Anàlisi de l'obra de Maria Mercè Marçal: Identitat, Tradició i Temes

Identitat: Segon Poemari de Maria Mercè Marçal

El segon poemari de Maria Mercè Marçal, figura destacada del feminisme, es divideix en dues parts. La primera, cronològica, abasta des de la infantesa fins a la primera relació amorosa, incloent-hi festivitats com Sant Joan. Presenta una dinàmica progressiva del significat de ser dona, passant del jo i la solitud al feminisme i la solidaritat. A la segona part, es destaca el jo col·lectiu, la vivència de ser dona. Aquesta segona part podria ser un altre llibre, però no té prou volum. Inclou un sonet ("Avui les fades i les bruixes s'estimen"), vuit composicions variades ("Núvols duien confetti a butxaques"), sis sonets ("Sense llops ni destrals") i un poema final, un himne feminista ("8 de març"). Els 22 sonets del llibre s'interpreten com una voluntat d'aprenentatge de l'ofici. La poesia de Marçal es caracteritza per l'ús d'un mot precís, un lèxic ric i l'exploració de la forma clàssica del sonet, així com del cançoner tradicional, amb versos curts i rima assonant (poesia popular tradicional). El to és onomatopeic i hi ha presència dialectal en alguns llocs. El lèxic del món rural, gràcies a ella, passa de ser considerat mots de pagès a formar part de la cultura.

Tradició: Homenatge a J.V. Foix

El títol ret homenatge a J.V. Foix ("Cantarella a cançó de les bruixes"). Marçal treballa amb èxit els sonets i també presenta una diversitat de formes populars (cançons). La majoria són d'art menor amb rima assonant, alguns amb tornada i ressonàncies populars (excepte tretze sonets de construcció clàssica, decasíl·labs). La segona part podria ser un altre llibre (vegeu més amunt). La primera part inclou un sonet i un sonet fantàstic dedicat a Teresa d'Arenys (Teresa Beltran). El títol té la influència de J.V. Foix, amb el seu llibre de sonets "Sol, i de dol". El llibre de Marçal també conté sonets i cançons populars ("Plou i fa sol"), presents també en l'obra de Foix. Formalment, combina la tradició culta (sonets) i la popular (cançons, romanços). En les formes populars, gairebé suprimeix la sintaxi per afavorir la repetició i el paral·lelisme. Hi ha 23 sonets, 14 cançons i 22 poemes breus. El bloc central es titula igual que el llibre i conté tretze sonets decasíl·labs que reflexionen de forma dialèctica sobre l'amor i l'erotisme, les seves causes i conseqüències, com la solitud, el neguit o el sentiment de buit.

Temes Principals en l'Obra

• Soledat: Punt d'inici de la trajectòria existencial en els poemes del llibre. Causada pel desamor, l'autora pren consciència de la impossibilitat de l'amor. Defineix els seus límits identitaris. No es rebel·la contra la soledat, sinó que l'assumeix com a quelcom inherent. Reforça la seva identitat i s'accepta com a individu singular i com a part d'un col·lectiu de dones que busquen relacions igualitàries entre dones i homes.
• Amor, sexe, cos: La història d'amor pot ser una síntesi de cinc anys de matrimoni. Hi ha una gradació dels estadis de l'amor fins a la ruptura. El dol de la ruptura és obsessiu en els versos. La frase "Una dona sense un home és com un peix sense bicicleta", una comparació absurda de la vinculació dona-home, serveix per reivindicar la solitud. Passat el dol, hi ha dues aventures amoroses amb una exaltació de l'amor i el sexe.
• La bruixa: Representa la dona rebel i solitària, cremada per no ser acceptada per les convencions socials. Marçal dedica poemes a la seva germana i a altres dones per reivindicar la identitat femenina, els problemes que tenen, criticar les convencions socials i rebel·lar-se'n.
• Recerca de la identitat femenina: La bruixa representa les dones i la identitat femenina. L'autora es troba en un estat de dol per la solitud i el dolor de la ruptura, i reflexiona de manera intimista sobre el desig, la pèrdua i la solitud.