Anàlisi de l'obra "El Pensador" d'Auguste Rodin
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,47 KB
El Pensador
1. Documentació General
Autor: Auguste Rodin
Cronologia: 1880-1900
Localització: Museu Rodin, París
Estil: Impressionista
Material: Bronze
Tècnica: Fosa
Formes: Exempta
Tipologia: Sedent
Cromatisme: Monocroma
Mides: 1,98 x 1,29 x 1,34 m
2. Anàlisi Formal
Concebut per presidir la Porta de l'Infern, que fa 6 metres d'alçada, El Pensador és una figura assentada amb el colze dret sobre la cama esquerra, mirant al terra en actitud pensativa. És una composició tancada, ja que l'home es troba encongit. La mà dreta subjecta el cap i la mà esquerra està damunt el genoll.
Trobem línies diagonals que formen un ziga-zaga o un llamp. És una representació simbòlica d'una persona nua. Els peus els trobem arrapats a la pedra que fa de seient. Els músculs, en tensió, transmeten tensió física que ens fa percebre l'actitud pensativa. Les mans i els peus són de mides exagerades.
Té una actitud reflexiva i un neguit interior que mostra un gran realisme.
Pel que fa al ritme, diem que és dinàmic pels diferents jocs de llum i textures, pel modelat en tensió.
La textura està bastant marcada i poc polida, fet que fa que veiem efectes de llum canviant amb la presència de fortes ombres. Les superfícies varien des del poliment del cos a l'aspror de la pedra.
Trobem una figura tancada en ella mateixa.
3. Interpretació
Concebut inicialment com a representació de Dante destinat a la Porta de l'Infern, El Pensador, per a alguns, simbolitza l'home que vol elevar-se sobre la condició d'animal.
La composició en forma de llamp té una simbologia: el pensador no està tranquil, està furiós.
Vol simbolitzar també la tortura al donar-se compte del destí tràgic de la humanitat.
És la icona universal de l'ésser humà com a ésser racional, capaç de pensar i prendre consciència de la seva existència.
La representació està inspirada en la Divina Comèdia, en la primera part d'aquesta obra. També es consideren models l'escultura de Lorenzo de Medici i la figura de Jeremies de la Capella Sixtina.
El seu tractament de la matèria o el gust per les formes arrodonides van tenir un gran eco en l'escultura modernista.