Anàlisi de l'Obra de Nietzsche: La Gaia Ciència i La Genealogia de la Moral

Nietzsche, en aquest text, explica la idea de l'etern retorn mitjançant un dimoni que pregunta si voldries viure la teva vida exactament igual una i altra vegada, per sempre. En el text apareixen dues reaccions possibles:

• Una negativa: la desesperació, si no estàs content amb la teva vida.
• Una positiva: l'acceptació i alegria, si estàs satisfet amb com vius.

En resum, la idea que ell planteja serveix per reflexionar: «Vull que això es repeteixi incomptables vegades?» Si la resposta és sí, significa que estàs vivint una vida plena i autèntica.

Definicions clau:

• «Rellotge d'arena de l'existència»: vol dir que la vida es repeteix sempre igual, com la sorra que cau i torna a començar.
• «Ets una volva de pols de la pols»: significa que ets una cosa que no té importància.

La frase «Que diries si un dia o una nit…» vol dir que només una persona que se sent bé amb ella mateixa i amb la seva vida podria voler viure-la moltes vegades, tal com és. Això està relacionat amb la idea de l'etern retorn, una hipòtesi que Nietzsche fa servir per fer-nos pensar: i si tot el que vivim s'hagués de repetir per sempre? Cada acció i cada moment tindria un gran pes, perquè no passaria només una vegada, sinó infinites vegades.

Aquesta idea ens fa reflexionar sobre com vivim: vivim d'una manera que voldríem repetir eternament? Qui respon que sí és algú que estima la vida tal com és, amb tot el bo i el dolent. Això és el que ell anomena el superhome: algú fort, lliure, que s'autoafirma i accepta la vida sense ressentiment. Aquesta actitud és pròpia de la moral dels senyors, que crea els seus propis valors i diu «sí» a la vida, a diferència de la moral dels esclaus, que es queixa i diu «no» a l'existència.

En aquest text, Nietzsche explica la diferència entre la moral noble i la moral dels esclaus. La moral noble sorgeix de manera natural com una afirmació d'un mateix, on les persones creuen en els seus propis valors i actuen segons els seus desitjos, sense necessitat de justificació. En canvi, la moral dels esclaus és una reacció al poder dels nobles, basada en el ressentiment. Com que els esclaus no tenen poder, rebutgen els valors nobles i afirmen virtuts com la humilitat, la submissió i el perdó, que ell considera una resposta a la seva impotència.

Definicions clau:

• «Esclaus»: grup oposat als nobles.
• «Indemnitzats»: manera de compensar per alguna cosa dolenta que havien fet.
• «Ressentiment»: enveja de la gent que té poder.
• «Espontàniament»: de manera natural, és a dir, que ningú t'obligui.

La frase «Aquest capgirament de la visió que estableix valors...» es refereix a com neix la moral dels esclaus, segons Nietzsche. La moral noble es basa en l'autoafirmació; és a dir, les persones que la segueixen creuen en els seus propis valors i no necessiten oposar-se a ningú per sentir-se bé amb elles mateixes.

En canvi, la moral dels esclaus neix com una reacció contra els nobles. Els dèbils, incapaços d'actuar, senten ressentiment contra els forts i transformen aquest sentiment en una moral que diu «no» als valors nobles. Aquesta revolta consisteix a invertir els valors: ara el fort i noble passa a ser considerat «dolent», i el feble, «bo». És una moral reactiva, que no crea des d'un mateix, sinó que necessita un enemic per definir-se. Nietzsche critica aquest origen, perquè considera que amaga impotència i venjança disfressades de virtut.

Per a ell, la moral dels esclaus no és una creació original de valors, sinó una reacció a la moral noble, basada en l'oposició i el ressentiment.

Nietzsche afirma que s'han ignorat les inclinacions naturals de les persones i s'han valorat idees antinaturals, com per exemple una vida més enllà de la mort. Això ha portat a una crisi de valors i al nihilisme, on res té sentit. Per sortir d'aquesta situació, cal tornar a valorar la vida i els instints naturals. Això només ho podrà fer un nou tipus de persona, amb força i capacitat de crear valors propis: el superhome, que diu «sí» a la vida tal com és.

Definicions clau:

• «Nihilisme»: que res té sentit ni valor.
• «Homes bons»: grup oposat als nobles, i són considerats bons pels esclaus.

La mort de Déu i el col·lapse de l'ideal ascètic (que resulta, en part, de la «voluntat de veritat» promoguda pel propi ideal ascètic) porten al nihilisme. La concepció nietzscheana del superhome és la d'un portador de nous valors que s'oposen a l'ideal ascètic, afirmen la vida i superen el nihilisme.

La frase «aquest anticrist i aquest antinihilista, aquest que venç Déu i el no-res, aquest home ha de venir algun dia» expressa que Nietzsche espera l'arribada d'un nou tipus de persona: el superhome. Aquest ésser serà capaç de crear nous valors i donar un nou sentit a la vida.

Segons ell, la cultura occidental ha estat dominada per l'ideal ascètic, que dona valor a coses fora del món (com Déu o la vida després de la mort) i rebutja la vida i els instints. Però aquest ideal acaba destruint-se a si mateix: voler saber la veritat fa que es qüestionin aquests valors i això porta a la mort de Déu i al nihilisme, una sensació que res té sentit.

Per sortir d'aquí, Nietzsche diu que cal el superhome, una persona que no depèn de Déu ni de valors antics, sinó que afirma la vida tal com és, sense buscar res més enllà. És anticrist perquè nega el cristianisme i antinihilista perquè supera la idea que res té valor. Amb ell, l'ésser humà pot tornar a tenir esperança.

En el text, Nietzsche parla de la «revolta dels esclaus», una inversió de valors que, segons ell, comença amb la cultura jueva. Abans, els nobles i poderosos eren considerats bons, però la revolta fa que ara es considerin malvats. En canvi, es considera bo als febles i humils. Ell diu que aquesta inversió s'ha imposat tant que ja no la percebem, ja que ha guanyat força i ara és part de la nostra manera de veure el món.

Definicions clau:

• «Aristocràtica»: relacionat amb una persona poderosa.
• «Transvaloració»: canvi de valors.

La frase «amb els jueus…» explica que la moral aristocràtica es basa en la valoració de la força, el poder, la noblesa i la bellesa. En aquest sistema de valors, el «bo» és el que és fort, poderós, noble i feliç, mentre que el «dolent» es considera tot allò feble i inferior. En canvi, la moral dels esclaus neix com una reacció contra aquesta moral aristocràtica, provocada pels sacerdots i aquells que se senten febles i oprimits. En aquesta nova moral, el «bo» es converteix en tot el que és humil, feble, malalt o pobre, mentre que el «dolent» està unit amb els poderosos i dominants, a qui veuen com a «perversos».

Aquesta inversió de valors Nietzsche l'anomena la revolta dels esclaus. El judaisme i el cristianisme van ser importants en aquesta transvaloració, ja que van defensar valors contraris a la vida i la natura, posant com a model els pobres i els sofrents.

Nietzsche afirma que, actualment, no som conscients d'aquesta revolta perquè ha triomfat i s'ha convertit en un element important de la nostra cultura, fins al punt de no qüestionar-la. Això fa que aquesta moral dels esclaus sigui com una norma natural i que ja no la veiem com una construcció cultural.

Segons Nietzsche, el que considerem veritat és només una convenció, que és una manera de parlar que prové de metàfores i comparacions antigues, però que hem oblidat que ho són. Com que fa molt que utilitzem aquestes paraules i expressions, pensem que són veritat, quan en realitat només són costums. La societat ens obliga a parlar seguint aquestes normes, i qui no ho fa és rebutjat (el mentider). En canvi, qui parla segons aquestes convencions és una persona sincera i digna de confiança.

Definicions clau:

• «Antropomorfismes»: atribuir característiques humanes a coses o animals.
• «Impuls moral envers la veritat»: dir la veritat per ser acceptat a la societat.

En el text «Sobre veritat i mentida en sentit extramoral», Nietzsche proposa que la veritat no és una realitat objectiva, sinó una construcció humana basada en metàfores i convencions socials. Els conceptes no tenen una connexió directa amb la realitat, sinó que són fruit d'un conjunt d'interpretacions. A mesura que aquestes metàfores s'estableixen, s'accepten com a veritats objectives.

La frase «per contraposició al mentider…» significa que, quan una persona no segueix les convencions socials sobre la veritat, és rebutjada. En canvi, els que sí les segueixen són considerats fiables i morals. Així, l'impuls moral a seguir la veritat és creat per les convencions socials, ja que l'acceptació depèn d'unir-se a aquestes regles. Nietzsche ens mostra que la veritat és una creació social, no una realitat independent de l'ésser humà.

En el text, Nietzsche contrasta dues concepcions d'enemic: l'home noble no pot tenir com a enemic algú que consideri menyspreable, mentre que l'home del ressentiment sí, ja que veu l'enemic com a pervers. També es contrasten dues nocions d'«home bo»: l'home noble la defineix a partir de si mateix, en canvi l'home del ressentiment la defineix només en oposició als altres. Finalment, l'home bo de la moral noble és vist com a «pervers» en la moral del ressentiment.

Definicions clau:

• «Home noble»: persona que crea els seus propis valors amb la seva força.
• «Ressentiment»: sentiment de rancor que canvia els valors d'una persona.

La frase «L’home noble reclama el seu enemic…», segons Nietzsche, explica que la moral noble es basa en la força, la creativitat i la voluntat de poder. Els qui viuen sota aquesta moral consideren com a «bo» tot el que està relacionat amb la grandesa i la superioritat; en canvi, el que consideren «dolent» és la debilitat i la passivitat. En canvi, la moral del ressentiment es desenvolupa entre els que no tenen poder i que, per tant, consideren com a «bo» tot allò que és humil i submís, mentre que el «dolent» està unit amb els poderosos i dominants, a qui veuen com a «perversos».

La inversió dels valors es dona perquè els febles, incapaços d'exercir el poder, creen una nova moral per justificar la seva debilitat, considerant-la una virtut. En la moral noble, la contraposició «bo-dolent» es basa en la força i la debilitat, on el «bo» és fonamental. Però en la moral del ressentiment, la contraposició «bo-pervers» és diferent; el «pervers» és el concepte fonamental, i el «bo» només existeix com a oposició a aquest, basant-se en la debilitat i la submissió com a virtuts.

Segons Nietzsche, l'ésser humà crea grans construccions de conceptes, però no ho fa perquè busqui la veritat real, sinó per entendre el món a la seva manera. Aquests conceptes no mostren com és el món en si, sinó que són idees humanes, inventades per nosaltres mateixos. Quan pensem que hem descobert una veritat, en realitat només estem trobant allò que ja havíem posat abans. La veritat, doncs, no és una cosa universal ni objectiva, sinó una creació humana, adaptada a la nostra forma de pensar.

Definicions clau:

• «Antropomòrfica»: feta a la manera humana.
• «Metamorfosi»: transformació d'una cosa en una altra.

La frase «Just com els romans i els etruscs…» expressa com, segons Nietzsche, l'ésser humà és capaç de crear sistemes de pensament molt complexos. Ell diu que l'ésser humà construeix idees molt complexes, com una gran catedral, però aquestes idees no estan basades en fets reals o objectius, sinó en bases febles, com si estiguessin sobre aigua. Vol dir que els conceptes que fem servir no ens mostren com és realment el món, sinó que són creacions nostres. Per a ell, no cerquem la veritat perquè ens interessi saber com són les coses, sinó perquè ens fa sentir bé o ens és útil. A més, la veritat depèn de normes socials i el llenguatge és ple de metàfores que allunyen el coneixement de la realitat.