Anàlisi de l'Obra de Mercè Rodoreda i Vicent Andrés Estellés

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908)

Biografia i Context

L’obra de Mercè Rodoreda comprèn poesia, teatre, conte i novel·la. Molt jove, col·laborà en les pàgines de diverses publicacions. El 1933, va publicar la seva primera novel·la, Sóc una dona honrada?.

La mort del seu avi marca la seva adolescència. Amb 20 anys es casa amb el seu oncle, 14 anys més gran que ella. Aquest matrimoni, mai acceptat per ella, fou una experiència traumàtica. A partir d'això, Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa d'evasió d'aquell entorn que ha patit.

L’any 1939 s’exilià, primer a París, després a Bordeus i finalment a Ginebra, on farà traduccions per a organismes internacionals. Als anys 70 tornarà al seu país i veurà reconeguda la seva obra, la més important de la postguerra.

Períodes de l'Obra Rodoredana

La seva obra es divideix en tres períodes:

1. Els anys d’aprenentatge

Escriu Aloma, novel·la pessimista, psicològica i simbolista, que narra unes relacions amoroses entre una adolescent somniadora i innocent, i un home gran i amb experiència. El simbolisme de la novel·la tracta de la pèrdua de la pubertat i de l’enfrontament amb el món dels adults.

2. L’etapa de maduresa

S’inicia amb la publicació de Vint-i-dos contes, històries d’amor que reflecteixen un gran pessimisme, la incomprensió i la incomunicació dels protagonistes. La soledat hi és present de manera constant, contraposada a la felicitat i al somni.

Tracta temes típics de la narrativa rodoredana:

• El fracàs del matrimoni per la monotonia de la vida quotidiana.
• La impossibilitat de les relacions d’igualtat entre homes i dones.

També publicà La plaça del Diamant, novel·la fonamental de la postguerra. Ha estat traduïda a nombroses llengües i duta al cinema. La novel·la, amb una narradora protagonista en primera persona, aconsegueix l’equilibri entre un llenguatge viu i col·loquial i la normativa gramatical, i es centra en la psicologia de la protagonista, en la seva opressió i soledat.

A més, publicà El carrer de les Camèlies, protagonitzada per una marginada que madura a través d’experiències amoroses. A diferència d'aquestes novel·les, Jardí vora el mar té la visió d’una persona ja gran que narra una visió suggeridora i romàntica del món.

3. L’etapa de la vellesa

S’inicia amb La meva Cristina i altres contes, que suposa un canvi per la incorporació d’un món mític on dominen els personatges masculins, i culmina amb Mirall trencat, la seva obra mestra, on narra la història d’una família i temes d’infantesa, la soledat i la mort. Domina el pessimisme i utilitza un narrador omniscient.

Característiques de l'Estil

L'obra de Mercè Rodoreda es caracteritza per:

• Un profund tractament psicològic dels personatges.
• Una temàtica bàsicament femenina, amb una dona com a protagonista.
• Un estil narratiu poètic carregat de simbolisme.

Vicent Andrés Estellés

Context i Temàtica

Vicent Andrés Estellés començà a escriure a la postguerra, però fou conegut sobretot a partir dels anys 70 i el situem en el «Grup poètic de postguerra» (1943-1960). La seva obra és prolífica i original. Fou un poeta apassionat que retratà la vida quotidiana.

Temes centrals de la seva poesia

Els seus temes són l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp i la dona.

En la seva variada temàtica, Estellés mostra un sentiment cívic col·lectiu, presentant les reivindicacions del poble. La dignitat personal i civil és un dels seus valors més incontestables. La pàtria és el drama col·lectiu d'un idioma, la tragèdia d'una cultura, el dolor causat per una llibertat nacional oprimida per un règim de tenebres.

És un poeta de descripcions detallistes i una poesia molt personal, l’essència de València i la seva gent. A través de la tendresa, la ràbia, el sarcasme i l'amor, Estellés expressa la glòria i la misèria d'un país. El resultat és una crònica amarga i al mateix temps esperançada.

Fonts del Llenguatge Literari

Estellés forjà el seu llenguatge literari sobre tres pilars:

1. La llengua dels clàssics valencians del segle XV, especialment la d’Ausiàs March.
2. La llengua de les obres contemporànies de la literatura catalana/valenciana, sobretot dels poetes del segle XX.
3. La llengua col·loquial que aprengué a l'Horta durant la infantesa i que mantingué viva durant tota la vida.

Obsessions i Estil

La mort fascina Estellés: parla d'un cadàver estès a terra, de la mort concreta de la filla, d'un cementiri.

Però també sent una atracció obsessiva per l'amor, el nucli de tota la seva lírica, des del sexe fins al desig. En general, el cos de la dona és una font de metàfores. Cal destacar els encerts expressius plens d'intensitat, tant quan parla d'amors furtius com quan evoca un amor conjugal llarg i fidel.

Elaboració estilística i retòrica

La poesia d'Estellés evidencia una particular elaboració estilística i retòrica, visible en:

• La seva adjectivació.
• Les imatges metafòriques, comparacions, repeticions i paròdies.
• El filtre culte.
• L’ús de metres regulars (decasíl·labs, alexandrins) i del vers lliure.
• Els topònims, carregats de simbolisme.