Anàlisi d'Obres d'Art: Gòtic, Renaixement i Cinquecento

Resurrecció de Llàtzer

Estil Italo-Gòtic

Fresc sobre mur. S'utilitzen colors molt matisats. La llum té un tractament acurat. Les figures són representades amb corporeïtat. D'altra banda, les expressions i els gestos tenen la missió de revelar l'estat d'ànim dels protagonistes.

En el grup esquerre hi ha Jesús, distingit per l'aurèola amb creu, però no per la mida. Això es deu a la nova concepció d'humanisme, on s'aprecia en gestos com sorpresa, veneració o incredulitat. Darrere es troben els deixebles i al fons, jueus que ploren la mort de Llàtzer. Llàtzer, amb la cara pàl·lida, surt de la tomba lligat de peus i amb un mocador al cap.

El paisatge situa els personatges i dota l'escena d'un efecte tridimensional. La composició no és simètrica com en altres escenes, i la disposició dels personatges crea una línia imaginària perquè l'espectador la segueixi.

L'obra la situem en el Gòtic final i ja decadent. Aquesta superació del Gòtic va donar lloc a l'Italo-Gòtic, amb Giotto com a màxim representant.

Les característiques fonamentals de l'Italo-Gòtic són: efectes espacials, la introducció del fons en forma de paisatge, l'estat d'ànim i les noves expressions. Així, les obres van guanyar naturalitat.

Significat

Llàtzer ressuscita per ordre de Jesús. Funció decorativa malgrat la temàtica religiosa.

El Matrimoni Arnolfini

Estil Gòtic Flamenc

Perfecte oli, una gran atenció per la composició simètrica, la transparència i la llum. Obra de proporcions reduïdes, gran riquesa de detalls i amb colors radiants. L'home i la dona, units per les mans, centren la composició.

Utilitza elements simbòlics com el gos (fidelitat). La transparència del mirall permet veure-ho tot reflectit en l'obra. La tècnica de l'oli fa que sigui més real i brillant, amb un detallisme més significatiu.

Veiem una gran tranquil·litat en l'obra per aquesta llum tènue que entra per la finestra, la llum que definirà l'atmosfera. Veiem una perspectiva intuïda, no científica ni matemàtica, sinó que capta la realitat per observació.

En el quadre destaquem un equilibri compositiu, una simetria exacta començant des del mirall fins a acabar en el gos. És un retrat.

El vestit de moda, amb el seu volum, fa que la figura de la dona sembli embarassada.

Jan van Eyck, com en aquesta obra, es va veure com un autor innovador. Va crear un canvi i va saber captar la profunditat psicològica en l'espai.

Miquel Àngel: El Judici Final

Capella Sixtina, Vaticà. Fresc, 1534-1541

Els seus personatges manifesten la típica terribilità o força sobrehumana, molt visible a la figura de Crist. Els nombrosos nus de descomunal mida permeten apreciar la seva preferència pel cànon, amb una musculatura molt desenvolupada, superior a la de les figures de la volta.

Composició i Color

La composició és un poc caòtica, cosa que accentua l'angoixa i la fatalitat de l'escena. Les figures s'amunteguen en un remolí, totes en primer pla, sense perspectives ni paisatge, i totes elles retorçades i desequilibrades, buscant postures inestables i forçades, enriquint el contrapposto clàssic.

Els seus colors s'oposen dràsticament a l'harmonia cromàtica del classicisme renaixentista. Són molt vius i l'acabat busca intensos contrasts de llum i ombra.

Bosco: El Jardí de les Delícies

Tríptic a l'oli, 1510-1515

Bosco, nascut prop d'Anvers. Va saber transmetre en les seves obres l'esperit inquiet i incert de l'època de transició que va viure. La seva obra tracta diferents temes obsessius com pecats, temptacions, jocs eròtics, amb figures monstruoses i amb objectes de vida pròpia.

El Jardí és un tríptic pintat a l'oli, que va ser pintat entre 1510 i 1515, època de maduresa de l'autor. Condemna la luxúria i té un significat simbòlic.

Descripció de les Taules

L'Exterior (Creació del Món)

L'exterior representa la Creació del Món. És potser el primer paisatge tractat com a tema en la història de la pintura, ja que no hi ha ni figures humanes ni animals.

La Taula Esquerra (Paradís)

A la taula esquerra es mostra la Creació d'Eva al Paradís. La figura divina acaba de crear la dona i la presenta a Adam. Hi ha un repertori zoològic (aus, peixos).

La Taula Central (El Jardí)

L'ambient bucòlic dona pas a la taula central a una orgia compositiva: el Jardí de les Delícies. Paisatge vist d'un punt alt, i al fons, elements geològics, vegetals i zoològics. Pintura complexa i enginyosa. En aquest paisatge, homes i dones blancs... es dediquen a diferents jocs, alguns dins de fruits i peixos. Ocells es transformen en humans. Finalment, trobem un llac rectilini on desemboquen els 4 rius del Paradís. Hi ha estranyes sirenes i objectes.

La Taula Dreta (Infern)

El cicle acaba amb la taula de la dreta, on l'autor es basa en el joc de llums i tenebres per descriure l'Infern. Allà purguen pecats torturats de diferents maneres. Es representen alguns pecats com l'orgull, la luxúria, la gola i l'avarícia. Tot plegat, símbol de la luxúria. El que més destaca de l'obra és el centre: un home-arbre, potser autoretrat del Bosco.

Composició i Estil

Composició: Diferents plans, profunditat de paisatge tancada i simètrica. Línies compositives verticals, horitzontals i diagonals creen dinamisme.

Estil flamenc, amb detallisme i colors, creació d'espais, però la temàtica fa que s'allunyi d'aquest estil. Precursor del surrealisme.

Miquel Àngel: La Volta de la Capella Sixtina

Cinquecento, 1508-1512. Vaticà

Els elements arquitectònics simulats aconsegueixen multiplicar els marcs de la volta i separen les diverses escenes.

Estructura i Temàtica

La franja central està dividida en nou rectangles amb escenes del Gènesi: les tres primeres sobre la Creació del Món, tres més sobre la Creació de l'Home i, les tres últimes, sobre la història de Noè.

A la volta de canó rebaixada, l'artista va dissenyar una complicada arquitectura on va incloure el desenvolupament d'històries del Gènesi, narrades des de l'extrem de l'altar fins a la porta d'entrada de la capella, en una superfície de més de cinc-cents metres quadrats. Utilització de medallons i petxines on hi ha representades històries de l'Antic Testament.

Estil

Aspecte arquitravat en volta de canó, sense perspectiva al·lusòria. Domini del dibuix i la pintura, influïda per l'escultura. Equilibri entre tensions verticals i horitzontals. Per a ell, el color és un mitjà d'expressió i el mostra com a element inestable. La corporeïtat de les obres crea clarobscur.

Ticià: Dànae

Cinquecento, Escola Veneciana. Oli

Obra de Ticià. Obra tancada amb línies compositives diagonals. Desapareix la línia i el color domina la composició.

Elements de l'Estil Venecià

• Predomini del color aplicat de forma pastosa que delimita cossos sense línies.
• Vermells i blaus intensos.
• Luxe dels detalls.
• Sensualitat dels cossos nus.
• Contrastos entre elements com el cos i els colors.