Anàlisi d'Obres Arquitectòniques i Pictòriques: Bizantí, Romànic i Gòtic

Anàlisi d'Obres Arquitectòniques i Pictòriques

Santa Sofia de Constantinoble

Documentació general:

Temple cristià construït entre el 532 i el 537 d.C. per Antemi de Tralles i Isidor de Milet. Ubicat a Istanbul (antiga Constantinoble). Construït amb marbre, pedra i maó. Sistema constructiu de volta. Elements de suport: murs, pilars i columnes. Elements sustentats: cúpula, arcs i voltes.

Anàlisi formal:

Interior: Planta basilical amb un sentit simbòlic que representa el camí de salvació. Planta rectangular amb tres naus, absis i atri. Iconòstasi a la nau central. Dos pisos amb arcs de mig punt sobre columnes que separen la nau central de les laterals. Horror vacui. Cúpula amb petxines. Eix est-oest i nord-sud amb murs de contenció que aguanten l'estructura. Exterior: Complex i contundent. Línies importants de contraforts. Elements no constructius: pintures. Estil bizantí: planta en parts, horror vacui, exterior pobre i interior luxós.

Interpretació: Impulsada per Justinià. Funció religiosa i política, ja que s'hi celebraven actes públics. Marc de tres influències: clàssica (elements constructius), cristiana (església) i oriental (decoració).

Mosaics de Monreale

Documentació general:

Mosaics de la catedral de Monreale, Sicília. Autor desconegut. Datats del 1174. Tècnica de l'opus tesselatum a l'absis.

Anàlisi formal:

Composició típica medieval. Jeràrquica. Sense perspectiva i amb volums senzills. Línia negra gruixuda i ús de molts colors. Tractament de les figures que perd naturalisme (no hi ha voluntat de mimesi) i representen símbols. Poc moviment i expressió. Estil bizantí: antinaturalista, sense perspectiva, composició per registres i simetria.

Interpretació: Tema religiós. Primer nivell amb cortinatges, segon amb sants, tercer amb àngels, la Mare de Déu i els apòstols. A la part superior, el Pantocràtor i Guillem II. Funció decorativa, religiosa i moral. Marc de tres influències: clàssica (tècnica del mosaic), cristiana (iconografia) i oriental (ús dels colors).

Sant Vicenç de Cardona

Documentació general:

Església construïda al segle XI. Autor desconegut. Ubicada a Cardona. Construïda amb pedra. Sistema constructiu de volta. Elements de suport: murs i pilars. Elements sustentats: arc de mig punt, volta de canó i d'aresta, i cúpula petita.

Anàlisi formal:

Interior: Planta basilical amb un petit transsepte. Parts: 1) atri, 2) església amb tres naus dividides per pilars, 3) transsepte amb creuer on es creuen el transsepte i la nau central, 4) presbiteri amb tres absis. Funcional. Poca il·luminació per la falta de finestres. Nau central més il·luminada amb finestres més grans. Volta de canó massissa amb arcs faixons que la suporten i porten el pes als pilars gruixuts. Naus separades per arcs de mig punt que descansen sobre pilars. Naus laterals més baixes cobertes amb volta d'aresta. Al transsepte hi ha escales que baixen a la cripta i, sobre les escales, una cúpula. Davant de les escales, l'altar. Exterior: Restaurat respectant l'aspecte original. Predomini del massís sobre el buit. Poques finestres que li donen un aspecte compacte. L'exterior reflecteix l'interior. Cimbori poligonal que cobreix la cúpula. Exterior senzill. Elements no constructius: alguns perduts com els murals, però se'n conserven altres com els arcs cecs. Dos arcs cecs a les bandes lombardes. Estil: arquitectura romànica catalana: arcs de mig punt, voltes de canó, edifici massís, poca decoració. Catalana: dimensions mitjanes, arcs cecs i bandes lombardes.

Interpretació: Impulsada pel comte Bermon de Dosana i els vescomtes d'Erivall. Funció religiosa. Marc: a causa de la guerra amb els musulmans van obtenir diners per construir-la. La religió era molt important. Art propi de la societat feudal. Món rural, situada sobre un turó apartat de la ciutat. Resumeix l'estil de l'època romànica.

Mesquita de Còrdova

Documentació general:

Mesquita islàmica construïda entre el 785 i el 988 d.C. en diverses fases per Abd-al-Rahman I, al-Hakam II i al-Mansur. Arquitecte desconegut. Ubicada a Còrdova. Construïda amb marbre, fusta, etc. Sistema constructiu de volta. Elements de suport: columnes, murs i pilars. Elements sustentats: arcs i cúpules.

Anàlisi formal:

Interior: Funcional. Planta rectangular. Hipostila. Part coberta (Haram) i descoberta (Sahn). 19 arcs de ferradura que corresponen a 19 naus. Columnes a l'interior que aguanten arcs de ferradura i de mig punt. Maqsura: luxosa, amb varietat d'arcs, més llum i una minicúpula. Mihrab: part sagrada. Espai poligonal amb una volta de nervis entrecreuats i una cúpula. Porta amb arc de ferradura decorada. Exterior: Horitzontal amb línies rectes. Compacte, amb murs que alternen portes i contraforts. Elements no constructius: decoració vegetal, cal·ligràfica i geomètrica. Estil: arquitectura islàmica per la planta, les parts i la decoració. No gaire alt.

Interpretació: Impulsada per al-Àndalus. Funció religiosa i social. Marc: cultura islàmica, religiosa i eclèctica. Influenciada per altres cultures.

Portada de Santa Maria de Ripoll

Documentació general:

Portada situada a l'entrada de l'església de Santa Maria de Ripoll. Atribuïda a Gilbert de Tolosa. Datada del 1132. Tècnica de talla en alt relleu de pedra.

Anàlisi formal:

Arc de triomf amb 7 registres separats per una porta amb arc de mig punt. Jeràrquica. Antinaturalista, no busca la realitat ni la proporció. Només símbols identificables. Poc moviment, figures en repòs i sense expressió. Estil: romànic: antinaturalista, art simbòlic i cristià.

Interpretació: Tema religiós representat en relleus. 1r i 2n fila: pecats capitals i animals. Fila següent: personatges. Tres files següents: escenes bíbliques. Part més alta: Crist i símbols importants. A l'arc: signes zodiacals i mesos de l'any. Encarregada pel monestir de Ripoll. Funció cristiana i didàctica (explica la Bíblia als que no saben llegir) i decorativa. Marc: època feudal i rural amb una economia agrària i el cristianisme tenia un paper molt important a la societat.

Pintures de Sant Climent de Taüll

Documentació general:

Pintures de l'absis de l'església romànica de Sant Climent de Taüll. Datades del segle XII. Autor desconegut (Mestre de Taüll). Tècnica al fresc amb tocs al tremp.

Anàlisi formal:

S'adapta a la forma de l'absis. Jeràrquica. Busca la simetria. Composició per registres. No hi ha profunditat, però sí que hi ha intent de volum a través del clarobscur. Línia negra gruixuda. Colors freds i càlids. Antinaturalista. Poca expressivitat, però el conjunt és important per la mirada profunda de l'home. Estil romànic: art simbòlic, cristià i antinaturalista.

Interpretació: Tema religiós. A l'absis hi ha pintures en diferents nivells: 1) cortinatge, 2) sants i Mare de Déu, 3) quatre evangelistes i 4) Crist en Majestat. Crist està representat amb els peus sobre una esfera que simbolitza el món. Als costats de les espatlles hi ha l'alfa i l'omega, que representen el principi i el final. Segons la Bíblia, ell és la llum del món. Iconologia: camí de salvació de la terra al cel. Encarregades pel bisbe de Barbastre. Funció religiosa, didàctica i decorativa. Marc: societat teocèntrica i món rural, per tant, època romànica.

Pintures de la Capella Scrovegni

Documentació general:

Pintures murals de Giotto a la Capella Scrovegni (Pàdua, Itàlia). Datades entre el 1304 i el 1306. Tècnica al fresc i al tremp. Expliquen la vida de Sant Joaquim, Santa Anna, la Mare de Déu i Jesús.

Anàlisi formal:

Quatre pisos als laterals amb escenes religioses. A la part superior i a la paret de l'altar hi ha més escenes, com el Judici Final. Diferents plans de profunditat i volum a través del clarobscur. Línia negra gruixuda. Colors variats. Tractament de les figures que comença a ser naturalista i busca la realitat. Moviment més destacat i aparició de l'expressivitat, ja que les figures mostren sentiments. Estil: gòtic: aparició del naturalisme, la profunditat, el moviment i l'expressivitat.

Interpretació: Tema religiós. Figures principals: la Mare de Déu i Jesús. Al mur de l'entrada hi ha representat el Judici Final. Als costats hi ha 39 requadres amb la vida de Joaquim, Anna, la Mare de Déu i Jesús. Quatre pisos: al primer, els pecats a un costat i les virtuts a l'altre. Als altres tres, les vides dels sants. Iconologia: representa el camí de salvació. Encarregades per Enrico Scrovegni. Funció religiosa, didàctica i moralitzant. Marc: món urbà i burgès, i la religió continua tenint un paper important.

Santa Maria del Mar

Documentació general:

Església gòtica a Barcelona. Construïda al segle XIV per Berenguer de Montagut i Ramon Despuig. Construïda amb pedra de Montjuïc. Sistema constructiu de volta. Elements de suport: murs i pilars. Elements sustentats: arcs apuntats i voltes de creueria.

Anàlisi formal:

Interior: Planta de saló rodejada de capelles dedicades a sants. Tres naus: central i laterals. Al final hi ha un deambulatori que permet connectar les naus laterals. Estructura amb proporcions perfectes. En entrar es veu la nau central amb voltes de creueria i els nervis es creuen formant les claus de volta. Els nervis van a parar a uns pilars octogonals. Finestres més petites que en el gòtic francès. Exterior: No busca la verticalitat, sinó l'equilibri entre la verticalitat i l'horitzontalitat. Murs compactes. Element fonamental: la façana. Dues torres que donen verticalitat i emmarquen la façana. Dos pisos dividits en tres parts. A les parts laterals destaquen les finestres. Contraforts que separen les parts laterals de la central. Rosetó circular amb vitralls. A la part inferior hi ha la porta amb diferents arquivoltes apuntades i, a sobre, un gablet de forma triangular decorativa. Elements no constructius: no hi ha molta decoració, relleus, vitralls i gablet. Estil: arquitectura gòtica catalana: arcs apuntats, volta de creueria, pilars octogonals, més finestres i més verticalitat. La fa catalana: horitzontalitat, finestres més petites i planta de saló.

Interpretació: Impulsada pel bisbe de Barcelona. Funció religiosa. Marc: la societat gremial va aportar diners i mà d'obra per a la construcció d'aquesta església. Art urbà i burgès per la contribució dels gremis i és un art molt cristià.