Anàlisi d'Obres d'Art Clàssiques: Neoclassicisme, Romanticisme, Impressionisme i Escultura

Anàlisi d'Obres d'Art Clàssiques

1. El Jurament dels Horacis: Jacques-Louis David

• Composició equilibrada amb figures integrades en l’espai arquitectònic.
• Les figures es distribueixen en tres grups dins de tres arcades.
• Claredat expositiva, pròpia del Neoclassicisme.
• Estil depurat amb domini del dibuix sobre el color.
• Modelat anatòmic acurat, recordant l’escultura clàssica.
• Colors dominants: grisos, ocres i vermells.
• Fons en colors foscos; figures en colors clars.
• El color vermell s’utilitza per equilibrar la composició, però es tracta com a color fred.
• Llum tènue que entra des de l’esquerra sense font visible.
• Composició simètrica i ordenada, que transmet autoritat i racionalitat.

2. El 3 de Maig a Madrid: Francisco de Goya

• Composició dividida en dos grups: víctimes a l’esquerra i soldats a la dreta.
• Els soldats estan alineats en diagonal i no mostren el rostre.
• La llum destaca les víctimes i deixa els soldats en penombra.
• La figura central amb els braços en creu és el focus visual principal.
• Línia alta de l’horitzó que implica l’espectador.
• Expressivitat en les actituds de les víctimes (por, terror, heroisme).
• Contraposició entre humanitat (víctimes) i deshumanització (soldats).
• Gamma cromàtica reduïda: ocre, negre, blanc, groc i vermell.
• Pinzellades llargues i obertes per potenciar el dramatisme.
• Rebutja l’heroisme neoclàssic i adopta un to més emocional i crític.

3. El Pensador: Auguste Rodin

• Escultura d’un home nu assegut, amb tors inclinat cap endavant.
• Posició centrípeta: figura tancada en si mateixa, sense relació amb l’exterior.
• Cap recolzat a la mà dreta; actitud de reflexió profunda.
• Músculs en tensió que contrasten amb la passivitat de la postura.
• Gest expressiu malgrat la immobilitat.
• Proporcions exagerades: braços, mans i peus sobredimensionats.
• Superfície amb acabat irregular (non finito).
• Influència de Miquel Àngel en l’acabat i el concepte.
• Composició compacta i equilibrada.
• Model original en guix, més tard fos en bronze.

4. Dinar Campestre: Édouard Manet

• La composició s’organitza en tres plans horitzontals superposats.
• Al primer pla hi ha objectes com fruita, pa i vestits; al centre, les figures principals; i al fons, una dona al rierol.
• Les tres escenes s’integren dins un triangle compositiu basat en la perspectiva lineal.
• El punt de fuga se situa en el tros de cel pintat a la part superior del quadre.
• Les figures estan integrades en el paisatge, com si en formessin part naturalment.
• L’efecte de representació plana es reforça amb l’ús de la gradació tonal del color.
• La llum i les ombres es representen mitjançant variacions tonals i no amb modelat clarobscur.
• La riquesa tonal del verd permet mostrar tant l’ombra dels arbres com la transparència del rierol.
• El negre i el blanc s’utilitzen com a colors predominants a les figures centrals per crear un fort contrast.
• La composició recorda un fotomuntatge modern per l’efecte de juxtaposició i la construcció visual de l’escena.

5. Sol Ixent. Impressió: Claude Monet

• Representació no convencional; abandonament del detall acadèmic.
• Pinzellades dinàmiques i soltes que creen una sensació d’esbós.
• Predomini del to blau grisenc que suggereix boira marina.
• Sol ataronjat com a focus visual i cromàtic.
• Contrast cromàtic entre blau i taronja (colors complementaris).
• Aplicació de la llei del contrast simultani de Chevreul.
• Fons nebulós amb formes gairebé imperceptibles (vaixells, fàbriques).
• Efecte de llum reflectida a l’aigua.
• Composició atmosfèrica i suggeridora, més que descriptiva.
• Visió emocional i subjectiva del paisatge.