Anàlisi d'Obres d'Art i Arquitectura Clau del Segle XX

Interior Holandès I

Context històric

Als anys 20 hi havia el període d'entreguerres. Quan Miró va pintar aquest quadre encara no s'havia produït el Crac del 29. A Espanya hi havia la dictadura de Primo de Rivera i a Barcelona es preparava l'Exposició Universal del 1929.

Surrealisme

Moviment d'art i literatura que va sorgir a França. André Breton va ser el principal teòric del surrealisme i es va inspirar en les teories de Freud sobre l'inconscient i en relació amb els somnis. Va ser un moviment estètic molt estès i relacionat amb la Primera i la Segona Guerra Mundial. També es va escampar per tot Europa i els EUA. El surrealisme també va comportar, més tard, el cubisme i l'art abstracte com a moviments alternatius.

Alguns artistes (Miró) utilitzaven tècniques espontànies i altres (Dalí) pintaven amb un estil detallista.

Miró era un pintor influenciat pel fauvisme, el cubisme i el dadaisme. Miró seguia el principi de pintar d'una manera que la ment no fos controlada, sense el control de la lògica i la raó.

Característiques

És la primera tela d'una sèrie de Miró que va pintar després de visitar Holanda. Mostra el seu llenguatge particular de signes i formes, i és una obra que fa referència a la pintura de Sorgh.

Composició

Igual que la del quadre de Sorgh, composició diagonal i circular.

Eix central

Personatge masculí que toca el llaüt. A partir d'aquesta figura principal, al voltant hi ha el gos, el gat, la taula, la dona, la finestra amb paisatge i altres formes secundàries (que seria el tercer pla).

Colors

Juga amb els colors: tonalitats càlides (groc, vermell, marró) per als objectes que s'apropen més a l'espectador i tonalitats fredes (verds, blaus) que els allunyen. Aquest joc de colors permet crear una certa profunditat.

Miró utilitzava formes orgàniques, taques de color, elements naturals i abstractes. En el cromatisme destaquen els colors primaris, el blanc i el negre.

El quadre transmet també dinamisme i és alegre (automatisme surrealista).

Iconografia

Influència de Kandinsky. Obra pictòrica de Miró molt personal. A favor de l'automatisme (expressió lliure, sense control de la ment, ràpida, no raó).

La persistència de la memòria (1931)

Context històric

A Espanya hi havia el final de la dictadura de Primo de Rivera i l'inici de la II República, període curt però d'inquietuds.

Surrealisme (Dalí)

Dalí seguia la teoria surrealista de l'automatisme (expressió lliure). Dalí va anar a Itàlia i, més tard, per les seves idees polítiques, Breton el va expulsar del grup surrealista i es va traslladar als EUA. Aquest quadre concret correspon a l'etapa del principi de la seva relació amb Gala i, més tard, aquesta mateixa va ser reinterpretada.

Característiques

Temàtica

Onírica. Representa el paisatge de Portlligat. Apareixen les roques del Cap de Creus. Hi trobem tres rellotges tous i un de rígid.

Un rellotge tou penja d'una branca, l'altre del moble de l'esquerra del quadre i l'últim sobre el suposat autoretrat de Dalí que hi ha al centre.

L'únic rellotge rígid està situat cap per avall i contrasta amb els tous.

Composició

Composició en diagonal d'esquerra a dreta. Gran equilibri de la zona dels rellotges i del paisatge, en gran part per la llum.

Aquestes línies diagonals ens orienten a l'hora de veure el quadre (des del rellotge de la branca, cap a les roques il·luminades i després als altres rellotges).

Dibuix

El dibuix té una gran importància en el quadre. Utilitza línies pures, objectes amb un gran detallisme però amb dimensions no reals (rellotge, branca).

Llum

La llum té un gran paper en el quadre: llum brillant que crea ombres i un ambient crepuscular, una part tenebrista i l'altra molt il·luminada al fons.

Color

El color és ric i variat, i hi predominen els tons freds que contrasten amb els càlids. Dinamisme.

Iconografia

Dalí mostra la seva imaginació, obsessions. Fa referència al concepte del temps i la preocupació de controlar el temps, també la immortalitat.

Els rellotges marquen una hora diferent (temps = concepte relatiu). Els rellotges tous estan inspirats en un formatge.

La mosca és un símbol de putrefacció (trauma d'infantesa).

Guernica (1937)

Cubista i expressionista. Tècnica d'oli sobre tela. Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, Madrid.

Context històric

Durant la II República, el govern espanyol va encarregar a Picasso una gran obra per a l'Exposició Internacional de París (1937), i va ser aquesta. Picasso va començar la seva obra l'1 de maig amb la intenció de denunciar al món l'atac aeri de les forces feixistes de l'exèrcit nazi.

Picasso

Picasso va ser pintor, gravador, ceramista i escultor. Va viure a Barcelona i París (a partir d'on es va guiar per diverses influències).

Picasso va començar amb una època rosa, on el color que dominava les seves obres era el rosa, i l'altra etapa va ser l'època blava.

Més tard va començar a practicar amb el cubisme, les característiques del qual també es veuen reflectides en el Guernica.

Picasso també va crear les seves obres com a propaganda i símbol contra la guerra.

Característiques

Temàtica

Quadre de denúncia política.

Composició

Aparentment ens mostra un caos que després podem veure ordenadament en una piràmide (vèrtex superior situat al centre de la part superior del quadre i eixos verticals situats als extrems del quadre).

Figures

S'hi pot trobar una dona que entra per la finestra. Dintre de la piràmide s'hi pot observar un cavall amb una llança clavada al costat, una dona gairebé nua que fuig i un soldat ferit.

A l'esquerra del quadre hi ha un toro, un ocell, i a la part dreta una dona amb els braços aixecats atrapada en un incendi.

Picasso ens mostra l'horror de la guerra a través del cubisme i l'expressionisme amb les seves formes i expressió.

Llum i color

Llum artificial i irreal, llum marcada per la geometria i les seves formes cubistes.

Gamma cromàtica

Blanc, gris, negre.

Iconografia

• Dona amb braços aixecats: dolor físic.
• Dona que corre: persecucions.
• Soldat ferit: les dues Espanyes.
• Cavall: noblesa del poble.
• Toro: Espanya.
• Ocell: colom de la pau.
• Dona que aguanta en braços el fill: dolor, impotència.

Picasso rep influència de la cultura europea.

Número 1 (1948) - Jackson Pollock

Pintura sobre tela de Jackson Pollock. És de 1948 i pertany a l'expressionisme abstracte. Tècnica de l'oli, esmalt i pintura d'alumini.

Context

S'acaba la Segona Guerra Mundial i dona pas a la Guerra Freda. El món està dirigit pels EUA i l'URSS. Europa perd protagonisme cultural perquè el substitueixen els EUA.

Antecedents de l'expressionisme

Un precedent de l'expressionisme del segle XX fou Goya amb les seves Pintures Negres. Munch, amb El Crit, va iniciar l'estil que es caracteritza per l'expressió de les emocions i sentiments.

Més endavant, l'expressionisme no és figuratiu. Kandinsky va ser el pintor i teòric de l'expressionisme abstracte.

Jackson Pollock

Pollock va ser la figura més destacada d'aquest moviment, encara que els seus inicis pictòrics eren figuratius.

Influenciat pels pintors Orozco, Rivera i Siqueiros, i també pel surrealisme.

A partir de 1945 va pintar abstractament, i l'estil de "degoteig i esquitx" (dripping) el va fer famós.

La seva vida desgraciada (va ser alcohòlic) i la seva mort en un accident de cotxe van contribuir a crear-ne l'aurèola llegendària.

Característiques

Resulta innovadora compositivament perquè l'artista ocupa tot l'espai.

Molts entramats lineals, que es van formant pel regalim de diferents colors, s'estenen per tota la superfície de la tela.

No hi ha cap centre d'atenció principal i no es té cap punt de referència. Això representa una ruptura amb tot l'anterior, ja que l'espectador sempre havia tingut un punt de referència des del qual podia començar a analitzar l'obra.

El color tampoc segueix les lleis tradicionals.

L'únic objectiu és el desig de pintar en estat pur. Tampoc hi ha sensació de profunditat des de cap tipus de perspectiva cromàtica, sinó per la superposició de les capes de pintura. Dominem els colors ocres, negres i el blanc.

Iconografia (Tècnica)

No pintava amb cap pinzell, sinó que deixava degotar la pintura de la llauna o amb pals i ganivets.

Aquesta action painting era comuna a les teories surrealistes de l'automatisme, que tant els artistes com els crítics consideraven que donava lloc a l'expressió dels estats d'ànim inconscients de l'artista.

La concepció de la seva pintura no tenia cap relació amb la forma o la mida de la tela; podia ser que tallés l'obra molts cops per adaptar-la a la imatge.

També va introduir una nova forma d'espai pictòric: els signes cal·ligràfics, pintats o gargotejats.

Que aquesta obra s'anomeni "Número" com a títol reforça el caràcter abstracte, perquè l'espectador no sap què vol expressar en aquest format i, per tant, s'ha d'afrontar a la seva pintura sense cap significat emocional de l'autor.

Nit de Lluna (1935) - Leandre Cristòfol

Escultura de Leandre Cristòfol, 1935, surrealista. Materials: fusta, vidre. Tècnica: combinant aquests materials en un efecte compositiu de caràcter subjectiu. Es troba a Lleida i també al MNAC de Barcelona (còpia).

Context històric

Europa i Espanya vivien uns moments difícils. Dos anys abans, Hitler s'havia proclamat canceller d'Alemanya, i a Espanya hi havia la II República.

El govern estava dirigit per la dreta, encara que més tard, el 1936, va guanyar les eleccions el Front Popular.

Noves Avantguardes

Europa vivia una etapa on s'ajuntaven diversos estils que rebien el nom de Noves Avantguardes, que van sorgir a França i Alemanya.

Diversos moviments artístics: fauvisme, expressionisme, cubisme, abstracció, surrealisme...

Leandre Cristòfol

Fill d'una família de pagesos de Lleida, va fer diverses exposicions individuals i col·lectives.

Cristòfol va ser comparat amb Miró pel surrealisme de l'automatisme.

Característiques

Temàtica

És una obra on mostra el món inconscient del mateix autor. Cristòfol volia mostrar un record, i aquesta obra es va donar a entendre com una obra surrealista.

Efecte tridimensional de l'escultura.

Descripció

És una peça escultòrica representada amb tres elements de fusta: un ou, un fus de filar i una peça circular de color blau que fa com de peu de l'escultura. Això està a l'interior d'una vitrina de color negre i amb una porta de vidre.

Eix de simetria diagonal (per la posició del fus) i la llum natural de l'obra a través del color.

La combinació dels colors i la posició dels objectes en aquest espai marca equilibri i atemporalitat. La diagonal mostra moviment i es mostra també un contrast de textures.

Iconografia

Cristòfol amb aquesta obra volia reflectir un record dels pares i de la infància. D'aquí també el títol de l'obra, que feia referència a les nits de la Noguera Pallaresa.

La seva funció és decorativa i lúdica.

Aquesta escultura forma part de les Primeres Avantguardes Artístiques.

Casa Kaufmann o Casa de la Cascada (1935-1937)

Frank Lloyd Wright, entre els anys 1935-1937. Feta segons l'organicisme. Materials industrials: pedra, vidre, alumini i formigó armat. EUA.

Context històric

Construcció feta en plena crisi del Crac del 29, que va afectar Europa i els EUA i va comportar la radicalització social que va caracteritzar Europa i va ser una de les causes de la Segona Guerra Mundial.

Arquitectura del segle XX

L'arquitectura del segle XX representa una ruptura radical amb l'arquitectura d'èpoques anteriors.

La revolució siderúrgica del segle XIX va permetre la incorporació de nous materials que van alleugerir les estructures i garantien la il·luminació a través de finestrals.

Moviments arquitectònics

Primera meitat del segle XX: modernisme, racionalisme i organicisme.

El modernisme combinava la innovació amb la tradició artesanal. A principis de segle, el racionalisme de la Bauhaus europea estava present i va impulsar en les seves construccions la simplicitat de formes i un retorn als volums elementals. Als EUA hi havia noves tendències.

Frank Lloyd Wright i l'Organicisme

Frank Lloyd Wright fou el principal representant de l'arquitectura organicista. Partia del racionalisme i de les arquitectures japoneses. Tenia en compte també que l'edifici derivés del propi entorn natural (harmonia entre construcció i entorn).

Característiques

És una vivenda unifamiliar.

Estructura

Clarament hi apareixen els principis organicistes: harmonia amb l'entorn, manca d'ornamentació i mobiliari senzill.

La casa té tres plantes i es construeix a partir d'una composició geomètrica de plans verticals de pedra que s'oposen als plans horitzontals de formigó. Construcció que forma un gran contrast entre l'horitzontalitat construïda i la verticalitat natural.

L'eix central i vertical de l'edifici és la xemeneia de pedra rústica, que apareix com sorgida de la roca natural.

La compositiva del conjunt crea l'encreuament de volums, la manera de mostrar l'edifici de l'interior cap a l'exterior i la integració de l'edifici al seu entorn natural.

Interior

Cada planta té una disposició lliure (espais que s'adapten a cada necessitat concreta de cada zona). S'introdueix el concepte de confort, on l'espai està creat per a una gran comoditat. Innovació de l'aire condicionat i la calefacció.

Ús del vidre a tots els angles. Tots els espais interiors s'estenen al llarg de les balconades cap al paisatge.

Murs de formigó aplacats de pedra natural i arrebossats, que combinen amb fusteria d'alumini i grans finestrals.

Iconografia (Influències)

La fusió d'organicisme i funcionalisme també va ser utilitzada per Alvar Aalto, on mostra la integració de l'arquitectura en la natura i l'ús de llum natural.