Anàlisi d'Obres d'Art i Arquitectura Essencials del Segle XX

Guernica: Anàlisi Artística Completa

Descripció Formal

• Tipus d’obra: Pintura històrica que denuncia un fet real.
• Materials i tècnica: Oli sobre tela de gran mida (3,51 × 7,82 m).
• Llenguatge: Figuratiu, però les figures estan deformades.
• Estil: Cubista (amb formes trencades) i expressionista (amb molta emoció).
• Color: Només fa servir blanc, negre i gris (com una foto antiga).
• Llum: Llum artificial i estranya, que il·lumina les parts més doloroses.
• Dibuix: Amb línies clares i molt marcades.
• Composició: Té forma de piràmide i recorda un tríptic (dividit en tres parts).
• Espai: És gairebé pla, amb poca profunditat.
• Figures: Hi ha 6 persones i 3 animals, totes molt expressives (amb braços enlaire i boques obertes).
• Ritme: Té molt moviment i tensió.

Temàtica i Simbolisme

Representa el bombardeig de Guernica (26 d’abril de 1937), el primer atac aeri contra civils (dones, nens i gent gran). El govern republicà va encarregar el quadre a Picasso per a l’Exposició de París de 1937.

Figures i Símbols Clau:

• Dona amb el fill mort: dolor i impotència.
• Brau: força, brutalitat o resistència del poble.
• Ocell atrapat: pau perduda.
• Cavall amb llança: crida de dolor, poble que pateix.
• Soldat mort: flor i espasa trencada → esperança i derrota.
• Dona que fuig: refugiats.
• Dona amb flames: dolor físic i fugida del foc.
• Dona amb quinqué: busca la veritat.
• Llum del sostre: llum falsa, manipulació de la informació.

Significats i Funció

Denúncia del patiment civil en qualsevol guerra. No hi ha armes ni avions: només víctimes. Totes les figures simbolitzen dolor, por i destrucció. És un crit contra totes les guerres.

• Funció original: Denúncia i suport a la República.
• Funció actual: Símbol universal contra la guerra i en favor de la pau.

Models i Influències

• La composició s’inspira en un frontó grec.
• El caos de les figures recorda quadres com El rai de la Medusa o La matança de Quíos.
• La dona amb el llum està inspirada en La matança dels innocents de Guido Reni.

Importància i Repercussió:

• És un dels quadres més famosos del segle XX.
• S’ha convertit en un símbol de pau i contra la violència.

Kandinsky: Composició IV

Descripció Formal

• Tipus: Pintura abstracta (no mostra coses reals de manera directa).
• Material i tècnica: Oli sobre tela.
• Forma: Hi ha algunes formes que fan pensar en genets i un castell. La part esquerra és més caòtica, amb línies trencades. La part dreta és més calmada, amb figures més definides. S’hi veuen colors vius: blau, groc, vermell i verd. La pinzellada és ràpida i forta a l’esquerra, i més suau a la dreta. No hi ha llum ni espai com en una escena real. És molt expressiva i transmet emocions.
• Estil: Abstracte. Vol fer sentir emocions a través dels colors i les formes.

Temàtica i Significat

• Tema: No té un significat clar ni explica una història. Kandinsky vol que qui la miri senti els colors i les formes, no que intenti entendre què representa.
• Significat: Vol parlar directament a l’ànima, no només a la vista. És una “Composició”: expressa emocions internes i està pensada amb intenció.
• Funció: Fer sentir emocions, no explicar una cosa concreta.

Models i Influències

• Influències: La música, sobretot Wagner i el seu “leitmotiv” (una melodia amb emoció pròpia).
• Importància: Kandinsky és un dels primers pintors abstractes. Va influir artistes com Pollock i Kline.

Boccioni: Formes Úniques de Continuïtat en l'Espai

Descripció Formal

• Tipus: Escultura exempta (es pot mirar des de tots els costats).
• Material: Bronze amb una superfície brillant i polida.
• Forma: Representa un cos humà en moviment. Les formes estan superposades, com si fos una pel·lícula amb moltes imatges una sobre l’altra. Té formes geomètriques amb línies marcades. És una composició oberta, sembla que s’estén cap a fora. Els peus toquen dues bases quadrades, que fan que sembli lleugera.
• Estil futurista: Vol mostrar moviment i força. Fa servir formes modernes i plenes d’energia. Trenca amb l’art tradicional.

Temàtica i Significat

• Tema: Una figura humana caminant amb força. Mostra com es mou el cos per dins i per fora.
• Significat: Abans, simbolitzava l’energia i la força humana; alguns pensaven que era el “superhome”. Ara, representa el moviment i la llibertat.
• Funció: Expressar idees del futurisme i artístiques.

Models i Influències

• Influències: Llum elèctrica (reflexos sobre el metall) i fotografies que capturen el cos en moviment.
• Importància: És una escultura molt destacada del futurisme. Va influenciar altres artistes, com Marcel Duchamp.

Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann (Fallingwater)

Descripció Formal

• Entorn i integració urbanística: Totalment integrada a la natura, envoltada d’arbres, roques i una cascada. Els voladissos segueixen la forma del paisatge.
• Planta: Té tres plantes amb una distribució lliure. S’adapta a cada espai segons calgui.
• Alçat: Combina parets verticals de pedra amb voladissos horitzontals de formigó. Les parts de l’edifici estan desplaçades.
• Sistema de coberta: Té terrasses planes que també fan de sostre.
• Façana: No és simètrica. Barreja pedra i formigó amb grans finestrals de vidre.
• Decoració: No té decoració afegida. Els materials naturals ja decoren l’espai.
• Característiques de l’estil: Estil organicista, que busca unir l’arquitectura amb la natura i fer-la funcional.

Funció, Contingut i Significat

• Funció original i evolució: Casa unifamiliar, dissenyada per viure envoltat de natura però amb comoditats modernes.
• Significats adquirits amb el temps: És un exemple molt important d’arquitectura orgànica i molt valorat actualment.
• Reconstruccions i restauracions: No s’hi esmenta cap reconstrucció o restauració.

Models i Influències

• Influències rebudes i models: Rep influència del funcionalisme i de l’arquitectura japonesa. Wright és el creador de la idea d’arquitectura orgànica.
• Repercussió en el temps: Va inspirar arquitectes com Alvar Aalto, que també uneix natura i funcionalitat.

Gaudí: Casa Milà (La Pedrera)

Descripció Formal

L’edifici té una estructura ondulant i orgànica, amb una façana de pedra que sembla esculpida per la natura. Les balconades de ferro forjat, dissenyades per Josep Maria Jujol, tenen formes corbes i abstractes. L’interior segueix el mateix llenguatge orgànic, amb espais diàfans i sense línies rectes. La coberta és un dels elements més singulars, amb xemeneies escultòriques, conegudes com els guerrers de pedra, que tenen formes antropomòrfiques i simbòliques. Gaudí va dissenyar l’edifici amb criteris innovadors, utilitzant una estructura autosostenible amb murs de càrrega i columnes, eliminant parets mestres.

Temàtica i Simbolisme

Casa Milà reflecteix la visió arquitectònica de Gaudí basada en la natura com a font d’inspiració. La façana recorda les formes de les roques erosionades per l’aigua i el vent, d’aquí el sobrenom de La Pedrera. L’ús de la llum, la ventilació natural i la funcionalitat de l’espai mostren la seva preocupació per l’harmonia entre arquitectura i natura.

Models i Influències

Fortament influenciat per la natura, Gaudí es va inspirar en formes orgàniques per desenvolupar la seva arquitectura. Relació amb el modernisme català, però amb una interpretació més lliure i personal. Ús de tècniques gòtiques i islàmiques, adaptades a la seva pròpia concepció arquitectònica. Casa Milà representa la culminació del seu estil, anticipant elements que es veuran en la Sagrada Família.

Rodin: El Pensador

Descripció Formal

L’escultura representa un home nu, amb els braços, mans i peus sobredimensionats, assegut sobre una roca i amb el cos inclinat cap endavant. Adopta una actitud de reflexió profunda, amb el colze recolzat sobre la cuixa i el puny dret sota la barbeta. Té una composició que atreu, és a dir, cap endins, desvinculant-se de l’entorn exterior. La musculatura està tractada amb tensió, com si l’exercici mental fos un esforç físic exigent. Presenta un acabat non finito (‘no acabat’), similar a les escultures inacabades de Miquel Àngel.

Temàtica i Context

L’escultura representa un personatge anònim capficat en les seves preocupacions. Inicialment, Rodin la va concebre com una imatge de Dant, el poeta de La Divina Comèdia, que reflexiona sobre l’infern. Formava part del gran projecte inacabat La Porta de l’Infern, inspirat en La Divina Comèdia i destinat al Museu de les Arts Decoratives de París.

Models i Influències

Influència de Miquel Àngel, especialment en la musculatura marcada i els volums sobredimensionats. Rodin és considerat el gran renovador de l’escultura contemporània. El seu ús del modelatge expressiu i les formes arrodonides va influir en l’escultura modernista i del segle XX.

Goya: Els Afusellaments del 3 de Maig

Descripció Formal

La composició es divideix en dos grups: A l’esquerra, els condemnats a mort, amb expressions de por, resignació i desesperació. A la dreta, l’escamot d’afusellament, soldats amb la cara oculta, impersonals i implacables. La il·luminació centra l’atenció en l’home de la camisa blanca, amb els braços aixecats en un gest de sacrifici i martiri. La paleta de colors utilitza tons terrosos, ocres i negres, reforçant el dramatisme i la brutalitat de l’escena. La línia de l’horitzó és baixa, donant protagonisme a les figures i augmentant la sensació de tensió. L’obra trenca amb la composició clàssica: el moviment, els escorços violents i la intensitat expressiva anticipen el romanticisme.

Temàtica i Significat

L’obra representa l’afusellament de civils madrilenys la nit del 3 de maig de 1808 per les tropes napoleòniques, després de la revolta del dia anterior contra l’ocupació francesa. És una denúncia de la violència i la repressió de la guerra, sense idealització ni heroisme, mostrant el patiment humà. La figura central amb els braços oberts recorda una crucifixió, convertint-lo en símbol de martiri i innocència. La presència de religiosos entre els executats reforça la càrrega simbòlica de l’escena.

Models i Influències

Inspiració en la sèrie de gravats Els desastres de la guerra de Goya (1810-1812), amb la mateixa temàtica de violència i horror. Influència del clarobscur barroc i la dramatització pròpia de Rembrandt i Caravaggio. Es distancia del neoclassicisme dominant, allunyant-se de l’heroisme de David (El jurament dels Horacis). Aquesta obra influirà en pintors posteriors com Édouard Manet (L’afusellament de Maximilià, 1863) i Pablo Picasso (Guernica, 1937), per la seva denúncia visual de la brutalitat de la guerra.

David: El Jurament dels Horacis

Descripció Formal

Composició equilibrada amb integració de figures en l'espai arquitectònic. Cada figura està assignada a un espai clarament delimitat, seguint la claredat expositiva neoclàssica. Domini del dibuix per sobre del color, amb un modelatge anatòmic perfecte i línies precises. Cromatisme amb tons grisos, ocres i verdosos. Contrast entre colors foscos de fons i clars de les figures. Il·luminació suau i tènue sense focus lumínic visible.

Temàtica i Significat

Inspiració en la tragèdia literària dels Horacis, basada en Història de Roma de Titus Livi. Exaltació de valors com l'autosacrifici i l'heroisme a través dels Horacis. Escena principal: els germans Horacis jurant lluitar fins a la mort contra els germans Curiacis per defensar Roma. Segona part de l'escena: lamentació de les dones, en especial Sabina (casada amb un Curiaci) i Camila (germana dels Horacis, promesa d'un Curiaci).

Models i Influències

Inspiració en la cultura clàssica de Grècia i Roma, eix central del neoclassicisme de David. Influència de Rafael i Poussin per la composició equilibrada. Influència de Caravaggio en el tractament de la llum.

Monet: Impressió, Sol Ixent

Descripció Formal

Monet prescindeix dels criteris convencionals de representació acadèmica i opta per una pintura basada en emocions i percepcions immediates. L’obra es caracteritza per pinzellades brillants i dinàmiques que suggereixen esbossos espontanis. Predomina el blau grisenc de l’aigua i el cel, contrastant amb el taronja del sol i el seu reflex, aplicant la llei del contrast simultani d'Eugène Chevreul. A l’escena s’intueixen elements com pals de vaixells, fàbriques i una petita roda taronja que representa el sol, il·luminant les aigües marítimes.

Temàtica i Context

L'obra mostra una vista plàcida del port de Le Havre, lloc on Monet va passar la seva joventut. El tema central és la plasmació dels reflexos de la llum sobre l’aigua, un element molt recurrent en la seva obra. Monet busca captar la influència de l’atmosfera en la natura, explorant la relació entre la llum, el color i la percepció visual. L’obra va ser presentada el 1874 a l’exposició que va donar nom al moviment impressionista, després de ser criticada pel dramaturg Louis Leroy.

Models i Influències

Monet rep la influència de l’Escola de Barbizon i de William Turner. De l'Escola de Barbizon, adopta la pintura a l’aire lliure (plein air), i de Turner, la voluntat de captar la vaporositat atmosfèrica i les variacions lumíniques. Amb aquest quadre, Monet trenca amb el sistema perceptiu i representatiu tradicional, establint la base per les revolucions postimpressionistes i avantguardistes.

Mies van der Rohe: Pavelló Alemany de Barcelona

Descripció Formal

• Entorn i integració urbanística: Està dins del recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929), en una zona tranquil·la perquè no desentoni amb els edificis antics.
• Planta: Espais oberts i sense parets. Té un estany gran a l’esquerra i un pati petit amb una escultura a la dreta.
• Alçat: Edifici situat sobre una base de pedra travertí amb una escala petita. Té formes planes i horitzontals.
• Sistema de coberta: Té una coberta plana, aguantada només per 8 pilars metàl·lics. Els murs no suporten el pes.
• Façana: És de vidre i marbre, molt oberta. Es pot veure l’interior des de fora i l’edifici es reflecteix a l’aigua dels estanys.
• Decoració: Té poca decoració: la cadira Barcelona, una catifa negra, una cortina vermella i un mur d’ònix daurat. Aquests elements representen la bandera d’Alemanya.
• Característiques de l’estil: Estil funcionalista, amb espais senzills, moderns i útils.

Funció, Contingut i Significat

• Funció original i evolució: Va ser el pavelló d’Alemanya a l’Exposició de 1929. Es va desmuntar i tornar a construir igual el 1986.
• Significats adquirits amb el temps: És un exemple important de l’arquitectura moderna.
• Reconstruccions i restauracions: Es va reconstruir fidelment el 1986.

Models i Influències

• Influències rebudes i models: Segueix el funcionalisme i està inspirat en Gropius i Le Corbusier.
• Utilitza: planta lliure, pilars, coberta plana, finestrals llargs i façana lliure.
• Repercussió en el temps: Ha influenciat molts arquitectes moderns.