Anàlisi d'Obres d'Art: Pintura, Escultura i Arquitectura

Les tres Gràcies

Autor: Rubens, Peter Paulus
Datació: 1639
Estil: Barroc
Escola: Italiana
Tècnica: Oli
Suport: Taula; 2,21 m x 1,81 m
Localització actual: Museu del Prado, Madrid

Elements tècnics

Es tracta d’una obra amb uns colors molt vius, predomina el color carn i el blau del cel, destaquen altres gammes fosques com, per exemple, les flors. El color dels cossos s’ha aconseguit mitjançant el blau, el groc i el vermell. La lluminositat d’aquest quadre és natural, prové de la part de davant del quadre. Rubens treballa amb una pinzellada llarga no detallada minuciosament, una pinzellada molt solta, però no marcada. Les tres figures entrellaçades formen un petit cercle, de manera que una d’elles dóna l’esquena a l’espectador.

Elements formals

Les dones, de bones dimensions i en primer pla, estan o bé nues o bé cobreixen petites parts dels seus cossos amb gases. S’aprecia una gran delicadesa en el moviment de les figures femenines, sembla que estiguin a punt de començar a ballar, ja que totes tres tenen el peu dret endarrere. Al fons, es pot observar un paisatge idíl·lic, amb animals pasturant. L’escena queda emmarcada per moltes flors, un tronc d’arbre i una branca on trobem a Cupido amb el corn de l’abundància als braços.

Estil

• El corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor: A les pintures de Rubens són fàcils de reconèixer a causa de les seves figures robustes i el seu dinamisme (tot i que “Les tres gràcies” no sigui un quadre del tot dinàmic). Altres aspectes que predominen en les seves obres són el tracte del color, domina el color, la llum molt semblant a l’estil de Caravaggio, va anar a veure obres seves, feia servir el clarobscur. Presenta un cert dinamisme característic de les seves obres, i sempre intentava equilibrar la part sensual i la part intel·lectual.
• Situar l’obra en el conjunt de la Història de l'Art: Des de finals del segle XVI, la societat travessa per una profunda crisi que afecta la vida sencera de l'home europeu, es parla d'una crisi econòmica, política i social. Hi ha molta desigualtat social i guerres successives. En el retrat existeixen dos vessants: la intimista, que recull la labor quotidiana d'un personatge de la casa; aquest és el cas de Vermeer de Delft, que retrata sempre a dones fent alguna cosa dintre d'una habitació. L'altre vessant és la del retrat de grup. L'artista que millor representa aquest estil és Caravaggio, pintor italià, qui utilitzava el naturalisme tenebrista, que es conrea en el Barroc italià.

Rubens va conservar “Les Tres Gràcies” fins el dia en què va morir. Posteriorment, el rei Felip IV d’Espanya va adquirir el quadre després que la dona de Rubens volgués cremar-lo, a causa de la sensualitat pecaminosa que, segons ella, desprenia.

Context històric

El segle XVII es veu caracteritzat per una crisi universal que es va difondre en diferents nivells. A nivell social, on la societat en aquella època tenia una estructura mig feudal i mig agrària i s’hi van donar crisis demogràfiques importants. A nivell polític, on les monarquies absolutistes eren les que van controlar el poder europeu. A nivell econòmic, on va esdevenir un desequilibri entre població i recursos propi de l’estructura econòmica de la societat preindustrial, en disminuir les quantitats de metall preciós importat d’Amèrica el sistema capitalista va ser més lent i hi va haver una crisi en el comerç. A nivell cultural, sorgeix una nova tendència, el Barroc, com a conseqüència directa dels conflictes religiosos que es donen a Europa durant el segle XVII i a causa també dels processos d’assentament de les monarquies absolutistes dins els seus territoris. Les seves figures eren robustes i corpulentes inspirades en l’estil de Miquel Àngel. Altres aspectes a destacar de les seves obres és el color que recorda al tractament del color que feien a les escoles venecianes i el tractament de la llum, que està inspirat en Caravaggio. Durant la seva estada a Espanya va fer amistat amb Velázquez.

Tema i significació

El tema en què s’inspira l’obra de Rubens provenia de la mitologia grega, d’acord amb la qual les tres Gràcies: Eufrosine, Talia i Aglae, filles de Zeus i de la nimfa Eurínome, eren les deesses de l’encís, l’alegria i la bellesa. Es tracta d’un tema clàssic tractat d’una manera especial, buscant una exuberància de formes amb una sensualitat exuberant. La gràcia de la dreta s’identifica amb la primera esposa de l’artista, Isabella Brant; mentre que la de l’esquerra es creu que era Hélène Fourment, la seva segona dona. Utilitza aquest tema mitològic per representar nus femenins.

El jurament dels Horacis

Autor: David, Jacques-Louis
Datació: 1784
Estil: Neoclassicisme
Escola: Francesa
Tècnica: Oli
Suport: Tela; 3,30 m x 4,25 m
Localització actual: Museu del Louvre, París

Elements tècnics

Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors grisos, ocres i vermells, els negres del fons, contrastats amb els punts blancs a banda i banda. Quant a la pinzellada és la línia dibuixística, és a dir, hi ha un predomini de la línia i el dibuix. Pel que fa a la llum, és natural i ve de costat (esquerra) per deixar el fons i així destacar les figures en un primer terme. En referència a l’espai tridimensional, té una perspectiva lineal que ho aconsegueix amb les rajoles del terra i les rajoles de la parets.

Elements formals

• La composició està formada sobre els tres arcs que marquen com tres espais diferents i cada una forma part d'un, les figures dels homes formen com un rectangle, mentre que les dones més aviat tendeixen a ser com una forma conjunta d'un triangle, però és una observació una mica forçada. Aquí trobem dues actituds, per una banda, els homes que mostren la línia recta i per l’altra banda, les dones que mostren la línia corba.
• El ritme en aquest quadre es dona perquè les figures de l'esquerra ens condueix la mirada cap al centre, i contrasten radicalment amb les figures de la dreta. A més, el quadre té molts jocs de triangles correlatius amb les espases, arcs, homes...

Estil

• El corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor: Obra molt paradigmàtica del seu estil: el neoclassicisme, del qual té totes les característiques formals de l’estil. Per un artista en aquest moment s'està adaptant als nous moments. David era un pintor que estava per sobre de la política.
• Situar l’obra en el conjunt de la Història de l'Art: Europa a finals del segle XVII i al llarg del XVIII. El neoclàssic s'estendrà fins a principis del XIX i serà un estil identificat amb la Revolució Francesa i l'Imperi Napoleònic. Serà, doncs, un art més burgès que no pas aristocràtic. El neoclàssic es contraposa als"excesso" del rococó i del barroc i pretén retornar als ideals estètics del classicisme grec. És a dir, vol ser un art que s'expressa mitjançant formes i criteris estètics del passat. Aquesta visió tan rígida de l'art va encotillar els artistes i va provocar una disminució de la creativitat en els aspectes tècnics ja que van haver de cenyir els treballs a uns dictats formals rígids i acadèmics.

Es tracta d’un quadre d’encàrrec per Lluís XVI amb una funció tan didàctica com propagandística, és a dir, pretenia encoratjar a complir els deures envers la pàtria i a no deixar-se emportar pels sentiments. Va ser encarregada per Lluís XVI i eren uns anys en què les tensions socials de França estaven en ebullició mentre que els burgesos començaven a manifestar-se. Són anys previs a la Revolució Francesa.

Obra molt paradigmàtica del seu estil: el neoclassicisme, del qual té totes les característiques formals de l’estil.

Per un artista en aquest moment s'està adaptant als nous moments.

David era un pintor que estava per sobre de la política.

Tema i significació

El jurament dels Horacis tracta un tema històric, narrat en Ab urbe condita, de Tit Livi i que Corneille recollí a la tragèdia Horace. En el segle VII aC Roma i Alba Longa es disputaven el domini de la Itàlia central. Per dirimir quina de les dues seria la ciutat vencedora decidiren que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol: els Horacis per Roma i el Curiacis per Alba Longa. L’únic que sobrevisqué fou un dels Horacis, el qual en veure els plors de la seva germana Camil·la causats per la mort del seu promès, un dels Curiacis, la mata ja que lamentava la mort d’un enemic de Roma. David amb l’elecció d’aquest tema, El jurament dels Horacis, el que volia era imbuir en els esperits de la seva època el sentit del deure envers la pàtria, a imatge i semblança dels Horacis.

Casa Milà (La Pedrera)

Nom de l'edifici: Casa Milà (o La Pedrera)
Arquitecte: Gaudí, Antoni
Datació: 1907 – 1910
Localització: Barcelona
Estil: Modernisme
Materials utilitzats: Pedra, maó, ceràmica i ferro
Sistema constructiu: Amb materials constructius

Elements constructius

Aquest edifici, malgrat l’aspecte sigui de pedra, té l'interior de ferro, és a dir, té una ànima de ferro, la pedra ha estat folrada i es combinen amb la pedra i el maó segons la zona. La façana aquí no és un punt de suport, és com independent de l’edifici, com un mur cortina, però sense ser-ho. Està unida a l’estructura de l’edifici amb un sistema de tirants de ferro. Té una funció de tancament de l’espai. Pilars a tota la part interior, són molt d’ells irregulars, sense línia recta. Són cobertes, tendeixen a ser planes, amb formes estranyes, cobertes de tipus plaques de guix, ja que es tracta d’un edifici d’apartaments.

Elements formals

Globalment, diríem que està coronat per aquest terrat amb xemeneies, punts d’aire i caixes d’ascensor. Coberts amb unes formes escultòriques, les xemeneies tenen, la majoria, unes formes antropomòrfiques, un guerrer..., també uns tirabuixons, unes creus... Planta lliure, sense cap estructura geomètrica definida, que s’articulen enfront de dos patis. Alguns diuen que Gaudí és un precedent de l’arquitectura organicista, “La funció crea l’òrgan”. Tots els apartaments eren diferents i irregulars, els mobles dels quals havien de ser creats específicament a mà. L’edifici té planta baixa, cinc pisos (amb la principal), un soterrani i un àtic, a l'interior és rústic i construït en arc parabòlic. L’aparença exterior és de moviment, de tova, les onades d’un mar, per reduir l’efecte pesant de la pedra, el color que predomina és la pedra blanca i ferro forjat negre en les portes. Tot i així, és bastant cúbic per tant horitzontal. Inspirat en formes naturals, les baranes són branques i arbres. Amb formes naturals, absència de línia recta i predomina les formes corbes. Tot i que Gaudí no sigui modernista, sembla molt més del que mostra, modernisme català, gaudinià. Treballava molt el trencadís, sobre dels gerros i plats per enganxar-los sobre el ciment mullat. Inspiració en les formes de la natura, és l’únic punt en comú amb l’estil i després, tot el que més hi dóna són diferències entre arquitectes modernistes.

Precedent de l'arquitectura organicista i que aquí es podria fer esment a aquest estil. Màxim exponent: Frank Lloyd Wright. A mesura que passen els anys, les obres de Gaudí tendeixen a ser més expressives, alguns el consideren el precedent de l’expressionisme alemany. Es basava en el mètode funicular. La Setmana Tràgica, en el 1909.

L’assalt a la revista El Cu-Cut.

Catalanisme. Industrialització.

Funció i significació

Casa d’apartaments, habitatges particulars i funció utilitària. Arquitectura orgànica, a part de construir l’edifici perquè visquessin la família Milà, també és dedicat a Roser Segimon de Milà que a més, té inscrit “Ave Maria plena de Gràcia”. Naturalista amb homenatge a la Mare de Déu de Gràcia que finalment va ser negat.

Deien que semblava un gran pastís en la seva època, fins i tot, abans que acabés.

Els primers freds

Títol: Els primers freds
Autor: Blay, Miquel
Cronologia: 1891-1892
Escola o país: Catalunya
Estil: Realista, però també és simbolista.

Elements formals

Representa un avi amb una nena, inspirada potser en Èdip a Colonna (1882) de Dominique-Jean Hugues, en què en l’obra francesa hi trobem Èdip i la seva filla Antígona, mentre que a l’obra de Miquel Blay, són dos personatges anònims. Es tracta un grup escultòric en marbre polit i tractament del marbre, segons la figura que es tracta la noia és més insinuada que l'home, ja que ell és més precís i més detallat i sedent perquè està assegut. L’escultura té un punt de vista frontal, de volum rodó on destaca el color del marbre i una textura polida, amb formes tancades, escultura molt expressiva i estàtica, amb punts de vista formals, encara que es pot circumval·lar perquè és exempta. Les línies horitzontals són el seient on són asseguts, i verticals el vell, i diagonal per la nena. Les flors i plantes de darrere són per equilibrar l'escultura. L'home (l'avi) està lleugerament trist i abatut, amb un passat que era fort per les espatlles grosses, amb uns llavis com a punt de plorar i uns ulls perduts, la nena mirant cap amunt buscant la protecció.

Influències

Inspirat i influenciat en Èdip a Colonna (1882) de Dominique-Jean Hugues. Influència de Rodin, un Rodin primerenc, els dels acabats suavitzats al principi, apreciat en el dibuix del cap del vell, el detallisme anatòmic i la delicadesa de la nena. La cara de l’home és inspirada en la cara de Víctor Hugo de Rodin. Va ser alumne del mestre Henri Chapu, un home academicista francès, d'on es regia una sèrie de normes per limitar la creativitat i potenciar aquestes normes.

Tothom van lloar la gràcia i innovació d’aquesta obra, del qual va tenir un gran ressò. Estem en una primera fase de Blay, juvenil del qual ell no formava cap escola, però sí que podem dir que a partir d’aquesta obra ell va tenir característiques posteriors i anticipa algunes coses: modelat suau de la noia i el Blay modernista per l'acabat difuminat i suau de la noia. 1907 Grup escultòric en el Palau de la Música Catalana. Barcelona. La majoria d’artistes d’aquella època estàvem submergits en l’academicisme (Acadèmia de Belles Arts) i Blay era innovador, ja que expressa un tema nou de forma nova i entra en temes de càrrega simbòlica, en coses quotidianes, el Blay jove serà simbòlic. Actualment aquesta escultura es troba al Museu d'Art Modern, a Barcelona.

Tema i significació

Simbolista, edats de l'home i el pas del temps, el títol és degut potser als freds de la mort, de l'home gran. En aquest any concret (1892) el món oficial de l’art a Espanya està patint una moda d’obres de contingut social, sobretot de les classes populars (Sala d'Hospital de Lluís Jiménez, Vaga d'obrers a Biscaia de Cutanda, Una altra Margarita de Sorolla).

La funció d’aquesta obra era per exposar en un concurs, de Blay jove que porta aquesta escultura a l'Exposició Nacional a Madrid l’any 1892 en què hi va guanyar la primera medalla, d’alguna manera gràcies a què va tractar contingut personal. Ha nascut un nou corrent artístic el Modernisme, renovació enfront de l’academicisme.

A Catalunya el modernisme es comença a entrar al 1888 en què es troba l’Exposició Universal a Barcelona i a Espanya no hi ha massa eufòria, pèrdua de les últimes colònies espanyoles a Amèrica i la fi de la guerra de Cuba al 1898.

La Vicaria

Autor: Fortuny i Marsal, Marià
Datació: 1867 – 1870
Estil: Realisme
Tècnica: Oli
Suport: Taula; 60 cm x 94 cm
Localització actual: Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona

Elements tècnics

Oli sobre taula on trobem una gran gamma de colors, com poden ser vius, clars en el vestits, contrastat amb el fons més obscur, trobem aspectes en desús. Pel que fa a la pinzellada, és petita i meticulosa, encara que no sempre; el pintor és com un orfebre, amb uns punts molt detallistes en el quadre. Per últim, la llum és natural.

Elements formals

La composició cada vegada és més moderna, no veiem el final de l'habitació amb una sensació d’amplitud i dóna una sensació de no saber on acaba l'habitació, el punt central del quadre és el lloc on hi ha la signatura de papers i els diferents grups que trobem són:

1. Grup esquerra, confidències entre ells.
2. Vicari, nuvi i núvia (centrals).
3. Grup de convidats; on cadascú són accions independents.
4. Personatges espanyols i un home a la obscuritat.

En el terra hi ha una catifa que"separ" els grups socials, i sense això quedaria estrany.

Estil

• El corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor: Famós per la tècnica virtuosa, tan detallista, era un pintor interessat en els exteriors i en la llum i el color, molts importants per ell. Quan estudia la llum el fa de forma més lliure i no tan detallista, captar les tonalitats i les llums. Educat en els clàssics espanyols (Greco, Goya, Velázquez) i el viatge a Àfrica li va obrir molt la seva mentalitat.
• Situar l’obra en el conjunt de la Història de l'Art: L’obra de Fortuny pertany al realisme, és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d’art. Si bé, la majoria d’obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l’abstracte), el realisme prescindeix dels símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això, com a moviment autònom se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura, com en literatura.

Les característiques de la pintura realista són:

• El refús de la bellesa arquetípica.
• Plasmació naturalista i antiacadèmica, anticlàssica.
• Representació directa i realista de la societat.
• El color desplaça al dibuix i mostra les pinzellades.
• Disposició causal de les figures.
• Mostren el treball i el treballador com a nou “heroi”.

Quadre realitzat per la venda i posat en les galeries i salons per la posterior venda a particulars, funció decorativa, exposat al públic fins i tot, des de l’aparador tot vistos al carrer.

L'autor va ser format en l'escola dels natzarens, rebent grans influències de la seva estança a Roma, d’on copia als clàssics renaixentistes i barrocs, fins que reacciona per a crear el seu propi estil. La Diputació de Barcelona l'envia a Àfrica per a què prengui apunts sobre la guerra, i allà recull experiències per a pintar una de les seves obres més valuoses junt amb La Vicaria: La batalla de Tetuan. Tal i com va fer Delacroix, descobreix la llum i el color del continent africà, influència que no la deixarà de costat al futur. Un breu pas per Madrid el permet estudiar la pintura del Prado. Les composicions de grup de Velázquez i Goya seran la seva influència que van inspirar-lo per a la composició de La Vicaria, obra que va presentar a París al 1870. Fortuny treballa pel mercat europeu, en els principals països d´Europa. L'autor va ser format en l'escola dels natzarens, rebent grans influències de la seva estança a Roma, d'on copia als clàssics renaixentistes i barrocs. Tal i com va fer Delacroix, descobreix la llum i el color del continent africà influència que no la deixarà de costat al futur. Un breu pas per Madrid el permet estudiar la pintura de Velázquez i Goya seran la seva influència que van inspirar-lo per a la composició de La Vicaria.

Pintor amb grans seguidors i no hi ha cap que en destaqui.

Tema i significació

Es tracta d’una escena costumista, un casament burgès sembla ser inspirat en un dels molts de la vida de l’autor que es va casar sembla ser autobiogràfic). Enfoca el tema d’una manera moderna, un tema quotidià i és un quadre de mides petites.

Sol Ixent. Impressió

Autor: Monet, Oscar-Claude
Datació: 1872
Estil: Impressionisme
Tècnica: Oli
Suport: Tela; 48 cm x 63 cm
Localització actual: Musée Marmottan

Elements tècnics

Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem la gamma de colors rosats i blaus que formen l’atmosfera de bon matí, amb un punt més viu amb el reflex del sol que il·lumina i dóna vida al quadre aquest reflex dóna vida, la gràcia del quadre són les pinzellades vermelles que dóna vida. Quant a la pinzellada és solta, ampla i llarga. Pel que fa a la llum, és una llum natural. En referència a l’espai tridimensional, la manera de tractar la perspectiva és difuminar allò que està més llunyà, amb una simple taca defineix formes (barques, persones...).

Elements formals

• Es tracta d’una composició està formada per les 3 barques que fan un eix diagonal, es pot parlar d’un cert ordre i equilibri en les formes i els colors del sol i la barca negre ens marquen la referència del quadre.

Estil

• El corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor: Monet és un home que va viure molts anys i al final de la seva vida estava gairebé cec, fins i tot sense adonar-se’n feia pintura abstracta i ell no es donava compte d’això.
• Situar l’obra en el conjunt de la Història de l'Art: L'impressionisme és un corrent nascut a França com a evolució natural dels pintors coneguts com l'Escola de Barbizon (Georges Michel, Théodore Rousseau, Millet, Corot i Courbet) interessats en la pintura a plein air. El nom els va ser donat el 1874 per un crític d'art fent referència a una pintura de Monet que portava per títol Impressió. Sol ixent exhibida a la primera exposició dels impressionistes que es va realitzar a l'antic estudi del fotògraf Nadar, a París. La denominació tenia connotacions pejoratives. Recerca d'un llenguatge nou basat en un naturalisme extrem i subjectiu (Argullol). La representació artística no ha de deixar-se influir ni per la imaginació ni per la raó ni per les emocions. Només ha de reflectir allò que capta la retina. L'element que unifica tots els artistes del corrent és l’interès per captar el moment concret tal com el veu l'ull humà, denotant una influència de la fotografia. Ús de la teoria del color, desenvolupada per Rood i Chevreul, que divideix els colors en primaris (blau, groc i vermell) i complementaris (taronja, violeta i verd, respectivament). Chevreul desenvolupa també la teoria dels contrastos simultanis, mitjançant la qual els colors difonen una orla del color del seu complementari. Pensen en el color com a una modalitat de la llum i en la pintura com una suma de tons de llum. Desaparició del clarobscur. Les ombres es pinten amb tocs de colors complementaris al de l'objecte que la provoca. Pinten a pinzellades soltes i juxtaposades. Alguns treballen amb criteris més personals (Pinten a l'aire lliure (plein air). Autors: Manet (precursor). Van participar en la primera exposició: Monet, Renoir, Degas, Pissarro, Sisley, Cézanne, Boudin i Berthe Morisot.

Exposició de 1874 d’un estudi de fotògraf, que es deia Nadar, que era el pseudònim de Gaspard-Félix Tournachon, on es va instal·lar aquest quadre i que expressa una nova concepció artística. Primera Revolta Obrera (Comuna de París) que havia sigut derrotada i crea una crisi social, cosa que no treu que la ciència es desenvolupi amb la Segona Revolució Industrial. Després de l'invent de la fotografia es pensa i planteja el tracta de la llum i els colors perquè plasmen millor la realitat que un quadre i portaran a formular de manera científica la teoria dels colors. Chevreul va ser un dels que investiga els colors i va veure que la retina pot ser capaç d'ajuntar colors amb la distància. Els impressionistes recullen tot això i la utilització d’això en tots els seus quadres. Ens trobem en els anys en què Europa entra en la modernitat.

Influències

Les influències que rep Monet són de l’art japonès que en aquell moment es difonia per París, en el que ell agafa només els principis bàsics, no copia l’estil. També rep influència de Delacroix i d’artistes paisatgistes, principalment Turner i Constable.

Tema i significació

Es tracta d’un paisatge portuari en el que es veu la sortida del sol al bon matí, es mostra el retorn a les ciutats i, en el qual els pintors pintaren en l’aire lliure, i la ciutat com a tema.

Palau de la Música Catalana

Arquitecte: Domènech i Montaner, Lluís
Datació: 1905 – 1908
Localització: Barcelona (Catalunya)
Estil: Modernisme
Materials utilitzats: Ferro, vidre, ceràmica i maons
Sistema constructiu: Amb materials constructius

Elements constructius

Aquest edifici està suportat per una estructura de ferro, bigues i columnes, construïts amb materials industrials, antic per fora, renovat per dins. Destaca el tancament, el maó i el vidre, són els dos elements de tancament. El sostre és un precedent del mur cortina. La forma de suport és similar al gòtic, en què el pes s’aguanta en les bigues, és com una reminiscència del gòtic com a estil d’esplendor a Catalunya. En la coberta trobem volta catalana, que es fa amb maó pla i que consisteix en cobrir l'espai mitjançant una volta de maons col·locats per la part plana, és a dir, per la cara de superfície més gran que formen el llarg i el través del maó en lloc de fer-ho per qualsevol de les cares gruixudes.

Elements formals

Aquí van treballar artistes, ceramistes, escultors... més importants del seu moment, en destaquem el treball dels escultors, sobretot un jove Gargallo que treballava amb el modernisme i que va fer les escultures d´entre butaques i dos bustos. Les muses de l’escenari van ser creades per Eusebi Arnau i el mosaïcista Lluís Bru. Alta decoració, gàrgoles, flors... abundància de decoració, en un cantó hi ha un grup escultòric de Sant Jordi.

Context històric i significació

El modernisme català és un estil arquitectònic que es desenvolupa a Catalunya, i principalment a Barcelona, al llarg d'uns 30 anys, entre 1885 i 1920. Aquest moviment sorgeix del cansament de l'estètica neogòtica, neoromànica i neoclàssica de meitat del segle XIX i precedirà el racionalisme arquitectònic dels anys 20 i 30 del segle XX. Encara que és part d'un corrent general que sorgeix a tota Europa, a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, i es converteix en el modernisme probablement més desenvolupat. Catalunya és la fàbrica d’Espanya, puixança de la burgesia catalana, anys postrenaixença en la qual la burgesia catalana està en auge polític. Es tracta d’una sala de concerts, per això l’espai més important és l’escenari.

Nit estelada

Van Gogh1889LocalThe Museu of Modern Art (MoMA), de Nova York.Context històric:Finals de la segona meitat del segle XIX, la segona revolució industrial ja ha estat duta a terme. Descobriments i avenços científics i tècnics. Canvis econòmics, socials, culturals, polítics, … regressió dels valors religiosos qüestionats pels avenços tècnics...Es busquen noves maneres de concebre l’art per adaptar-lo a les necessitats de la gent del moment, que, per exemple, amb el sorgiment de la fotografia en blanc i negre es deixa enrere el Realisme per buscar un estil pictòric on la importància siguin els colors per sobre de la pinzellada.Inovacions tecnològiques que arriben a fer qüestionar els plantejaments religiosos per tant hi ha canvis en la manera de pensar de la gent, aparèixent diferents moviments i maneres de pensar com el moviment obrer. S’inicia una nova manera d’oci, on la gent es trobava en els cafès.L’autor havia de ser pastor protestant però va tenir una crisi de fe, cosa que el va fer dedicar a la pintura tot i que tenia una salut mental molt inestable que el va portar a passar temporades en un hospital psiquiàtric i al final va suïcidar-se dos mesos després de sortir del psiquiàtric, quan tornava a ser a casa del seu germà.Anàlisi formal:Tècnica: oliSuport: telaDescripció: paisatge nocturn d’un poble de la Provença amb un gran xipré en primer terme.Colors: predomini dels colors freds, blaus i verds, encara que la lluna i els estels destaquen al tenir llum càlida. (predomini dels freds però hi destaquen els càlids de la lluna, estels i llum de les cases)Predomini: predomini del color tot i que hi ha una mica de dibuix. La pinzellada és solta, dinàmica, sinuosa, pastosa i densa. Composició: Oberta i asimètrica. El quadre es pot dividir en dues meitats horitzontalment. A la part inferior hi ha la vista llunyana d’un poblet amb camps i muntanyes. La part superior, que ocupa més espai, seria la representació del cel on s’hi veuen estels i la lluna. Aquestes dues parts estan connectades per dos elements verticals com són el xipré i el campanar. Predomina la composició horitzontal trencada per elements verticals com són el xipré i el campanar que connecten les dues parts. a la part inferior hi trobem formes geomètriques bàsiques, hi predomina la línia recta i en la part superior hi predomina la línia corva, ondulada, sinuosa. Es diferencien també les dues parts perquè només a la part inferior hi trobem el dibuix.

A la part inferior hi trobem les figures cortornejades per una línia negre per separar-les ja que sinó s’ajuntarien les taques de color i no s’entendria el paisatge pintat.Profunditat: s’aconsegueix gràcies a la col·locació dels elements, el xipré en primer terme ressalta per sobre de les cases del poble que estan molt més allunyades, i molt més al fons hi trobem les muntanyes més allunyades.Moviment: podem percebre moviment a través de la pinzellada solta i ondulada que trobem sobretot a la part superior, en els estels i també en el gran xipré. Aquest moviment expressa certa angoixa, és un quadre nerviós que pot recordar-nos a la personalitat alterada del pintor, plasmada en la línia d’aquest quadre. No es percep calma sinó tot el contrari, percebem un sentiment d’energia, però és una energia intranquil·la i estressant concebuda per la manera de pintar en forma de remolins.Expressivitat: molt expressiu a partir de la línia ondulant. Expressa l'interior de l'artista. Expressa intranquil·litat...Llum: prové dels estels i de la lluna, a la part superior, i dels petits punts de llum de les finestres de les cases, a la part inferior. Podem interpretar que la llum inferior de la part superior prové de l’alba del matí, perquè es creu que l’estel més brillant del quadre és l’estel del matí, l’estel Venus.Anàlisi estilístic:Estil: Postimpressionisme.Característiques: pintar a base de taques de color, més importància del del dibuix que en els impressionistes, els colors purs no es barrejen a la paleta sinó a la retina, no es conformen representant tant sols la llum sinó que volen expressar alguna cosa més, anar més enllà i expressar els sentiments i l’expressió que tenen les coses i persones que pinten i aquest estil està a mig camí entre l’impressionisme i l’expressionismeAntecedents: l’Impressionisme i els gravats japonesos.Influències: fauvistes i a l’expressionisme.Funció i significatTema: paisatge que Van Gogh va pintar mentre estava al sanatori de Saint-Remy, on va tenir les crisis mentals més fortes. És una zona mediterrània amb xiprers, atmetllers... molt mediterrània cosa que xocava amb el paisatge natal de l’autor.  Inicia una etapa de pintura amb pinzellada molt corva on pinta sobretot paisatges i arbres.Aquest paisatge nocturn és el que veia des de la seva finestra del sanatori tot i que es creu que el va pintar de dia, i també que no és ben bé real perquè el xipré no hi era i el campanar no és típic de la zona, sinó que és típic de la seva terra natal. Incorpora aquests elements fruit de la seva imaginació.

EL DINAR CAMPESTRE Autor: Manet Cron: 1863Localització: Museu d'Orsay (París) Segona meitat del segle XIX. II revolució industrial, època de canvis, innovacions tecnològiques que provoquen que la societat també es transformi. Canvien les maneres de pensar, de viure, i es dóna menys importància a la religió o es qüestionen els principis morals i religiosos. A França encara hi ha Napoleó III, que va intentar fer un altre imperi, però no se'n va sortir i va sorgir la III república. el mateix any de la III República també comença la guerra entre França i Prússia.Descripció: En el centre hi ha una dona nua, i dos homes vestits i al darrere una altre dona amb roba interior refrescant-se al riu. Hi ha un paisatge natural envoltat d'arbres i al davant la roba de les dones i la resta del dinar. Tècnica: oli Suport: Telapredomini del color per sobre del dibuixPredomini de colors freds (gamma de verds) i neutres (el blanc del cos de la dona i els negres dels vestits dels homes) per sobre dels càlids. Els colors son plans i brillants i la pinzellada és solta i visible. Composició: s'organitza en tres plans. En el primer pla cap a l'esquerra s'hi troben els vestits i el menjar. En el segon pla hi ha la dona que mira a l'espectador amb els homes vestits. En el 3r plà hi ha la dona del riu. Aquests tres plans es poden integrar en un triangle on el punt de fuga és el tros petit del cel pintat a la part alta de la tela. Aquests personatges no tenen relació entre ells, no es miren. Tots aquests personatges estan integrats en un paisatge on domina el color verd. El pintor crea el paisatge amb diferents tonalitats de verd.Perspectiva: Té una perspectiva lineal una mica alterada. figures planes sense volum que no donen sensació de profunditat. Llum: La llum està repartida uniformement, no hi ha clarobscurs. Les obres son taques més fosques del mateix color. estil: a mig camí entre el realisme i l'impressionisme. Característiques:-pinta a l'aire lliure, pinta a base de taques, no hi ha clarobscurs, pinzellada solta, colors plans, etc. Ell no es considera impressionista però el impressionistes el consideren el seu mestre i el precursor de l'impressionisme del moment.

Antecedents: el judici de Paris de Rafael, i també es basa en el concert campestre de Ticià. Manet també va viatjar a Espanya i li va agradar molt Velázquez i el considera el mestre dels pintors de la historia. Agafa també inflñuència dels gravats japonesos. Tema: dos artistes i les seves models fent una pausa per dinar. Hi ha una teoria que diu que un és el germà de Manet (el del bastó) i l'altre, és un escultor. La dona despullada és la model preferida de Manet, que es diu Victorine Meurent. A París es feia un saló d'art oficial un cop a l'any, on els artistes exposaven les seves obres i els clients les podien veure i les compraven. Aquesta obra va ser rebutjada però es va exposar al saló dels rebutjats. Com que s’hi representava una dona nua i no era un tema mitològic, va escandalitzar bastant i també va ser criticat per la tècnica, ja que no seguia les normes academicistes.Per altre banda va haver-hi grans artistes que el van agafar com a model, innovador de l'art. Es va començar a parlar d'avantguardes (estils que tenen una durada curta però estan a primera línia de l'art en aquest moment). Funció: Aconseguir exposar-lo al saló oficial i vendre'l. També volia renovar el llenguatge pictòric, llenguatge pictòric nou fora de l’academicisme.