Anàlisi de l'obra 'Tirant lo Blanc' de Joanot Martorell

Contextualització

• La gran activitat literària i cultural de València es deu a una situació econòmica pròspera, fruit d'un teixit industrial que el Principat no té. Aquesta cultura està en contacte amb el Renaixement italià, però encara conserva trets dels models de vida cortesans medievals.

• Martorell assumeix l'antropocentrisme humanista i busca el realisme a la seva obra, però no abandona les convencions cortesanes. La seva proposta literària representa els moments de transició de models de vida i d'estètica.

• Els models literaris dels quals disposa Martorell són els de la novel·la de cavalleries; també la tradició de les cançons de gesta i els lais narratius, a més dels propis de la historiografia catalana.

• Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa representen els models de novel·la cavalleresca. Presenten un relativisme de l'ideal cortesà. El Tirant utilitza l'humorisme com a recurs de distanciament narratiu. Martorell fa de la novel·la un procediment interpretatiu d'un món en decadència i defensa un model de cavaller que no busca guanys materials. Tirant exalça els valors originals de la cavalleria, els que es basen en els principis virtuosos.

Estructura

• Les aventures amoroses estan limitades a un marc geogràfic únic, l'imperi Grec. Sobretot a la capital, Constantinoble, amb l'epicentre al palau imperial. Secundàriament, en ambients propers a la cort: la ciutat de Pera, a poca distància, i el castell de Malveí.

• Sovint hi ha una dinàmica de comèdia d'embolics: entrades i sortides d'habitacions, amagatalls, portes que s'obren i es tanquen, fugides, cites clandestines, enganys i mentides.

• El temps extern, històric, és gairebé contemporani al moment d'escriptura de l'obra: el Tirant transcorre entre 1450 i 1462, aproximadament, dates molt properes al període de redacció de la novel·la, que comença el 1460 i culmina amb la seva publicació, el 1490.

• El temps intern, la durada de l'acció, abasta onze anys i mig per a tota la novel·la. Quant als episodis sentimentals, la primera estada a Constantinoble s'allarga un quadrienni i un semestre; el retorn, un any. La nostra lectura comprèn, doncs, cinc anys i mig, gairebé la meitat de la ficció sencera.

• Com que es tracta d'una antologia temàtica, que només contempla l'anècdota amorosa, es perd la trama paral·lela que organitza aquesta part del Tirant: l'alternança entre seqüències sentimentals i bèl·liques, compatible amb la linealitat general d'una narració que avança alhora que la biografia del protagonista.

• Consegüentment, domina l'ordre cronològic, gestionat per un narrador omniscient. Amb tot, hi ha puntuals ruptures de la temporalitat: flashbacks, somnis, que impliquen que es cedeixi la paraula a un segon narrador, ara intern.

• Parteix d'un fons argumental universal, amb motius i tòpics manllevats de tradicions diverses: clàssica grecollatina, matèria de Bretanya, amor cortès, dolce stil novo, fabliaux, Boccaccio, entre d'altres. Joc intertextual constant, que s'erigeix com un dels trets identificadors del Tirant.

Temàtica

• Martorell associa els personatges masculins a un dinamisme que els fa anar dels espais exteriors als espais interiors. Aquest dualisme reforça l'estructura partida de la novel·la en episodis bèl·lics i episodis amorosos.

• L'exterior és una representació de l'èpica masculina en la defensa bèl·lica del patrimoni col·lectiu; i l'interior del palau és símbol del cos de la dona i del domini de la feminitat.

• El prestigi adquirit pel cavaller en el camp de batalla exterior li facilitarà l'accés al camp de batalla de l'amor. La feminitat domina, per tant, activament els espais interiors i passivament els exteriors.

• Els viatges de Tirant per l'exterior de la gran història i per l'interior del palau de Carmesina li atorguen volum psicològic i permeten parlar d'una iniciació vital i d'un itinerari de maduresa. Tots els personatges són rodons.

• Les modalitats d'amor (virtuós, profitós, viciós) organitzen els episodis amorosos del Tirant i classifiquen els seus personatges. Tirant és el representant de l'amor virtuós.

• Plaerdemavida condensa el vitalisme, Carmesina la virtuositat. La blancor s'associa a la joventut i el vermell, a la decadència de la vellesa, cristal·litzada en la Viuda Reposada.

• L'episodi de l'emperadriu i Hipòlit mostra com el desig carnal és lícit si hi ha noblesa i dolor.

• La iconografia medieval potencia els ulls com a estímul de libido. L'amor sempre va de bracet amb el sexe. I la sexualitat al Tirant és tractada de manera desimbolta i presentada en una àmplia gamma de modalitats.

• El tractament del sexe al Tirant mostra totes les seves versions. És destacable la presència de voyeurisme (espiar com tenen relacions sexuals), de lesbianisme, de fetitxisme (objecte tocat per la persona estimada), del ménage à trois (trios) i de l'incest (atracció sexual cap a un familiar).

Forma

• Es recorre a la metàfora bèl·lica: el llenguatge militar verbalitza l'experiència amorosa. Subsidiàriament, es recorre a la metàfora mèdica: l'amor, expressat com a malaltia.

• Hi ha una duplicitat estilística: d'una banda, la «valenciana prosa», retòrica, grandiloqüent i alambicada, culta i llatinitzada (apta per als grans discursos amorosos); de l'altra, la llengua col·loquial, familiar i popular, rica en refranys, sentències i frases fetes (pròpia dels diàlegs breus).