Anàlisi d'Obres d'Art: "El dinar campestre" de Manet i "El pensador" de Rodin

Edouard Manet: "El dinar campestre" (1836)

Aquesta obra, realitzada per Edouard Manet el 1836, és un oli sobre tela que oscil·la entre el realisme i l'impressionisme. La temàtica de l'escena és comunal i es desenvolupa a París. Manet va rebre una forta influència dels artistes venecians, holandesos i de Velázquez. Fascinat per Espanya, va crear obres amb temàtica espanyola. Després de la mort del seu pare, va mostrar una actitud rebel, incorporant freqüentment la figura femenina a les seves obres. Posteriorment, va començar a pintar a l'aire lliure, experimentant amb la llum i el seu impacte en els cossos, un tret distintiu de l'impressionisme.

Descripció Formal

L'obra es estructura en tres plans horitzontals superposats:

• Primer pla: Una cistella amb fruites, pa i la roba de les dones.
• Pla central: Una dona nua que mira l'espectador i dos homes vestits.
• Fons: Una altra dona en roba interior remullant-se al rierol.

Les tres escenes s'integren en un triangle compositiu, amb un punt de fuga definit per un petit tros de cel a la part superior. L'obra ha estat criticada per la disposició dels elements i la sensació d'aïllament de cada personatge. Tanmateix, amb la graduació tonal del color, Manet aconsegueix que les figures s'integrin harmoniosament en el paisatge.

Temàtica

L'obra, antigament titulada "El bany", representa una escena quotidiana. Hi apareixen el germà de l'autor amb un bastó, un escultor holandès i la seva model preferida mirant l'espectador. Al fons, una desconeguda es banya al rierol. L'obra va ser rebutjada pels salons oficials i va rebre nombroses crítiques.

Models i Influències

Manet es va centrar en dues obres clau: "El judici de París" i "El concert campestre". La influència clàssica veneciana i el barroc espanyol, amb Velázquez com a referent, són evidents. Admirat pels impressionistes, Manet va aportar significativament a la comprensió de la llum i el color en l'art modern. Va utilitzar tècniques il·lusionistes i va crear collages que van ser l'origen dels plantejaments espacials de Cézanne i el cubisme.

Auguste Rodin: "El pensador" (c. 1880-1900)

Auguste Rodin va ser un dels escultors més importants de la seva època. Els seus inicis artístics van ser difícils, ja que no va ser acceptat a l'Escola de Belles Arts. L'any 1875, va viatjar a Itàlia, on va quedar fascinat pel moviment de la musculatura en les obres clàssiques. En tornar, va aconseguir reconeixement.

Descripció

L'escultura representa un home nu, assegut sobre una roca, amb els braços, les mans i els peus descoberts. Està lleugerament inclinat, immers en una posició reflexiva.

Temàtica

"El pensador" s'ha convertit en la representació d'un personatge anònim, atrapat en les seves pròpies preocupacions. Inicialment, l'autor va concebre aquesta escultura com una imatge de Dante, el gran poeta florentí. Possiblement, la figura formava part d'un projecte més gran per a una porta monumental destinada al Museu d'Arts Decoratives de París.

L'escultura presenta una clara composició centrípeta, amb totes les parts del cos relacionant-se entre si, fent impossible inscriure-la completament dins d'un marc compositiu definit. Sorprèn el modelat de tensió de tots els músculs del cos, suggerint un esforç físic més que mental. "El pensador" presenta algunes diferències en l'acabat respecte a altres obres.

Models i Influències

L'obra de Rodin no es pot entendre sense la profunda influència de les escultures de Miquel Àngel. Aquesta influència es manifesta en la intensitat del tractament anatòmic de la musculatura i en els volums desmesurats d'algunes parts del cos. Rodin és considerat el gran renovador de l'escultura contemporània.