Anàlisi de l'obra poètica de Vicent Andrés Estellés: Realisme històric i compromís social

Elements de la realitat

Llibre de meravelles: crònica de la València de la postguerra, des de 1939 fins als primers anys de la dècada dels 50. S'hi enumeren noms de carrers de València en referència a personatges històrics valencians, oficis o estaments tradicionals. És un retrat de la ciutat de València a partir dels seus carrers, que reflecteix la realitat popular i mostra la memòria literària de València. Cita autors com Francesc de la Torre (s. XVI), Bécquer, Petrarca, Garcilaso, Jaume Bru, Jaume Roig i Ramon Llull.

Temàtica

• Compromís social i polític del poeta amb el seu poble.
• Quotidianitat personal i col·lectiva lligada al compromís cívic en un present de postguerra.
• La mort com a tema provocat per circumstàncies familiars (mort de la filla) a "L'estampeta".
• L'amor com a refugi exasperat de la infelicitat i la mort, de vegades com a amor sentimental i sexe.

Subgènere

Realisme històric: mostra de manera crítica la realitat quotidiana de l'època i permet a la poesia expressar-se dins de la repressió del règim. Té una funció d'identificació i intensificació cultural de la literatura catalana. És una poesia racional i quotidiana, d'inspiració marxista i amb compromís social i nacional.

Mètrica

• Ací: vers alexandrí (12 síl·labes + cesura en la 6a).
• Assumiràs la veu d'un poble: vers octosíl·lab en poesia narrativa, sense rima, segueix pautes sil·làbiques repetides.
• Demà serà una cançó: vers alexandrí (12 síl·labes + cesura en la 6a), versos blancs.
• Els amants: vers alexandrí (art major, 12 síl·labes + cesura en la 6a).
• Cant de Vicent: vers alexandrí (art major, 12 síl·labes + cesura en la 6a), sense rima, segueix pautes sil·làbiques repetides.
• L'estampeta: vers alexandrí (art major, 12 síl·labes + cesura en la 6a), 37 versos blancs.
• No escric èglogues: vers alexandrí (art major, 12 síl·labes + cesura en la 6a), 45 versos blancs.
• Per exemple: versos alexandrins (art major, 12 síl·labes + cesura en la 6a), 32 versos blancs.
• Temps: 49 versos alexandrins (12 síl·labes + cesura en la 6a), versos blancs.
• Un entre tants com esperen i callen: 21 versos decasíl·labs agrupats de 3 en 3 amb rima consonant + cesura a la 4a síl·laba i tetrasíl·labs, repeticions de la frase "un entre tants".

Figures retòriques

S'utilitzen per transformar el llenguatge col·loquial en literari: polisíndeton (dona ritme al relat), anàfora (emfatitza els versos), encavalcament (ajuda el poeta a destacar els conceptes que desitja), metàfores (com "la llarga nit" en referència a la postguerra), comparacions i hipèrbole.

Context històric i cultural

• 1975: Mort de Franco, un any després primer govern d'Adolfo Suárez + referèndum sobre la reforma política.
• 1977: Primeres eleccions i manifestacions per l'Autonomia.
• Referèndum i llei orgànica de l'Estat de 1966 per a la separació de Cap d'Estat i Cap de Govern.
• Context cultural: L'últim tram de la Dictadura aprova la Llei General d'Educació amb millora en llengües regionals i concessió de l'ensenyament del català en els tres territoris. Esforç insuficient, però contrasta amb la prohibició i persecució dels anys anteriors.

Trajectòria de l'autor i característiques de l'etapa

• Anys 50: Les Homilies i Recomane tenebres, amb possibilitats expressives de l'enunciació i veus que protagonitzen l'obra. Evolució del poeta i consolidació de l'escriptura inicial en català, que arribarà als cims entre 1954 i 1960.
• L'Hotel París mostra la realitat caòtica que l'envoltava. Els crítics el consideraren un llibre sorprenent i revulsiu per a la modernització de la poesia catalana, per la quotidianitat de l'univers desolat poetitzat i les estratègies conversacionals de l'enunciació.
• 1951-1958: El primer llibre d'èglogues.
• Altres poetes: Xavier Casp, Joan Fuster, Salvador Espriu, Pere Quart...
• A Recomane tenebres, influenciat per Carles Riba i Salvador Espriu, el poeta evoluciona de la poesia postsimbolista al realisme compromès, amb influència del neorealisme del cinema i el periodisme de lluita antifranquista.

Aportacions: quotidianitat temàtica, mirada cinematogràfica, referències de l'entorn immediat, incorporació del registre col·loquial, intertextualitat.

Característiques del gènere en el context

-1968, fi Realisme Històric d poesia social.

entrecreuament de poetes en dècada 70, autors anteriors, S.Espriu(Setmana santa), Pere Quart(Poesia empírica) i J.V Foix(Darrer comunicat).

-poetes finals 60 contràries al Realisme Compromés, Joan Vinyoli(Tot és ara i res), V. Andrés Estellés amb màx difusió en 1970, evoluciona i reorienta seua producció, com Josep Maria Llompart amb Jerusalem.

-poetes: Joan Brossa(Poesia rasa), Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu( el Llibre dels morts de l'antic Egipte, la Bíblia, la tradició mística jueva i la mitologia grega) on Espriu crea el seu mite de Sinera. 

-temes: meditació sobre lort i destrucció x la guerra, preocupació x destí i futur d Catalunya i pessimisme. Barreja un llenguatge precís amb formes dialectals i cultes.

•models del context i diferéncies amb model de l'obra

Diferents tendències poètiques, realisme renovat, retoricisme i opció basada en poesia sígnica i textual.

-línia ferrateriana, poesia basada en reflexió moral d experiència d viure, Narcís Comadira.

-evolució postulats realistes crítics, Francesc Parcerisas.

-escriptors d tradició simbolista en autors amb vessant +reflexiu i metafísic.

-grups aïllats connectats amb tradició expressionista, Feliu Formosa.

•gènere amb posterioritat al context

2 corrents simultanis a fi S.XX i inicis S.XXI.

-poesia experimental: relacionada amb avantguardes, Palau i Fabre i Joan Brossa. Caract dècades 80 i 90, barreja d l'anacronisme i avantguarda desconegut x lectors i publica aspectes d la seua obra q demostren la seua potència verbal,l'afany d'investigació i l'alegria.

-realisme líric: vessant del postsimbolisme, Joan Vinyoli conceb poesia com eina indagatòria sobre coneixement propi i del món,influenciat x romanticisme alemany i simbolisme,evoluciona cap a metafísica i existencialisme.

Darreries del S.XX amb varietat al camp poètic (Postmodernitat).

-S.XX, C. Riba, S.Espriu i Maragall.

durant aquests anys poeta mostra interioritat i autobiog.

-continuïtat sinbolista i transgressió rupturista. Poetes reafirmen el seu "jo" poètic en paràmetres simples, llengua oral com inspiració x apropar-se als lectors.No models establerts, recerca d llenguatge planer en espai quotidià d les ciutats.
-Joan Barceló(Diable d'escuma) i Enric Casasses.

•autors dl gènere amb posterioritat al context i semblances i diferències d escriptura autors.

poesia deriva a autobiografía i intimitat.

-producció poètica posterior al poemari d'Estellés:Els miralls de Pere Gimferrer,1970,Antologia Carn fresca d'Amadeu Fabregat,1974,anunci del canvi poètic dels nostres poetes joves valencians,Joan Navarro i Salvador Jàfer.