Anàlisi d'Obres d'Art: Pollock, Mies van der Rohe, Kahlo i més

Número 1

a) Va ser feta el 1948 als Estats Units, ja que era una època on els autors marxaven com a refugiats. L’impacte de la guerra es reflecteix en l’art de l’època. Molts artistes van canalitzar les emocions col·lectives de trauma, angoixa i caos. Pollock es va veure influït pel surrealisme i les idees de l’inconscient. La seva tècnica es basa en la pintura automàtica. L’obra de Pollock reflecteix l’angoixa existencial pròpia de l’home modern després de la guerra, però també una recerca de llibertat personal.

b) Utilitza la tècnica del dripping, que vol dir que deixa caure la pintura sobre la tela. També és una obra que es pinta sobre el terra, no sobre un cavallet. També és una obra on no hi ha ordre, està tot desordenat. També està pintada en un gran format, agafa molt espai.

c) La seva funció no era ni decorativa ni religiosa. Volia provocar reaccions en l'espectador. També és una obra introspectiva.

d) Una obra de la mateixa tipologia és Convergence, del mateix autor i amb la mateixa tècnica de pintura, el dripping. També tenim Woman 1 de Willem de Kooning, que comparteixen el mateix moviment artístic, l'expressionisme abstracte. També són dues obres que trenquen les normes clàssiques de l'art.

Pavelló Alemany

a) El començament del S.XX va quedar marcat per la crisi de la Primera Guerra Mundial, la caiguda dels imperis (Rússia, Alemanya, Àustria-Hongria) i la remodelació de les fronteres europees. Arribada de les idees marxistes al poder per primera vegada (Revolució Russa, 1917). Els Estats Units: Potència politicomilitar.

b) Arquitectura moderna i minimalista. El pavelló representa la puresa de formes de l’arquitectura moderna. És un edifici minimalista, sense elements decoratius innecessaris. “Menys és més”. La simplicitat formal i la precisió dels detalls creen una bellesa essencial i elegant. S’utilitzen materials de gran qualitat: marbre verd dels Alps, travertí romà, ònix daurat i acer cromat. Aquests creen jocs de llum i reflexos molt refinats.

c) La seva funció principal era acollir la recepció oficial al rei Alfons XIII per les autoritats alemanyes per l’exposició internacional celebrada a Barcelona l’any 1929. Després de l'expo, el pavelló va ser desmuntat, però després de les peticions d’alguns arquitectes es va reconstruir de manera fidel.

d) Villa Savoye (Le Corbusier), Casa Farnsworth (Ludwig Mies van der Rohe). Totes comparteixen l’ús de la planta lliure i espais oberts, on la distribució no està determinada per parets estructurals, sinó que permet flexibilitat, lluminositat i continuïtat visual.

El Marxisme Curarà els Malalts

a) És una obra de Frida Kahlo creada en el context de la Guerra Freda, marcada per les tensions entre el bloc soviètic i el capitalista. L’artista, profundament compromesa amb el comunisme, expressa en aquesta pintura la seva creença que el marxisme podia curar tant el seu dolor personal com els mals de la societat. Influïda per la Revolució Cubana i la seva relació amb Diego Rivera, combina ideologia política i sofriment físic en una imatge simbòlica i poderosa.

b) Tècnica: Oli sobre tela. Dinamisme. Perspectiva i profunditat. Ús de colors càlids, freds i neutres. Pinzellada lliure i espontània. Ús de detalls del surrealisme amb tocs autobiogràfics.

El Profeta

a) 1933, abans de la Guerra Civil Espanyola. Segona República Espanyola. Les avantguardes artístiques sacsegen les arts visuals. Pablo Gargallo ⟶ Renovació escultòrica ⟶ Trencament realisme acadèmic. Modernitat, moviment, essència espiritual de la figura humana. Vinculat amb el cubisme escultòric. Recerca simbòlica i interior.

b) L’escultura es presenta exempta, dempeus, amb una figura multifacial que pot ser observada des de diversos angles. Mostra una clara asimetria i s’organitza a partir d’una geometria triangular, que li dona dinamisme. Les línies diagonals i corbes recorren la forma, trencant la rigidesa i aportant moviment. La composició és oberta, convidant a l’espectador a moure’s al seu voltant. Està feta de bronze polit, amb zones texturades que contrasten amb les superfícies llises.

c) El Profeta de Gargallo representa un líder solitari que, com Sant Joan Baptista, clama en el desert, però des d’una visió laica i moderna. Amb un estil cubista i avantguardista, l’escultura expressa la força d’un missatge crític i espiritual, utilitzant formes angulars i buits simbòlics.

d) Una similitud entre El Profeta, Cabeza de mujer (Fernande) i Masque de femme és l’ús del cubisme escultòric, on les formes es descomponen en plans geomètrics i volums buits, creant una expressió abstracta però potent.

Composició VI

a) Composició VI va ser pintada per Vassili Kandinsky l’any 1911, en un moment clau per al desenvolupament de les avantguardes artístiques europees. El context històric és el d’un principi de segle XX marcat per grans tensions socials i polítiques que aviat desembocarien en la Primera Guerra Mundial. En aquest entorn, molts artistes buscaven noves formes d’expressió que anessin més enllà de la representació figurativa i reflectissin l’interioritat i les emocions.

b) Composició dinàmica i plena de tensió. Línies diagonals, formes abstractes i colors vius. Es pot observar una divisió de l’espai en dues parts, separades per dues línies negres centrals, generant un contrast entre l’ordre i el caos. Els colors purs (groc, blau, vermell, verd) s’utilitzen per expressar emocions, no per representar la realitat.

c) La funció principal d’aquesta obra no era decorativa ni propagandística, sinó espiritual i emocional. L’obra busca estimular l’ànima i transmetre emocions. A més, pretenia trencar amb les normes establertes de l’art tradicional, obrint camins cap a una nova manera de veure i entendre l’art, allunyada del materialisme i més propera a l’espiritualitat.

d) Una similitud entre La torre blava de Franz Marc, La ciutat d’Ernst Ludwig Kirchner i la Composició VI de Kandinsky és que totes tres formen part de l’expressionisme alemany i utilitzen el color de manera intensa, simbòlica i emocional.

Casa Kaufmann

a) La Casa Kaufmann, dissenyada per Frank Lloyd Wright el 1935, es construeix en un context previ a la Segona Guerra Mundial, en una època de grans tensions socials i polítiques. Tot i que conflictes com la Revolució Cubana i les dictadures sud-americanes van tenir lloc després, formen part d’un segle marcat per canvis profunds. Wright, amb aquesta obra, connecta amb la modernitat internacional però defensa una arquitectura arrelada a la natura i a la cultura americana.

b) La Casa Kaufmann presenta una estructura en plataformes horitzontals que s’estenen sobre una cascada, integrant-se completament amb el paisatge. Utilitza materials naturals com pedra, formigó i fusta, per reforçar la connexió amb l’entorn. Té una organització orgànica, on els espais interiors i exteriors es relacionen fluidament. Les línies rectes i volums apilats creen un fort efecte visual de lleugeresa. Finalment, destaca l’ús de voladissos, que desafien la gravetat i donen dinamisme a la forma.

c) Pensada com a habitatge unifamiliar, encarna les profundes conviccions de l’arquitecte nord-americà sobre la unitat entre els éssers humans i la natura. Per aquest motiu, l’edifici és la materialització d’un ideal de l’arquitectura organicista: poder viure enmig de la natura sense renunciar a les comoditats de l’arquitectura moderna.

d) Glass House: busquen integrar l'arquitectura amb la natura.