Anàlisi de l'obra literària i escultòrica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,12 KB
Forma: estrofes tant de la tradició culta (sonets) com de la tradició popular (cançons, corrandes, romanços). Hi ha 23 sonets, 14 cançons i 22 poemes breus.
Estructura, el llibre es divideix en dues parts clares; les primeres quatre seccions del llibre inclouen uns poemes en què el jo presenta uns problemes restringits a l’àmbit individual. La veu poètica dialoga amb ella mateixa gràcies al mirall. En canvi, les últimes quatre seccions del llibre presenten un jo col·lectiu, un nosaltres en què el lector té cabuda. Són els poemes que formulen més clarament les reivindicacions feministes.
Recursos lingüístics i retòrics, la metàfora i els símbols sin els més utilitzats, igual que els recursos de repetició (paral·lelismes i enumeracions inclosos), les comparacions, personificacions i al·legories.
El significat del símbol de la bruixa de dol: Aquest símbol, fonamental en aquest poemari, representa el poder femení eliminat de la cultura, la dona forta, amb poders que els estaments oficials han lligat, tradicionalment, al perill i als maleficis. La bruixa representa el paper de la dona negat per la cultura. La bruixa portarà dol perquè no aconsegueix alliberar-se dels problemes de les dones. És el símbol de la dona que es revolta, que s'enfronta a l'ordre establert. D'aquesta manera, segons la classificació que fa Genette aquest títol seria temàtic, ja que mitjançant un símbol és refereix al text pel seu contingut.
L’escultura: s'introdueix l'absència de matèria, el moviment i el so. Treballen amb diferents tipus de materials però els metàl·lics són els més utilitzats, treballen amb bronze i amb metalls industrials. Aquestes escultures poden ser figuratives o abstractes, el tema estrella de la escultura figurativa segueix siguen el cos humà, però aquesta figura humana no és realista ni detallista sinó és més abstracte. Tenen un llenguatge modern, aquesta modernitat comparteix molts elements formals i significatius amb les avantguardes pictòriques però l’escultura no forma part d’aquests grups avantguardistes, l'escultura es un camí paral·lel a aquestes avantguardes tot i haver de vegades vasos comunicants.
Autors: Pablo Gargallo “Kiki de MontParnasse”, Alexander Calder “Escultura mòvil, Leandre Cristòfol “Nit de lluna”
Context: A la primera meitat del segle XX hi ha vigent la Belle Èpoque, això abraça la estabilitat política i econòmica, progressos científics i tecnològics, apareix el positivisme, absència de guerres. Més tard pel que fa al període d’entreguerres, de durada 20 anys, passen un munt de coses, hi ha altibaixos econòmics, és a dir, inestabilitat econòmica. També hi ha inestabilitat política.
Característiques dels Edificis havien de tenir la planta lliure, sense murs interiors de càrrega (Louis Sullivan). L’edifici ha de quedar elevat per sobre del terra (Louis Sullivan). La zona residencial s’havia d’elevar amb l'ús de pilotis (Columnas metàl·liques). Els edificis havien de tenir la coberta plana. Havien de tenir finestrals continuus per millorar la il·luminació (Louis Sullivan). Separa les àrees segons la seva funcionalitat (Louis Sullivan, escola Chicago) funcionalisme. Materials industrials (acer, formigó, vidres…). Tota la coberta plana és per estar ajardinada, i que sigui una zona lúdica. Les vivendes han d’estar ventilades, il·luminades, s’han d’adaptar a les necessitats dels qui hi viuen, s’han de construir amb materials industrials i estan pensades per ser el més còmode, plecer i per ser una màquina de viure. La seva idea és que la casa t’ha de fer feliç, ha de contribuir a la teva felicitat - necessitat gust societat. Organicisme (funció i forma igual d’importants).
Escola de Bauhaus: Escola d’art, puc trobar-hi: arquitectura, Disseny (industrial i gràfic), fotografia, arts escèniques i artesania. Escola d’arts integrades. Dona lloc a un Estil.
Context: Es posa en marxa a Alemanya del 1919 i s’acaba al 1933. També apareix a Weimar, Dessau i Berlín. Hi havia vigent la República de Weimar (1918-1933), Alemanya té una vida molt curta. Volen començar de zero, volen associar uns nous valors. La capital és Weimar. Volen tornar-se millors. La Bauhaus vol contribuir a aquesta millora, a fer la vida de la societat més fàcil, més pràctica. Volen fer un país que valgui la pena, un país nou.