció d’un món primordial i pur, diferent de la realitat moderna contaminada, sinó també el seu drama religiós. L’artista pinta buscant consol i deixant aquí de costat els assumptes tradicionalment usats, que són els extrets de l’Escriptura. Olivera, xiprer, camp i cel, això és, els elements de la natura, són les limitades eines formals que Van Gogh explota per donar cos al seu estat d’ànim. Van Gogh expressa a la Nit Estrellada el seu estat d’ànim; al segle XIX hi ha una regressió dels valors religiosos que són discutits pels grans avenços científics; molts busquen a la naturalesa i al Cosmos una resposta a l’anhel humà d’infinit; el pintor havia crescut en la fe, fill d’un pastor protestant, i ell mateix havia estudiat teologia i s’havia dedicat a l’apostolat, havent deixat la predicació per la pintura; ha fracassat en moltes coses, ha intentat suïcidar-se, no ha venut cap quadre i ha acabat en la follia: ha hagut d’acceptar l’internament a l’asil i ara busca consol; alhora, pinta assumptes religiosos, l’asil, i paisatges als que projecta la seva inquietud espiritual, convertits en un grafisme de la seva ànima. Van Gogh, com a home del seu temps, busca en la natura les respostes que, a les seves qüestions sobre l’infinit, la vivència religiosa tradicional no pot donar.