Anàlisi de tres obres d'art: Corbet, Manet i Van Gogh

Enterrament a Ornans Gustavo Courbet 1849-1850 Musée D'Orsay Tècnica i Suport→ Oli sobre tela Realista Les grans dimensions de la obra. ANÀLISI FORMAL Tècnica i Suport→ Oli sobre tela.

Elements plàstics: GAMMA CROMÀTICA REDUÏDA La línia→ predomini del color.

Els colors que predominen→ negre, CREA DRAMATISME, destaca el vermell, vestit de dues persones. El blanc dels clergues que creen focus de llum. i ocre, verds i grisos del paisatge.

Llum→ Intenta reproduir la llum real, tenue, llum natural de l’Alba crea clarobscurs i així dona més corporeïtat a les figures/cossos.

Composició→ Estàtica i gairebé sense acció.

Línia de l’horitzó→ Alta i predomini de línies corbes en els cossos tristos.

Fossa està al centre i envaeix l’espai de l’espectador, i fa que la composició sigui tancada. L’escena, persones ens condueixen cap al centre.

Línia de l'horitzontalitat, marcada per l'horitzontal del paisatge.

El mateix paisatge tanca la composició cap a la fossa.

Aquesta horitzontalitat es reforça amb les figures que es distribueixen de manera com un fris.

Remarcat per els personatges com un fris, aquesta horitzontalitat es trencada.

La horitzontalitat es trencada per la verticalitat del crucifix i les persones.

Agrupacions→ hi ha diferents grups, no és homogeni→ a la dreta, dones ploracossos, al centre homes al voltant de la sepultura, i a l’esquerra el grup religiós i els que porten el tàlem. Amb figures de mida real, amb un minuciós estudi dels vestits, actituds i és fidel a la realitat, tant en rostres, com a gestos i lletjo, el que va provocar el rebuig de la crítica.

Déjeuner sur l'herbe Títol→ El dinar campestre AUTOR→ Manet Crono→ 1863 Estil→ realisme Tècnica i suport→ oli sobre tela

ELEMENTS PLÀSTICS

Predomina el color, colors purs no hi ha barreja, figures gairebé planes poc modelades però detallades. El color defineix el volum.

Predomina diferents tonalitats de verd. Només amb el verd, crea l’ombra de l’arbre i la transparència del rierol.

Espai construït a partir del color, Contrast de colors, utilitza el negre i el blanc, blau i ocre, i crea contrastos cromàtics i lumínics.

Llum, natural, prové del fons, amb clarianes blavoses. No hi ha clarobscurs, no hi ha ombres (influència japonesa). Contrast lumínic gràcies als colors blancs i negres de les figures centrals. Pinzellada En zones com la panera, l’acabat es detallat i dibuixat però en d’altres la pinzellada és, solta, breu, amb taques de color.

Composició en tres plans horitzontals:

1. La panera amb fruites, pa i els vestits de les dues dones.

2. Una dona nua que mira fixament l’espectador, i dos homes vestits.

3. Una dona en roba interior remullant-se en el rierol.

Les tres escenes queden incloses en un triangle compositiu, és una composició tancada.

El punt de fuga es troba al petit tros de cel a la part alta.

Les línies dels arbres creen una forta verticalitat, que trenca l’horitzontalitat de les persones i el riu.

EL RITME-->Malgrat l’aparent unitat del grup, sembla un collage on els personatges apareixen com retallats, independents.

El quadre presenta aspectes formals que en l’època van ser molt criticats. La llum té una incidència poc natural.

Profunditat mal resolta

1. la dona que es banya sembla surar, en l’aire.

2. El nu de la dona és poc coherent.

3. Les diferents figures no semblen tenir relació entre elles.

Vincent Van Gogh, Postimpressionista 1889 Oli sobre tela

Predomina el color, tot i que hi ha dibuix en muntanyes i poble on amb línies negres fa un contorn.

Pinzellada: Corba, flamejant, dinàmica, sinuosa, vigorosa, empastada… que transmet expressivitat.

Cromatisme, color: Verd, blau, groc, taronja i blanc. El blau és el gran protagonista i el groc anula la seva força amb un gran contrast. No són colors reals, reflecteixen les emocions de VG.

Llum→ a partir del color blanc i groc, crea lluminositat en el cel, els estels, la lluna. També usa el groc en les finestres de les cases per crear llum.

Pinzellada pastosa

La tela està dividida en dues meitats:

inferior→ pinta una vista llunyana d’un poble sota unes muntanyes. Les cases són representades per línies rectes i figures geomètriques bàsiques: quadrats, rectangles i triangles.

Arbres i muntanyes→ línies corbes, segueixen paràmetres de repetició→ anul·len el dinamisme, creen sensació→ d’ordre i tranquil·litat.

superior→ destaca la brillantor dels astres del cel. 11 estels i una gran lluna., cel dinàmic, espirals irradia llum.

Les dues meitats estan unides per xiprers que trenquen verticalment la composició del quadre i per la torre del campanar del poble.

Tant els xiprers com el cel→ Apareixen 11 estels i una gran lluna→ sensació de: caos i vitalitat en l'espectador gràcies a la Pinzellada dinàmica i sinuosa.

Sensació reformada per: dos remolins que dominen el centre de l’obra i contraposen a les línies verticals que projecten els xiprers i el campanar.

Línia de l'horitzó baixa i ascendent d’esquerra a dreta.

Profunditat: El xiprer en primer pla dóna profunditat, en segon pla el poble i al fons, després, les muntanyes. El xiprer uneix les dues parts del quadre, el cel i la terra.

Ritme: vibrant, marcat per pinzellades circulars ondulants, tirabuixons, flames.

No és un paisatge real, poble d'estil holandès i el cel tampoc és el del moment

EL PENSADOR Auguste Rodin 1880-1900 impressionista/simbolista Exempta embalum rodó sedent. Multifacial amb molts punts de vista. Material i tècnica→ bronze, fosa.

Home nu assegut en una roca, el tors lleugerament inclinat endavant el cap descansa a la mà dreta, amb actitud de profunda reflexió.

Composició centrípeta/tancada cap a dins/ Els trets atòmics del personatge (cap, braços i cames) es relacionen entre si, amb formes anguloses creant diagonals en zic zac.

Coneixement de la musculatura, de la vellesa, fa un tractament anatòmic amb desproporció, extremitats exagerades.

Modelat en tensió de tots els músculs del cos com si en lloc de fer un exercici mental estigués fent un gran esforç físic.

Gran expressivitat.

L’acabat de l’obra: Els dits i les mans són les parts més treballades, amb major vitalitat.

El modelatge amb els dits de Rodin dóna la impressió d’impressió, busca reflexes de la llum que potencien els volums, amb textures rugoses.

Aquest non finito, no acabat té l’antecedent a algunes obres de Miguel Angel.

Significat i Funció

Tema simbòlic/al·legòric/metafòric. Home pensant o reflexionant sobre la vida.

En un primer moment s'entén com la imatge de Dante, autor de La divina comedia.

FORMAVA PART DEL GRAN PROJECTE QUE L’ARTISTA HAVIA IDEAT PER A UNA GRAN PORTA PER ALS MUSEUS D’ARTS DECORATIVES DE PARÍS.

El projecte es deia la porta de l’infern, mai es va acabar.

Hi ha diferents rèpliques. El pensador es va convertir en un punt de referència per altres artistes.